Maria Josep Amigó. Foto: EVA MÁÑEZ. VALÈNCIA. Quan parlem de la Institució Alfons el Magnànim, parlem d’una entitat cultural amb més de setanta anys d’existència, una entitat la funció principal de la qual és la d’editorial pública de recerca i divulgació. Actualment, té un fons editorial de més de 1.300 títols i concedeix els Premis València des dels anys cinquanta del segle passat, fet que els converteix en els més antics de la ciutat.
Així doncs, el Magnànim té una història ben llarga darrere seu i, des de 2016, un present ben encoratjador. Amb una mitjana d’una publicació per setmana, amb traduccions, reedicions i noves edicions d’autors i autores del País Valencià i d’arreu del món, així com clàssics i contemporanis, el Magnànim ha deixat enrere períodes no massa engrescadors, i s’ha consolidat fins a uns nivells de producció i qualitat de primera magnitud. I no només en l’àmbit de l’edició: després d’uns temps complicats per la pandèmia, tornem a la presència en el territori a través d’actes públics, presentacions i debats.
Sense anar més lluny, en les darreres setmanes hem estat presents, com a editorial, en la Fira del Llibre de València i en la Plaça del Llibre també de València, com ja vam estar presents a les Places del Llibre d’Alacant, de Gandia i Castelló; i, a banda, hem organitzat la Gala dels Premis València, una trobada literària amb l’assistència de centenars de persones on vam premiar treballs de narrativa, poesia, novel·la gràfic i assaig.
A més a més, i açò m’ompli especialment de satisfacció, el període comprés en els darrers cinc anys és l’únic on el valencià ha sigut llengua majoritària d’edició i on, per tant, s’està assolint una normalitat en l’ús de la nostra llengua. A hores d’ara, aproximadament dues terceres parts dels llibres s’editen en valencià, en el que representa una aposta claríssima per fer del valencià una llengua tant de temes valencians com de temes internacionals, per mitjà d’una política decidida de traduccions al valencià. I no només açò: les publicacions del Magnànim han passat de tindre una presència pràcticament testimonial de dones, a que en l’any 2021 hi haja una dona autora o traductora en un de cada quatre llibres, i cada vegada aquesta xifra puja i pujarà més.
Ara volem fer un pas més, volem que el Magnànim faça un pas més. Per això hem acordat amb la Conselleria de Cultura anar caminant cap a la constitució d’un consorci on participarien tant la Diputació de València com la Generalitat, i on convidem a formar-ne part a les altres Diputacions i als ajuntaments de les ciutats valencianes amb major població. Una manera de projectar encara més la tasca que estem duent a terme des del Magnànim, que ara passaria a ser una institució d’àmbit de País Valencià, així com de dotar-lo de més estructura i pressupost. Perquè ja que des del Magnànim treballem amb visió de País i amb voluntat global, allò lògic és que estiga adscrit a la Generalitat: al capdavall, les divisions provincials no tenen sentit en una institució cultural com és el Magnànim, i en eixe sentit treballarem.
Així doncs, des de 2016 hem rellançat una Institució amb setanta anys d’història, consolidant-la com un referent cultural, editorial i de reflexió, i ara volem anar més enllà, per tal que la magnífica tasca que s’està duent a terme puga posar-se més en valor i anar augmentant, encara més, les activitats i la producció del Magnànim. I després de l’anunci fet per Conselleria, està ben clar que anem pel bon camí.
Maria Josep Amigó
Vicepresidenta de la Diputació de València
