El Magnànim i l'AVL trauen a la llum el Fuster "més íntim i humà"

VALÈNCIA (EP). La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua acaben de publicar 'Poesia Completa (1945- 1987)', de Joan Fuster, una recopilació de la totalitat de la seua producció poètica que, a més, constitueix "la primera gran aportació bibliogràfica" a l'Any declarat en record de l'intel·lectual.

La poesia completa de Fuster continua la publicació de la producció lírica de Marc Granell (quatre edicions), Jaume Pérez Muntaner (dos edicions), Josep Piera (dos edicions) i les més recents de Teresa Pascual i Antoni Ferrer, així com la reedició de Primera Soledad de Vicent Andrés Estellés. Totes aquestes edicions han sigut coordinades per Vicent Berenguer, director de les col·leccions de poesia del Magnànim.

Salvador Ortells ha sigut el responsable de l'edició i el pròleg de la poesia completa de Fuster, "un dels assagistes més destacats de la literatura catalana del segle XX i un dels referents cívics més determinants en la història recent del País Valencià", destaca l'especialista.

I l'ha editat seguint la proposta d'uns cicles temàtics que convoquen a una lectura nova, que descobreix tant la "profunda consciència del poeta" --sens dubte "el Joan Fuster més íntim i humà"-- així com la vigència d'aquesta poesia on sempre ha estat, en el sinó de la millor tradició contemporània.

Per a Ortells, el Fuster poeta no es diferencia a l'excés de l'assagista. Igualment que els seus llibres d'assajos, "integrats sovint per articles periodístics de procedència dispar", Fuster "engalzava poemes dispersos d'acord amb eixos temàtics convergents".

Joan Fuster és conegut sobretot com destacat assagista i intel·lectual, però en la seua extensa obra també la poesia representa una activitat significativa, tal com arreplega de manera exhaustiva aquest volum.

Simbolista i surrealista

En l'obra poètica de Joan Fuster es poden observar dos tendències, una simbolista i una altra de filiació surrealista, en les quals també s'expressa un personal eclecticisme estètic i un lúcid afany experimental. Fuster en el poema arriba sempre a resultats commovedors, és singularment irreverent i en tot cas alié als llocs comuns, explica la IAM en un comunicat.

Una altra riquesa de la seua poesia es troba en la varietat de tipus d'estrofes: sonets, dècimes, madrigals, vers lliure, com així mateix tots els temes que tracta: festius, amorosos, amistosos, existencialistes, satírics i polítics.

Amb la poesia completa de Fuster el Magnànim complementa una interessant oferta en el seu catàleg d'i sobre l'autor de Sueca: Arxiu fotogràfic de Joan Fuster (2020), amb pròleg de Salvador Ortells, introducció d'Enric Alforja i coordinació de Francesc Pérez Moragón; Poemes inèdits (2018), vint-i-sis composicions de Joan Fuster de diverses èpoques i estils, amb pròleg de Salvador Ortells; Notes d'un desficiós (2017), arreplega els articles publicats per Fuster en el diari valencià Qué y Dónde entre 1979 i 1984, amb edició, estudi i notes de Francesc Pérez Moragón i Nel·lo Pellicer, i epíleg d'Emili Piera; Àlbum Fuster (1994), una selecció de fotografies de Fuster feta per Antoni Furió, que fa un repàs a la seua vida; Figures de temps (1993), amb pròleg de Josep Iborra, reedició d'un llibre publicat l'any 1957 amb notes de diari de 1952 a 1954 i algunes "notes" addicionals.

Joan Fuster, a més, va ser director de la Biblioteca d'Autors Valencians del Magnànim fins a la seua mort l'any 1992.