El Magnànim presenta el llibre que analitza la crisi del sistema comunicatiu valencià    

VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presenta aquest dimecres el llibre La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisis y cambio, obra col·lectiva coordinada per Guillermo López amb textos del mateix López, i de Francesc A. Martínez, José Gamir, Andreu Casero, Francesc Martínez, Andrés Boix, Dolors Palau, José Luis González, Adolfo Carratalá, Àlvar Peris, Teresa Díez, Francesc Picó, Mar Iglesias, Lorena Cano, Pau Rausell, María Caballero, Chuan Li i Germán Llorca. L'acte tindrà lloc a les set i mitja de la vesprada al saló d'actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació  i en ell intervindran Guillermo López (professor de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València) i Vicent Flor (director del Magnànim). La presentació es realitza dins del programa del X Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, Periodisme Local que tindrà lloc entre els dies 24 i 26 d'octubre. 

Col·lecció Periodisme del Magnànim

El llibre La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisis y cambio, que estarà disponible en versió digital i pròximament en paper, serà publicat pel Magnànim dins de la nova col·lecció Periodisme, dirigida per Guillermo López i dins de la qual són d'imminent aparició altres dos títols: Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València, de Lucas Marco, i El Sàhara, la terra promesa, de Vicent Garcia Devís.

Un sector en crisi

El plantejament de llibre presenta la perspectiva què sector de la comunicació està sotmés per la seua pròpia naturalesa a un procés de transformació constant determinat pels canvis tecnològics que contribueixen a configurar un ecosistema comunicatiu més fragmentat, divers i precari. Així, es plantejen dos conceptes que sorgeixen immediatament a col·lació en realitzar balanç dels últims anys. El primer és el de crisi. Crisi econòmica que, unida a l'esmentada reconversió tecnològica, ha provocat el tancament de molts mitjans de comunicació, l'obertura d'altres, i la transformació de tota la resta.

Segons els seus autors, poques qüestions van encarnar amb tanta claredat l'impacte de la crisi com l'abrupte tancament de la radiotelevisió pública, RTVV, a la fi de 2013. Tancament que va provocar un forat en el sector de la comunicació, orfe de la seua empresa més important i amb major dimensió i presència social, malgrat les seues moltes insuficiències. Un forat en l'ecosistema comunicatiu valencià que ha sigut, també, un problema social i polític de singular importància en aquests anys, solucionat parcialment amb l'obertura, cinc anys després, de la nova radiotelevisió pública, À Punt.

El segon concepte és el de canvi. Canvi en el propi sector en el seu conjunt, en les estructures de la comunicació, en les empreses i en les audiències. I també canvi polític, produït al maig de 2015, que va desallotjar al PP del poder després de vint anys d'hegemonia. Un canvi que està darrere, en primer lloc, de la reobertura de la radiotelevisió pública, així com de la reorganització del sector audiovisual en el seu conjunt.

Anàlisi detallat del sector

Guillermo López explica que "amb aquest estudi cerquem mostrar com és el sector de la comunicació al País Valencià, quines són les seues fortaleses i febleses; com ha evolucionat en els últims anys i com és previsible que ho faça en el futur." D'alguna manera continua el treball publicat en 2010, El ecosistema comunicativo valenciano, en un moment molt diferent de l'actual, en el qual ja s'albiraven les conseqüències de la crisi econòmica i la reconversió tecnològica, i quan l'influx de les noves tecnologies comunicatives, encara que molt important, no hi havia assolit aconseguir a tot el sector amb el grau de profunditat i amb la omnipresència que acrediten actualment. 

López assenyala que les xifres mostren un cert creixement en el nombre de mitjans de comunicació que operen en el territori valencià, creixement que es basa fonamentalment en l’augment d'emissores de ràdio i el manteniment dels mitjans escrits, tot i que s'observa una major presència dels mitjans exclusivament digitals, que poc a poc van ocupant l'espai dels impresos.