El Pin Up Festival: parranda, mitologia i rock'n'roll a Xàbia

VALÈNCIA. Són quatre anys ja de convocatòria -el segon a Xàbia- d'un festival al marge de modes, hypes i patrocinis, heroicament falcat enmig de l'estiu i en una de les zones més turístiques del territori valencià. Turisme i estiu massa sovint comporten criteris bròfegament comercials i massius. L'ambició cultural i el risc -llevat d'excepcions com la Tiki Fest de Jesús Pobre, també a la Marina Alta- se solen refugiar en racons més freds del calendari. El Pin Up, en canvi, és lleial als seus orígens xiringuiters i a eixe esperit de «fer-los vindre» que esperem que no s'extingisca mai: ens referim al gust de dur al teu poble -o contornada- els fenòmens culturals que t'entusiasmen i que sovint t'impulsen a córrer món o a passar-te mitja vida pujant i baixant de la capital. Una pulsió més estesa del que pareix i que es troba darrere de desenes d'iniciatives allunyades dels grans centres culturals. Rasqueu una miqueta i sempre trobareu a un flipat o una flipada encabotats -sovint, contra traves surreals- en compartir amb el seu veïnat allò que els apassiona. 

Este és el cas d'Òscar Alcocer -d'Oliva- i de la gent del Cactus Club Shop de Xàbia, els quals criden a tota la parròquia del rock'n'roll a pujar al Montgó i celebrar la festa de l'estiu, movent el ballador de l'anca des del migdia del dissabte fins a la primera llum del diumenge. TT Syndicate, King Salami & The Cumberland 3, The Oddballs, El Lobo Hombre Internacional i Los Blue Marinos protagonitzen el cartell. Quatre grups i un home llop-orquestra més quatre punxadiscs. El centre històric de Xàbia i La Hacienda Discothèque en el Montgó en seran els excepcionals emplaçaments.

Vermú d'onades a la vila històrica

La festa comença a ple de migdia a la plaça de l'Ajuntament amb els Blue Marinos, de València.  Una manera de fer partícip a la població xabienca i de comboiar al centre històric. Un aperitiu luxós, els Blue Marinos: des de l'any 2000 esguiten surf'n'roll instrumental, en què diversió adolescent, imaginari pop i un cert alé èpic solquen elegantment onades de ritmes tribals i melodies jugarrines. Per a l'organització, este concert és fonamental. Com assenyala Óscar Alcocer, «A més de propiciar els primers encontres, cerveses, balls i rialles, el concert de migdia és molt important per a nosaltres perquè sempre hem volgut fer partícip del festival al poble. De fet, este va ser un dels motius pels quals el festival va deixar de celebrar-se a Oliva. Sempre havíem volgut fer un concert en la platja i sempre havíem topat amb l'actitud tancada del consistori. No és que no ens feren costat, és que ens ho prohibien! També es va intentar impedir que se celebrara el festival en la primera edició. A Xàbia, l'associació Xàbia Històrica es va animar amb la idea i, fins i tot, es fa càrrec de les despeses del grup. Per cert, esta és tota l'ajuda que rebem. No sabem com es fa això de parlar amb les empreses i les marques. Som uns immadurs.»

El Rock'n'Roll d'una nit d'estiu 

Després d'esta sessió-vermú, el personal s'escampa pels bars del barri o baixa a la platja per a reunir-se a boqueta nit a La Hacienda, a la rostària del Montgó. Enguany el certamen reforça el perfil internacional amb King Salami and the Cumberland 3, de Londres i els lisboetes TT Syndicate. Els primers són vells coneguts de l'afició de la contornada, amb gires per tot l'estat i participació en festivals com el Funtastic o el Primavera Sound. Les seues actuacions són recordades per la suor i la diversió que destil·la la seua festa negroide i garatjosa, amenitzada amb un grapat de xarlotades administrades amb saviesa de gossos vells de l'escenari. L'actuació de TT Syndicate és una excel·lent ocasió de vore un grup en un moment dolç, amb tots els festivals de l'escena rifant-se'ls mentre enfilen directes clamorosos amb el seu gran format de banda Rythm'n'Soul. 

Més desficaciada és la proposta de The Oddballs, un conjunt andalús de garage fraternal, banda sonora de ball juvenil d'hormones. El seu crapulisme i la xacota sistemàtica que oficien baix i dalt de l'escenari tenen tant de protagonisme en el set com un saxo huracanat que no para de cridar Festa! Festa! Festa! Obrirà la nit, el Lobo Hombre Internacional, l'única one wolf man band -ço és, home llop-orquestra- del món. Arribat com un viatger més des de Mallorca, se li activarà la licantropia en pujar el Montgó i invocarà la lluna plena tocant la bateria amb els peus, la guitarra amb les mans i udolant sons d'ultratomba, amerats de reverb, de lliçons que els Cramps ens ensenyaren i de tarquim de les marjals properes. Fent de la limitació virtut, el seu xou resulta hipnòtic i ballador alhora, amb versions de Ramones, Elvis o Hasil Adkins, a més de les composicions pròpies. Fins la persona més escèptica cap a esta mena de formacions acaba sacsant el cos gentil i desitjant mossegades, com més canines millor. Sobre la selecció de grups, Alcocer explica «Lo més important és que ens agraden a nosaltres. En acabant, ens preguntem si eixe gust és compartible per més gent i si tenen qualitat, perquè ens agraden coses molt raretes! No ens importa si són famosos, ens importa que sorprenguen el públic i que porten la festa en les venes.»

Un signe d'identitat de festivals com el Pin Up és la importància que se'ls dóna als punxadiscs. La música que sona abans, entre i després dels concerts és ballada amb atenció per bona part del públic. Ni música ambiental ni èxits del moment: sonen cançons escrupolosament seleccionades entre totes les dels últims setanta anys per a que cada sessió siga única i memorable. Enguany, com a encarregats d'encendre la pista, s'anuncien primeres figures: Diego RJ, del programa de referència El Sótano a Ràdio 3; el Sr Varo, del Funtastic Dracula Carnival; Costan Chao, del festival Purple Weekend de Lleó i Emilio Smart Boy, de la Mushroom Machine. 

Un festival que cuida del públic

El Pin Up és un festival d'aforament molt limitat, per a mantindre el confort i una certa familiaritat entre el personal. Sobre la concurrència comenta Alcocer: «És lo millor que tenim: un públic fidel que, des de la primera edició va creixent. A més del contingent de la rodalia, ve personal des de tota València i un bon grapat de fixes arribats de totes bandes: gent d'Euskadi, de Múrcia, de Madrid o de Tarragona. Menció a banda mereix la gent olivana i pedreguera, que organitzen autobusos des dels seus pobles i que ajuden també a solucionar problemes d'allotjament: Xàbia, per estes dates està de gom a gom. Hi ha colles que vénen de lluny i s'han buscat allotjament a Oliva, aprofitant els busos». És entendridor constatar com l'organització vetla pel respectable, es preocupa perquè no agarre el cotxe bufat, oferix xocolate i xurros per a qui tanque la discoteca i, pràcticament, sap on s'allotja cadascú. El Pin Up cuida del seu públic: «Sí, estressa però val la pena. Facilites les coses i la gent ve, li pren estima al festival i nosaltres ben pagats. A més, considerant la mida de la convocatòria i la manca d'ajudes, els màrgens econòmics en què ens menegem són molt estrets: la viabilitat pot anar d'unes desenes d'entrades amunt o avall. Per això intentem que tot lo món es trobe a gust i cuidem molt els detalls: des del personal de seguretat al subministre de menjar, que enguany està a càrrec de Rodamón Food Caravan i vos xuplareu els dits.»

La Hacienda Discothèque: Montgó à gogo

Bona part d'estes atencions estan determinades pel relatiu aïllament en què es troba la sala, Hacienda Discothèque. Però, com explica Alcocer, «El lloc val molt la pena: amanéixer de festa sense molestar el veïnat ni convocar les forces de l'orde és cada dia més difícil i fer-ho al Montgó és quasi místic. I La Hacienda Discothèque té una aura mítica: es tracta de la primera llicència de discoteca concedida a tot l'estat. La van fundar dos francesos en 1966 que s'havien conegut a Belles Arts a París. Per ací han estat de festa els Grateful Dead, els Led Zeppelin, Alain Delon... L'arquitectura i l'estètica continuen sent al·lucinants i confortables alhora, amb diversos ambients i zones enjardinades a l'aire lliure on, per cert, es pot fumar. La qüestió és que no falte de res i córrer-nos una parranda memorable, tant per la diversió com per haver presenciat concerts excepcionals.»  Qui ha assistit a edicions anteriors encara recorda espectacles exultants com els de Wau y Los Aaaargh, Las Sultanas, Thee Vertigos, Excitements, The Lookers, Mossén Bramit Morera i Els Morts & Les Mortettes, The Limboos, A-Phonics, Macumba Brothers, Los Glurps, Mamones o Los Chicos. Enguany continuarà creixent este memorial de plaer i cultura. Qui vulga comprovar-ho, ja sap on i quan sumar-se al ball. Montgó à gogó!