GRUPO PLAZA

Anem de Museus

El Museu de Prehistoria de Valencia i les seues referències a la Marina Alta

3/10/2021 - 

DÈNIA. Reprenem la sèrie de reportatges  Anem de Museus on  seguirem parlant dels nostres museus com a llocs de memòria i de cultura. En aquesta nova entrega de la sèrie parlarem del Museu de Prehistoria de Valencia i el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de Valencia. Situat al bell centre de València, a un edifici del segle XIX, la Casa de la Beneficència, comparteix espai amb el Museu Valencià d’Etnologia (l’ETNO) i el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, formant un triangle màgic que porta investigant, divulgant i exposat el que sóm , el que hem fet i com ho hem fet els humans des que vam xafar les terres valencianes fa molts milers d’anys.

Aquest article coincideix a mes amb la renovació completa de les sales de Prehistòria del museu, adaptant-les a les noves propostes museogràfiques actuals però mantenint l’essència de la escola arqueològica valenciana, amb una llarga trajectòria d’investigació solvent sobre aquest món prehistòric i d’estudi de les cultures posteriors.

Tornant al museu, tenim unes primeres sales dedicades, als primers habitants, els grans caçadors, l'art paleolític valencià, amb santuaris com la Cova del Parpalló a Gandia, l'inici de l'agricultura i la ramaderia amb coves com Cendres, a Teulada - Moraira, l'art post-paleolític, l'aparició dels metalls, l'edat del bronze amb jaciments emblemàtics com la Lloma de Betxí.

A la segona planta,  a mes a mes, tenim les sales permanents dedicades a la cultura ibèrica. Aquesta cultura influenciada per fenicis i grecs va tindre una importància cabdal en la nostra història antiga, així doncs podem veure els grans poblats valencians, Edeta (Tossal de Sant Miquel) a Llíria, el Puntal dels Llops o el Castellet de Bernabé, la Bastida de les Alcusses, a Moixent, d’on proveu una de les peces estrela del museu, el Guerrer de Moixent.

De la Marina Alta tenim referències i peces del poblat Orientalitzant de L’Alt de Benimaquia, a Dénia, primera producció de vi documentada arqueològicament al territori valencià. Cronològicament les sales van avançant i arribem al món romà, on podrem veure una selecció de peces de les ciutats romanes mes importants, entre elles les peces provinents de la ciutat de Dianivm, Dénia o peces com l’Apol·lo de Pinedo i mosaics tan espectaculars com el de la Font de Mussa. El mon visigot o tardo antic, també te el seu lloc així com una sala especifica dedicada al mon dels diners, el que es coneix com numismàtica.

El Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de Valencia porta fent des de  fa quasi cent anys excavacions arqueològiques al llarg del territori valencià, a jaciments tan emblemàtics com la Cova Negra a Xàtiva, la Cova de l’Or a Beniarrés o la Cova del Parpalló a Gandia. També son clàssiques ja les excavacions al Tossal de Sant Miquel, la Bastida de les Alcusses o la Lloma de Betxí. Tots aquest projectes son els que després nodreixen al museu.

La nomina d’arqueòlegs i arqueòlogues que han passat pel museu i pel SIP es immensa, des dels pioners, com Ballester Tormo, Fletcher, Pla, Pericot, passant pels ja clàssics Helena Bonet o Bernat Martí, fins a arribar a l’actual generació de tècnics que amb Maria Jesús de Pedro al cap o Begoña Soler, Trinidad Pàssies, Laura Fortea,  Carlos Ferrer o Jaime Vives entre molts altres duen a cap una ingent feina de conservació i divulgació del que es un dels principals centre d’investigació arqueològica a nivell internacional i del que el Museu de Prehistòria de Valencia es la seu connexió amb el gran públic.

Es de destacar el departament de didàctica del museu que amb activitats com el dia i la nit del museus, cada any d’una temàtica diferent, les jornades de Viu un cap de setmana amb els ibers que es fa cada any a la Bastida de les Alcusses o les visites basades en els contes El misteri de la Cova o Epi i Nea, la trobada dels dos mons, on s’explica d’una manera molt didàctica la prehistòria per als xiquets i xiquetes.

 Les publicacions que fa el museu i el SIP, també son de refencia a nivell internacional amb series com Treballs Varis o Archivo de Prehistoria Levantina (APL), a banda dels catàlegs, fullets i altres materials corresponents a cada exposició i que després es poden consultar tant en paper com en PDF en la biblioteca especialitzada del museu o en la seua web, des d’on a mes a mes es poden descarregar gratuïtament

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email