X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

BESTIARI VALENCIÀ

Els botiflers /parasitus autoodius/

23/04/2019 - 

VALÈNCIA. Vos imagineu a un adorador de satanàs repartint carnets de bon cristià?

A un rei defensant la República?

O a un llaurador de Sueca cuinant una paella amb arròs basmati?

Malauradament els valencians sí que ens ho imaginem, perquè tenim una gran capacitat d’atraure els botiflers, és més, els votem en massa. Tenim la síndrome d’Estocolm barrejada en algun complex d’inferioritat, i un toc de meninfotisme, i això els dóna ales a estos personatges tan perniciosos, que guanyaren la batalla d’Almansa i des d’aleshores no han fet més que furtar, des dels furs, a la dignitat.

Un botifler no és de dretes ni d’esquerres, no té per què parlar una llengua o una altra, és bàsicament un ser ple d’odi i d’autoodi, que agafa les banderes i les utilitza per als seus interessos, però sense importar-los res el que signifiquen eixes banderes, com Donald Trump, però més dissimulats. Perquè això ho fan de meravella, dissimular, com els actors que es claven en un paper i el recreen, en este cas el paper de ser molt valencianista. La pilota valenciana, la muixeranga, la vela llatina o l’hàbitat del samaruc no els importa massa, perquè no saben el que és, ara bé, ells sempre diran que són més valencians que el Micalet… mentre a l’esmorzar li diuen brunch i a la torrà barbacoa

Característiques dels /parasitus autoodius/:

-Repartixen carnets de valencians. Requisits bàsics: apitxar, dir moltes voltes “no mos fareu catalans” i comentar totes les fotos de paellicidis a les xarxes socials.

-Els indigna molt més que algú critique l’orxata, que l’infrafinançament.

-S’omplin la boca amb “lo regne” però mai voldrien ser un regne, i molt menys un país. Ni que fórem bascos!

-Preferixen viatjar a Andorra, Madrid o Eivissa que a Tabarca, Morella o Utiel on segurament mai han anat, perquè en realitat no els interessa la seua terra, a la qual es referiran com “el Levante”.

-Les tradicions els encisen, quasi tant com criticar a aquells que tracten de modernitzar-les per exemple, per acabar amb el maltracte animal. El bou embolat ni tocar-lo!

-Odien als catalans, encara que és molt probable que tinguen cognoms catalans com Barberà, Ferrer, Punset o Soler.

-Diuen defensar el camp valencià, mentre fan possible que ens envaïsca taronja de Sud-àfrica, contradiccions a les quals no els donen importància mentre visiten algun camp per a la foto.

-La diversitat els molesta, i encara que duguen a les venes sang jueva i musulmana, ells els tenen un poc de recel als que practiquen altra religió o estan massa foscos de pell. Excepte en estiu, on bronzejar-se és pràcticament obligat per lluir palmito.

-Després de dir “mis abuelos hablaban valenciano de verdad, no lo que enseñan ahora” asseguraran que el “valenciano no sirve para nada” davant de la seua cosina que com 70.000 altres valencians treballa de mestra, metgessa o comercial en Catalunya. Perquè que una llengua servisca per a comunicar-se ací i no en Australia, es veu que no és important. 

Tenen la mania de tergiversar, i li diuen a l’escola pública i plural “adoctrinadora” i a l’escola concertada on entre els mestres triats a dit (alguns bons, altres roïns com a tots els llocs) hi ha retors, familiars dels directius, i cunyats als quals deuen favors: a eixa escola l’anomenen “llibertat educativa”. Llibertat per a fer trampes en l’accés, evitar que entren immigrants i obligar a pagar el que vulguen per extraescolars semi obligatòries. Perquè per a ells les escoles, els hospitals, les depuradores i altres servicis públics són una font de diners que repartir, “mil, dos mil... o dos milions de peles”. Són aquells lladres dels quals parlava Al Tall que entraven per Almansa i dels que deia; “No sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu”.

El problema és que el botifler utilitza tota la seua intel·ligència per a dividir. És com eixe company de treball que fica a tot el món en contra i crea mal ambient, per a acabar sent ell l’encarregat. Napoleó deia “dividix i guanyaràs” i això fan ells, ens dividixen tocant els sentiments. Perquè res no mou més a les persones que els sentiments, ells ho saben i van sempre a tocar la fibra sensible amb mitges veritats per a eixir-se en la seua: que no és altra que ajudar el seu conte bancari i als seus amics. Uns amics als quals no els importen els llauradors, els autònoms, els pensionistes, ni els estudiants: els importa només la cartera, i faran tot el possible per tindre-la ben plena.

En la seua mania de dividir els pega per dividir inclús la llengua, i per qualificar tot el que siga accent de poble com català, que ho és, però ells ho diuen de manera despectiva, com quan li diuen “ese habla latino” a un equatorià. I s’inventen una normativa que van canviant de tant en tant i que ni ells mateixos gasten en la seua web, ni tan sols als seus cartells electorals. El més curiós de tot és que defensen que la meravellosa llengua castellana, eixa que en València ha passat de ser la primera llengua del 20% de la població fa 100 anys, a ser ara la primera llengua del 90%, està arraconada, com si fos Rambo rodejat d’enemics. No ho fan perquè els interesse defensar el castellà de la invasió de l’anglés, ho fan simplement per a rascar vots en eixa Espanya d’interior de la qual també s’han apropiat. Són com eixos de Hazte Oir que van denunciant als activistes LGTB per odi, mentre passegen fotos comparant-los amb Hitler. Contradiccions de la vida, no es pot estar en missa i repicant, però els botiflers tenen gràcia per agafar l'ocasió pels cabells, com fa la burgesia catalana, que té gràcia per a arrimar-se al sol que més calfa.

Una altra cosa molt preocupant és l’apropiació del terme liberal. Perquè tot el món vol llibertat, sentir-se segur i protegit i tindre la sensació que pot triar. I encara que sense adonar-nos les modes, la indústria, els mitjans de comunicació, la publicitat i la societat ens va marcant què hem de triar en cada moment, ens encisa pensar que triem color de cotxe o barri per viure. Bé, barri per viure no, perquè eixa llibertat fa que els preus de lloguer siguen desorbitats. El cas és que els botiflers agafen la bandera de la llibertat per a dir-te que tu no eres lliure per a avortar, lliure per a casar-te en qui vulgues, lliure per a manifestar-te, ni lliure per a fer humor… però alguns tenen llibertat per a contaminar, per torturar animals, per a mentir, per atacar a manifestants pacífics o per fer apologia del franquisme. Curiós que el terme “liberal” es gaste per a aquells amb pensament únic i no per a aquells que permeten que cadascú expresse lliurement el que vulga. 

Però no és de l’única cosa que s’apropien, pitjor encara és la seua apropiació de les festes populars com falles, fogueres o moros i cristians. També de la religió, de les banderes que trauen als balcons, de la Constitució i de la corrupció dels símbols. Als quals els donen el significat que els abellix i santes Pasqües, que parlant de Pasqües, si Crist alçara el cap i veguera perquè gasten la seua creu…

Eixa és la nostra creu, és el preu que cal pagar per viure en la millor terreta del món, que molts vulguen dividir-nos i aprofitar-se de nosaltres per a seguir mantenint privilegis. En fi un poc menys d’autoodi, d’odi en general, més tolerància i empatia i menys botiflers amb poder, que d’Almansa han passat ja molts anys, i seguim envaïts.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email