Els millors llocs valencians per a fer rovellons

VALÈNCIA. Rovellons, esclata-sangs, pebrassos o en castellà níscalos, parlem del lactarius sanglifuus o del lactarius delicius, que els dos els passen per rovellons als mercats. Una varietat és més taronja —que a Catalunya anomenen pinetells—, mentre que l'altra és (com el seu nom sagnant indica) més rogenca, i que per norma general nosaltres no distingim massa al paladar, tot i que sí que tenen característiques particulars. Perquè per a la majoria dels valencians els rovellons són l'únic bolet que reconeixem en la muntanya i que ens atrevim a collir, i no sempre, que algun cas d'intoxicació amb espècies similars també s'ha donat. Bloody milk cap o saffron milk cap per als anglesos que també els distingeixen pel color, tot i que no són massa fans d'uns bolets que es mengen per gran part d'Europa, o fins i tot a la província xinesa del Yunnan. I que a pesar de la nostra estima per ells, per exemple, en algunes zones d'Itàlia són desestimats i no els agafen perquè preferixen altres varietats locals com els gallinacci (rossinyol) o els porcini (ceps).

Els coneixem com els agitadors de muntanyes, i arriben ara com el material escolar, són els boletaires que apareixen com xampinyons cada volta que comencen a traspuntar entre els pins els primers rovellons. Esta setmana als bars dels pobles de l'interior de la província de Castelló no es parlava d'una altra cosa, que sí rovellons per ací, que si pebrassos per allà, segons d'on fora el foraster que anava a agafar-ne. Perquè els locals n’agafen, i tant, però són els forasters qui especialment el cap de setmana aparquen a qualsevol entrador de carretera i baixen ganivet en mà disposats a agafar rovellons a punta pala. Alguns, poc doctes en la matèria, portaran bosses de plàstic, uns altres un poc més conscienciats amb el fet de repartir les espores ho faran amb cistella de vímet en mà. L'objectiu de tots és el mateix: agafar bona cosa de rovellons, i com passa quasi sempre amb el cannabis sativa, per a l’autoconsum immediat o per a fer conserves i gastar-les durant tot l'any. Pocs es plantegen vendre-los sí n’han fet molts perquè el bosc estava abundant, més bé en regales als amics i familiars si has tingut sort i la muntanya n’estava plena.

Perquè els que venen als mercats, quan no són bolets de cultiu i els rovellons no ho són, normalment els arrepleguen grups de "boletaires" organitzats que a més de poc respectuosos amb l'entorn, van a estall. En el pes dels bolets els va el sou, així que els rovellons, ceps o rossinyols que es comercialitzen als mercats han de ser per força cars. No només per a la butxaca, cars també per al cost ambiental d'uns boscos pels quals passen colles en rastell a la recerca de rovellons, uns rastells que desfan tota la flora local sense cuidar el bolet. Un poc com passa amb les tellines. Perquè el boletaire de cistella, normalment, quan la té plena se'n va al bar, esmorza i cap a casa, així que poc mal pot fer. De fet, si veu bolets xicotets no els agafarà, "per si torne la setmana que ve que estiga gran"; no els arrancarà per a no trencar el miceli, els tallarà amb cura, i no xafarà les espècies que no coneix o que són verinoses. Tot el contrari dels que van a fer collita gran per a guanyar-se un jornal sense mirar pèl. Per això, en molts llocs d'abundància micològica estan regulant quantitats i accessos, perquè el negoci no acabe també fent malbé els ecosistemes.

Jo ja he rebut la meua primera foto d'un amic, que com jo, és aficionat a la micologia i ha fet la primera escapadeta exitosa a la muntanya, ja que hi viu a prop. Ell, com passa amb la majoria de boletaires, mai revelarà on està el seu roglet, ja que això és quasi un secret d'estat. És com demanar-li la fórmula de la Coca-Cola o el pin de la targeta bancària, un impossible. Com a molt et dirà: "Mira a vore en la partida de la Malifeta" o "Pel barranc del canyar" o "En els bancals a l'entrada del poble". Que eixa és una que m'han fet a mi: "Ves als bancals a l'entrada de Valdelinares, allí està ple de xampinyons silvestres". Bé, ja he anat quatre voltes, i mai he trobat cap xampinyó a cap bancal... Serà qüestió de mala sort.

El lloc ideal

Tot i que no vos puc donar el punt quilomètric exacte on podeu agafar rovellons, de moment direm que als Ports ja se n’han trobat. Sempre és més fàcil en boscos de pi jove de zones on encara no ha gelat de nit. A la província de Terol és on més n’estan eixint a hores d'ara. Mora de Rubielos, Valdelinares, Nogueruelas, Pinares o Gúdar són alguns llocs on podria haver-hi eixos primers rovellons tan apreciats. Perquè amb el rovelló passa un poc com amb les sèries de Netflix, mires amb voracitat les novetats, però perds ràpidament l'interés. Ja que també es poden agafar rovellons en desembre a Simat de la Valldigna o a Sagunt, jo ho he fet, però allí no hi ha cues, perquè qui ha tingut interés a agafar-ne, ja ho ha fet amb anterioritat. En unes setmanes n’hi haurà per Sinarcas o per Barracas, i tota la zona propera al Penyagolosa rebrà els pròxims dies molts turistes de bolet. En alguns casos estimats, en molts casos mirats amb recel per la població local que només percep en els boletaires molèsties, brutícia i invasió.

Alguns ja saben que, abans de menjar-ne cap que no coneguem, podem passar per Casa Ramón, a Atzeneta del Maestrat, i preguntar allí a la propietària, que com a experta micòloga et dirà si són bons o no. O cada dilluns passar amb la collita del cap de setmana per Somival, a València, perquè els micòlegs t'ajuden a reconéixer millor el que has vist eixos dies per la muntanya. Però el fet d'anar cercant bolets ha d'anar acompanyat de:

-No clavar-te en cap propietat privada, ni traspassar cap tanca de la muntanya.

-Deixar el bosc més net de com l'has trobat.

-No trencar ni xafar cap bolet, encara que sàpigues que és verinós.

-Agafar-ne la quantitat que necessites, no omplir el cotxe com si vinguera l'apocalipsi zombi.

-No agafar els bolets grans cucats ni els molt menuts.

-Sempre cistella i navalla, res de bossa de plàstic ni d'arrancar el bolet.

-Respectar el bosc, els camins, la fauna i flora local i el veïnat.

I ja per últim, com a pensament, després d'agafar una cistelleta de llengua de bou o de peu violeta, perquè tot en la vida no són rovellons, aneu al bar del poble i feu gasto; compreu una marraixa d'oli i si no heu omplit la cistella, compreu allí els bolets. Ja que estàs fent espoli de l’economia local, almenys invertix un poc a mantindre els seus negocis de proximitat. I tal volta, a la tercera volta que vages, la venedora o el cambrer t'ajudaran a no anar tan perdut muntanya amunt, muntanya avall, a la recerca de l'or ataronjat de la tardor: els estimats i maleïts rovellons.