GRUPO PLAZA

DE CATEGORIA

Els valencians estem més dividits que mai

30/11/2016 - 

VALÈNCIA. Supose que en algun moment, després de la reconquesta, entre la població musulmana i la cristiana existiria una gran divisió. Però dins de la història recent de la nostra terra estem vivint ara un moment àlgid de divisió interna. Hi ha un clima de crispació que explota davant de qualsevol circumstància per a exposar les misèries d’un poble molt dividit. Els recents esdeveniments han sigut la prova més clara que la Comunitat Valenciana / País Valencià (segons qui ho diga) està partida en dos:

La mort de Rita Barberà

Després de faltar Rita Barberà es varen produir dos reaccions generalitzades. D’una banda, aquells que mostraven el seu condol fent cua davant de l’Ajuntament i demanant que anomenarem un carrer o una plaça de València Rita Barberà. I d’altra banda, gent que va reaccionar amb alegria, burles o recordant les misèries de la que fou alcaldessa de València durant 24 anys. I demanant precisament el contrari, que no es pose el nom de Rita a res en la ciutat. 

La reacció a la mort de Rita Barberà és el paradigma de l’estat actual de la societat valenciana en l’àmbit polític. D’una banda estan aquells que busquen revenja després de molts anys de patir unes polítiques discriminatòries. I d’altra, aquells que després de molts anys beneficiant-se d’eixes polítiques, o fent i desfent a la seua voluntat, no assumixen que estiguen canviant les coses. 

Dos peticions oposades sobre Rita Barberà en change.org 

El fenomen Mercadona

L’aparició de crítiques a Mercadona al programa Salvados va generar de nou una gran crispació. Les denúncies al tracte rebut per part d’alguns empleats i interproveïdors foren aprofitades per molts per a criticar Mercadona i inclús plantejar vetar-la. D’altra banda, un exèrcit de defensors del model de Juan Roig justificaven com a casos aïllats les crítiques a una empresa que contracta de manera directa i indefinida més de 76.000 empleats. 

Estem al país de l’enveja, i el ràpid creixement de Mercadona n’ha generat moltes. Segurament estes crítiques a Mercadona les farien igual a El Corte Inglés, Ford, Carrefour o Danone si conegueren el funcionament intern d’estes empreses que són part fonamental de la nostra economia. Però, en termes generals, el que va passar després del programa de Salvados no és més que una altra mostra clara de la divisió a la qual estem exposats. Sembla que has de prendre partit a favor o en contra de tot. O eres un militant acèrrim de Mercadona, o has de plantejar boicot als productes Hacendado, el terme mitjà, on està la virtut, no existix

 

El model lingüístic 

El conseller més atacat és el “catalanista” Vicent Marzà, que cada vegada que proposa algun canvi/millora, rep una allau de crítiques a la seua persona. L’escola privada/concertada i els seus usuaris han sigut els més bel·ligerants en comprovar que es retallaven alguns dels seus privilegis i es beneficiava l’educació pública. Però quasi totes les crítiques van encaminades al mateix tema: la llengua. Qualsevol proposta seua al voltant del model lingüístic de la Generalitat, com quan la seua conselleria proposà que els funcionaris de l’administració responguen primer en valencià, és utilitzada com a excusa per a atacar-lo personalment. I això fa que les crítiques a la seua gestió, com les que va rebre merescudament en relació a les ajudes al foment del valencià, queden en segon pla. 

Perquè el tema de la llengua ens dividix. Quan parlem del valencià hi ha dos bàndols molt clars en esta terra, i l’aposta de Marzà per agradar a tots no ha agradat a ningú. Ací vivim una realitat de la qual no podem fugir, l’ús de la nostra llengua genera conflicte entre els que consideren que hauria de ser la llengua vehicular, i els que pensen que “el valenciano no sirve para nada”. Un tema que té mal arreglo i genera molts enfrontaments. 

RTVV 

Ahir es complien 3 anys del tancament d’RTVV. Les recents pluges torrencials els han recordat, als qui no ho pensen, la necessitat que tenim de comptar amb un mitjà de comunicació públic amb capacitat d’informar d’estos fets. El sector audiovisual, la llengua, els pobles, la cultura valenciana, la vida política i els nostres esports necessiten una radiotelevisió pública, en valencià i sense ingerències polítiques. 

Però ací passa com en tots els àmbits: alguns ho consideren una despesa innecessària; altres criticaran el seu model lingüístic per “catalanista” o per “blavero”; i encara hi ha alguns que pensen que tots els extreballadors són culpables de la nefasta gestió que va viure l’ens per part de polítics i dirigents. Una llàstima que de nou els revengismes, els comptes pendents, el fet que cadascú mire per ell i no pel bé comú i la falta de voluntat política ens hagen deixat ja tres anys sense una radiotelevisió autonòmica. 

 

Barberà, Mercadona, la llengua, RTVV... i les falles i l’ amor-odi que susciten; i els taurins i els antitaurins; i els que van en bici i els que van en cotxe; i aquells que li posen pebre roig a la paella i els que el prohibixen; i la sanitat de gestió pública i privada; i els que volen que Blasco Ibáñez es prolongue fins a la mar i els que volen rehabilitar els Poblats Marítims; i els que adoren Calatrava i els que l’odien; i els que volen continuar ofrenant noves glòries a Espanya i els que volen un finançament digne; i els que encara demanen el transvasament de l’Ebre...

Potser un dia superem estos debats de noms i de banderes, de bàndols, de famílies i d’interessos particulars. Eixe dia discutirem sobre si és millor el torró dur o el blanet, si la navelina o la valencia late, si l’esmorzar o el brunch, si la torrà o la barbacoa (no és el mateix), o si el putxero valencià o el cocido madrileny. Mentrestant, no queda una altra que posicionar-se en cada tema que afecta una societat dividida, en la qual el trellat ha passat a millor vida i el seu lloc l’han ocupat la recriminació, el retret i l’atac constant. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email