L’escriptor vol recuperar i ampliar els objectius fundacionals de Joan Fuster
VALÈNCIA. L’escriptor i professor de la Universitat Ramon Llull Enric Sòria (Oliva, 1958) dirigirà la Biblioteca d’Autors Valencians, que edita la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. El director del Magnànim Vicent Flor ha manifestat la seua satisfacció per l’acceptació de Sòria ja que, ha declarat, «suposa tornar a posar la Biblioteca d’Autors Valencians a l’alçada dels seus dos primers directors, Joan Fuster i Eduard J. Verger». Flor ha destacat que Sòria té una gran experiència no sols com a escriptor i professor, sinó també com a crític, a més de traductor, corrector i director de col·leccions. Amb Sòria, ha insistit Flor, «podrem tornar a disposar d’una col·lecció del prestigi i dotar d’utilitat cultural i cívica a la Biblioteca d’Autors Valencians».
Sòria ha manifestat sentir-se «honorat i il·lusionat» amb dirigir la Biblioteca i ha afirmat que «es tractava, i crec que s’ha de tractar, de posar a l’abast de lector, d’una forma rigorosa i alhora molt accessible, un conjunt el més representatiu possible d’obres d’autors valencians i escrites en valencià, de tal manera que es puga oferir de forma continuada un repertori més que suficient del que els valencians hem oferit a la literatura en la nostra llengua en primer lloc, i en un segon terme, a la cultura en general». En aquest sentit, ha indicat, que proposarà de manera immediata, d’una banda, la reedició d’obres exhaurides i referencials de la literatura valenciana, com L’Espill de Jaume Roig, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l’Antologia de poetes valencians d'Eduard Verger i d’altres i, d’una altra, com a incorporacions immediates, una traducció valencià del llatí dels Diàlegs de Joan Lluís Vives i Ícar o la impotència de Joan Perucho.
Sòria, a més, s’ha mostrat partidari de, tot i que la majoria de textos de la col·lecció haurien de ser literaris, «també s’hi podrien incloure, com ja s’ha fet, altres textos valuosos per definir la personalitat cultural valenciana (assagístics, històrics, etc.)». I ha afegit que «els clàssics de la nostra literatura haurien d’estar àmpliament representats, i s’hauria de prestar particular atenció a aquells textos d’interés, generalment menys coneguts, que, a part del seu valor intrínsec, tenen una rellevància afegida perquè pertanyen a períodes dits de decadència, als quals tradicionalment s’ha prestat menys atenció».
D’altra banda, Sòria s’ha mostrat defensor de prestar més atenció al període de la Renaixença i a la literatura del primer terç del segle XX, «molt interessant en ben diversos camps i on aquesta col·lecció té massa llacunes (com ara la literatura periodística i narrativa d’Artur Perucho o la poesia de Bernat Artola o Joan Lacomba, per exemple), i també ampliar la col·lecció fins a la literatura produïda en valencià abans de la transició (el mateix Joan Fuster, Martí Domínguez, Enric Valor, Alfons Verdeguer, l’incomprensiblement oblidat Rafael Villar, potser una antologia d’Estellés, etc.)». A parer de Sòria «aquest període important de la literatura valenciana, fins ara present amb els textos de Maria Beneyto i alguns de Maria Ibars, Emili Gómez Nadal i Joan Valls Jordà, està massa infrarepresentat, i això s’hauria de corregir».
Per últim, Sòria estudiarà la possibilitat de «cobrir camps que han quedat estranyament desatesos per la col·lecció en el període immediatament anterior al que ara s’obri: la Il·lustració més crítica (Lleó d’Arroyal, per exemple) o la literatura dels exiliats valencians (Max Aub, Vicent Llorens, etc.)».
Flor ha informat també que el catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de València Jaime Siles (València, 1951) continuarà dirigint la col·lecció d’Estudis Clàssics i que prompte s’obriran noves col·leccions que tindran grans professionals al capdavant.
