Es presenta 'Narcís o l'onanisme', el crit de Carles fenollosa contra la mediocritat cultural valenciana

VALÈNCIA. No arriba als 30 anys i ja ha guanyat el seu primer guardó literari important, el Premi Lletraferit de Novel·la 2018. Carles Fenollosa és professor de valencià, fa treballs esporàdics com a periodista i crític literari en revistes de l’entorn del valencianisme i ultima un treball de màster sobre els inicis de la interrupció lingüística del valencià entre les elits nostrades dels segles XVI i XVII. Unes característiques vitals que encaixen plenament amb les de Narcís Almudéver, el protagonista de Narcís o l’onanisme, la seua opera prima en narrativa, farcida de cavil·lacions sobre la llengua, el país, la història, la política o la literatura, amb grans dosis de crítica mordaç i divertida contra el panorama cultural valencià.

La presentació oficial de la novel·la, que ja es troba en les llibreries, tindrà lloc el proper dissabte 27 d’octubre a les dotze del migdia en el Trinquet de Pelayo. Amb la presència de l’autor, el poeta Josep Piera i els editors Toni Sabater i Vicent Baydal.

La vida del jove Narcís es desenvolupa en l’escenari d’una ciutat de València que prepara les Falles en un març qualsevol, amb les ombres subtils però poderoses d’una tragèdia personal, la precarietat i la indignació. També d’una fascinació obsessiva per la lletra impresa, la literatura i els volums perduts que, com una sort de redempció, hauran de salvar-ho tot: la ciutat, el país i la fidelitat a una llengua i una cultura que malviuen entre la indiferència dels seus conciutadans. Amb passejades lúcides per una València omnipresent a la busca del llibre definitiu, jugant sempre entre els límits incerts de la genialitat i la bogeria, la novel·la va desgranant els torrencials pensaments d’Almudéver, els seus anhels i decepcions, els records amuntonats i dispersos d’una existència encara breu i el seu cant perdut a una valencianitat òrfena de complicitats.

Amb una prosa elegant i alhora trencadora, s’aniran succeint tot un seguit d’implacables crítiques contra unes estructures culturals autocomplaents i sordes al seu entorn, mentres la vida de Narcís, els seus amics i familiars anirà passant entre la frustració, l’esperança, els desenganys i les alegries. Un autèntic crit contra la mediocritat cultural que ens envolta i un colp de puny sobre la taula, que volen esdevindre un necessari revulsiu i que convertixen a Carles Fenollosa no només en un enfant terrible, sinó també en una ferma promesa de les lletres valencianes.