VALÈNCIA. Transformar “el palau en el cor del poble” és el lema que es proposen a Betxí. Situat a la comarca de la Plana Baixa i amb tan sols 5.700 habitants (2017), aquest municipi castellonenc es troba immers, des de 2012, en la restauració del Palau Condes de Ariza, una joia arquitectònica i cultural que es converteix, a més, en l’única obra civil renaixentista a la Comunitat. Per a l’alcalde, Alfred Remolar, “un autèntic referent patrimonial de primera ordre”.
Per entendre la magnitud d’aquest monument, cal fer repàs primer per les diferents etapes a les quals s’hi està sotmetent la seua reforma. La primera fase, la qual es va centrar en el Claustre renaixentista de l’antic Palau va comptar amb la col·laboració de la Diputació, aportant el 50% del pressupost juntament amb l’Ajuntament. Per a la segona, es volia aconseguir la recuperació del Patiàs, de la façana d’aquest, de la Sala de la Volta del segle XV i part de la casa de Pascual Meneu, del segle XIX, feina a la qual el Ministeri de Cultura va assolir el 75% d’inversió, junt amb el 12% de la Diputació i el 12% de l’Ajuntament. Una etapa a més prou significativa perquè s’hi van descobrir esquelets de l’època islàmica de 1.000 anys d’antiguitat. Ara, Betxí ha adjudicat 434.000 euros a la quinta fase de rehabilitació del Palau, amb la que torna a dividir a un 50% les despeses. Pendents quedarien, doncs, el tercer i quart cicle.
Amb la reforma vinent es rehabilitarà la primera plata de Pasqual Meneu, la qual anirà per a les dependències municipals, també s’hi inclourà el futur Ajuntament. Aquestes decisions, segons explica Alfred Remolar, sorgeixen de dues jornades de participació ciutadana en les que es va acordar “recollir les vivències del Palau i incloure utilitats per a l’Ajuntament". Així es va decidir disposar a més d’una cafeteria- ubicada en la cuina reformada-, i d’un hotel, “inviable de moment aquest últim per una evident falta d’espai”.
El Castell dels Condes de Ariza va servir en el seu temps com un edifici residencial fortificat, amb uns estils gòtics i renaixentistes, que es van construir a finals del segle XVI sobre una fortalesa medieval. Comptava amb fossat i amb quatre torrasses a les cantonades, seguit d’un patí que se situava com a element central. En 1997, va ser declarat Bé d’Interés Cultural amb la categoria de monument, tant de bo, amb el pas del temps, el monument es va anar deteriorament notablement i va sofrir diverses alteracions pels diversos propietaris que van anar construint sobre ell. Tot i això, l’estil que està caracteritzant aquest nou període, és Non Finito. Traduït de l’italià significa “no acabat”. “La reforma es manté tota tal com estava. Hi ha moltes coses que estan trencades i no les reparem, perquè amb aquest estil es paralitza el procés de demolició i de desgast. Serveix com a foto fixa d’on es va detenir la ruïna, cosa que serveix per a imaginar com estava antigament. Si hem estructurat algunes per la mateixa disposició, però no hem posat res nou” manifesta l’alcalde.
“Un palau en el cor del poble” no sols per estar precisament ubicat en el centre de Betxí, sinó perquè “es vol que les persones el facen seu”. També es vol que la cultura siga el seu principal ingredient: “concerts, exposicions, recitals de poesia, música tradicional, tallers, contacontes...Volem que siga espai de cultura.” Així, des de fa dos anys és lloc fixe per programar la Fira del Llibre, també serveix per a celebrar un Festival de Guitarra i Vi o, en aquest mateix moment, s’hi està exhibint un betlem.
El propòsit de l’alcalde d’aquest xicotet municipi és també “fer-ho un referent turístic-cultural”. “Molta gent ve en cap de setmana al Palau, i això no havia passat mai abans”. Així, anuncia estar disposat a desplaçar-se a Fitur- La Fira Internacional de Turisme- i a contactar amb pobles del voltant per “fer rutes arquitectòniques”.