VALÈNCIA. La Filmoteca presenta una retrospectiva integral de l'actor còmic i director francés Jacques Tati, un dels cineastes més singulars de tots els temps, que va renovar el gènere còmic al mateix temps que oferia una lúcida mirada sobre la deshumanització de les societats modernes. El cicle, que es perllongarà fins al pròxim 16 de juny, s'inicia demà dimarts 3 de maig, a les 20 hores, amb la projecció d'una selecció de quatre curts poc coneguts, rodats entre 1934 i 1978, que inclou “Cours du soir” (1967) de Nicolas Ribowski; “On demande une brute” (1934) de Charles Barrois; “Gai dimanche!” (1935) de Jacques Berr, i “Forza Bastia” (1977) de Jacques Tati i Sophie Tatischeff.
La retrospectiva integral de Tati inclou tots els seus curtmetratges i els seus sis llargmetratges restaurats en alta definició. D'alguns d'ells es projectaran, a més, les diferents versions dutes a terme pel propi Tati, un perfeccionista que solia tornar diverses vegades sobre el muntatge de les seues pel·lícules. És el cas de “Jour de fête” (1949), filmada amb dues càmeres, una d'elles amb un prototip de pel·lícula en color que els seus resultats no van veure la llum fins a la restauració de 1994. En la primera passada es podrà veure la restauració que va fer el laboratori L'Immagine Ritrovata en 2013 de la versió en B/N de 1949; en el segon, la versió de 1964, que inclou elements acolorits; i al juny hi haurà un tercer de la versió íntegra en color. De “Les vacances de Monsieur Hulot” (1953) estan programades la versió de 1953, restaurada en 2009, i la que inclou una nova seqüència filmada per Tati en 1978 i inspirada en “Tiburón” (1975) de Steven Spielberg.
Descendent d'una aristocràtica família russa emigrada a França en el segle XIX, Jacques Tatischeff (Li Pecq, 1907- París, 1982) va iniciar la seua carrera com a actor en el music hall i el cinema en 1932, participant en diversos curtmetratges i espectacles còmics. Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, en la qual va participar breument com a soldat, debuta com a director de cinema amb diversos curtmetratges i el llargmetratge “Jour de fête”, que suposa el seu primer gran èxit de crítica i públic. En els anys cinquanta roda els clàssics “Les vacances de Monsieur Hulot” i “El meu oncle” (1958), les dues pel·lícules que millor defineixen el seu humor visual i el seu personatge còmic de Hulot. En la dècada següent tan sols dirigeix “Playtime” (1967), una pel·lícula molt ambiciosa que li portarà a la ruïna financera. El seu últim llargmetratge amb el personatge de Hulot és “Traffic” (1971), que també ha de superar nombrosos problemes econòmics. Tati tanca la seua carrera amb un parell de curtmetratges i “Parade” (1974) que és en realitat un programa televisiu sobre un espectacle circense per a la televisió sueca.
Al marge del seu paper innovador dins del cinema còmic amb la creació del personatge de Monsieur Hulot, Jacques Tati és un observador crític de la modernitat, la societat de consum, la vida quotidiana i l'evolució històrica i social de França i Europa des de la fi de la Segona Guerra mundial fins als anys setanta.
