Joan Duran viatja a l'Espanya dels anys setanta i vuitanta en 'Galop de sang'

VALÈNCIA. Arriba a les llibreries Galop de sang, la nova novel·la de Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978). Es tracta de l’obra guanyadora ex aequo del darrer Premi Andròmina de Narrativa en el marc dels 52 Premis Octubre. Duran construeix una trama que es desenvolupa al voltant de la mirada aparentment ingènua d’un nen, en Roger, que creix en el marc d’una família travessada de silencis i ferides en el context de les transformacions d’una població catalana de costa durant els anys setanta i vuitanta del segle passat. Amb tot el que això suposava amb la fi d’uns paisatges i d’una manera de viure. I sobretot, amb l’impacte del boom del consum d’heroïna, que va delmar tota una generació de joves. 

Tal com assenyala el propi autor, doncs, «la novel·la Galop de Sang és un homenatge a un món desaparegut, a un paradís íntim. Una fotografia dels barris que van transformar, amb gent d’arreu, el nostre país als 70 i 80. També el retrat d’uns personatges que lluiten contra els seus fats, que es lliuren al descobriment de l’amor, que han d’entomar la hipocresia i aprendre a conviure amb les seves pèrdues. I finalment, un reconeixement als joves que van patir el flagell de l’heroïna i les mentides de la transició». 

Joan Duran és poeta i narrador. Ha publicat deu poemaris, un dels quals, Nua cendra, va guanyar el Premi Vicent Andrés de Poesia el 2019. El seu bagatge poètic es veu clarament reflectit en la seva prosa. Així, Galop de sang és també un homenatge a una llengua que pateix. A la llengua de les classes populars i al llenguatge poètic. L’autor hi ha volgut reivindicar els imaginaris de poble. Les vides que podrien semblar insignificants perquè trien la no-estridència. Per tot això, el jurat format per Núria Cadenes, Jaume C. Pons Alorda i Anna Punsoda en va destacar «la plasticitat de la llengua, la minuciosa descripció de la crueltat humana amb una sensibilitat extrema, i pel domini subtil de l’oralitat amb violència expressiva».