La Biblioteca Valenciana dóna veu a les dones impressores a partir del segle XV

VALÈNCIA. La Biblioteca reconeix el treball realitzat per les dones, encara que els seus noms apareixen en comptades ocasions ja que queden ocults sota les firmes comercials de 'viuda' o 'filla' dels seus marits o pares.

Des de l’aparició de la impremta, les dones van treballar en tasques tipogràfiques, encara que sempre dins de l’àmbit domèstic. Aprenien l’ofici que compatibilitzaven amb la família i només es feien càrrec del negoci quan l’heretaven en quedar-se viudes.

Algunes continuaven al capdavant del taller familiar amb l’ajuda de nous matrimonis i altres assumien en solitari la direcció de la impremta fins a la majoria d’edat dels seus fills o nomenant en algunes ocasions un administrador o regent.

Quant a les filles, futures hereues, solien casar-se amb impressors per a garantir la continuïtat professional en la família i perquè el seu cònjuge es convertira en el successor de la impremta.

Bona part de les obres més rellevants de la història del llibre valencià van veure la llum gràcies a elles. Jerònima Galés, Margarita Veo, Josefa Avinent, Antonia Gómez, Isabel Juan Vilagrasa... i les altres dones invisibles de la impremta valenciana, van contribuir amb el seu treball a la difusió de les idees i la cultura de la seua època.