La Crida, ovacions i falleres voladores

VALÈNCIA. Diumenge és festa major a València, potser l'acte faller que desperta més il·lusió entre el col·lectiu, bàsicament perquè és el primer, i com passa amb qualsevol festa, el primer dia és sempre dia de no mirar pèl. La Crida és el nom, encara que alguns poc il·lustrats diuen la "cridà", com si fora la telefonada que anuncia qui serà la nova fallera major de València. És la Crida, i si els Javis foren els Xavis nascuts al Cabanyal li hagueren posat eixe nom a la seua pel·lícula musical coent-eclesiàstica anomenada La Llamada, que és el que vol dir una crida. Passa amb el nom de l'acte com amb Artúr, que no Àrtur, o amb Puig que provoca mal de panxa escoltar-ho pronunciat com s'escriu. Si fora un nom bàvar com Schweinsteiger o l'OktoberFest tota Espanya excepte la Vane del "Javelin" el pronunciaria correctament. En fi, un anunci als valencians i valencianes de què "ja estem en Falles" —s'escolten els víctors de fons—, perquè una cosa molt habitual entre els assistents a la Crida és ovacionar-ho tot. Fallers i fallers —eeehhhh—, sou lo millor de lo millor —eeehhhh—, som patrimoni —eeehhhh—, som contaminants —eeehhhh—, m'he quedat sense veu —eeehhhh—... No importa que recite missa que unes lletres de reggaeton, l'eufòria col·lectiva ho aplaudix tot.

Ja estem en Falles! I diumenge és dia pintes i mantellines, rodetes i gipons, música de banda i tabalet, polars fallers i molta festa. Bé, potser polars només de nit, que este hivern hem dit això de fa dia de falles, referint-nos a dia primaveral, cada dos per tres. També escoltarem alguna traca i els trons de bac de la Despertà, preludi del març sorollós que ens espera per davant, i algun excés alcohòlic, preludi de... Ja sabeu que les Falles, a banda de patrimoni de la humanitat, són mereixedores d'un estudi sociològic de com és possible barrejar pólvora, aglomeracions, foc i alcohol sense que passen pràcticament desgràcies més enllà d'alguna amputació digital. Ja ha arribat el caloret faller! Això s'emporta doble ració de víctors, i les falleres voladores faran l'aparició especial en aquell precís instant. Perquè potser no ho sabeu, però hi ha professionals de la Crida, persones que fan cua a peu de torre quan aguaita la primera tanca de seguretat per Serrans. En una primera fila on no poden fallar les comissions de les falleres majors, les conegudes falleres voladores, ni fallers de molts pobles entregats amb la festa... que carregats amb nevera portàtil plena de provisions esperen que arribe el moment dels discursos, l'himne, la disparada i el videomapatge. Un espectacle que ha donat una nova dimensió, més actual, a l'esdeveniment.

I què podem esperar enguany de la Crida?

Doncs bé, després de l'exaltació-homenatge a Madrid, tot en castellà. Després de la Cavalcada de Reis made in Harvard o era Harvar-cete? Després que l'alcaldessa inaugurara l'Exposició del Ninot en castellà... Potser enguany viurem un mapatge en castellà en el que la temàtica principal siga la setmana de bous o un homenatge a l'andalusa Fira d'Abril. El cas és que les tradicions canvien, i tot i que ens semblen inalterables, no fa tant que la Crida es feia mirant cap a la plaça dels Furs, des del 1968 es va introduir el valencià i al 1990 per primera volta es va fer a la ubicació actual, mirant al riu. Esta decisió va vindre precedida d'un accident pirotècnic l'any anterior que va causar el pànic i alguns ferits. Ara tenim els DJ tota la vesprada causant uns quants maldecaps amb la selecció musical; però, per sort, fa anys que castells, mascletaes i disparades importants com la de la Cremà o la Crida es fan amb total seguretat.

També és quasi segur que desapareixeran els xiulits que professaven a Joan Ribó algun grupet de fallers que no saben separar la política i la festa o que polititzen la festa, això sí, cada any amb menor intensitat. Una altra cosa que escoltarem és la fallera major infantil, una novetat de l'any 2016 que ha vingut per a quedar-se. Tot i que a voltes, el nou pregó infantil —pregó s'anomenava la Crida fins a l'any 1951— eclipsa per frescor el discurs de la fallera major. Escoltarem dir: "Alceu els estendards", com va pronunciar l'any 2000 Lola Flor i s'ha instaurat com a frase protocol·lària. I el vestit... el secret millor guardat, de quins colors seran els vestits de les falleres majors de València? Sobre l'elecció tindrem, de segur, comentaris televisius i hores de tertúlia al casal on María Estela Arlandis i Marina García seran més comentades que la setmana de la moda de París en la Vogue.

Ja que parlem del casal, tot comença allí, perquè diumenge toca obrir els casals, ventilar i fer un dinar de germanor... o tindre la primera discussió fallera, que de tot hi ha. Molts aprofiten el matí per a convocar un acte faller, tan antic com poc útil, anomenat l'Arreplegà. Unes hores d'anar pel barri demanat diners al veïnat perquè col·laboren amb la falla, i que acaba amb xiquets rebent males contestacions d'alguns veïns poc amics de la festa. Sol continuar amb dinar, xarradeta i formació amb música de fons cap a les Torres de Serrans. Alguns ionquis de la pólvora (com els ha descrit una amiga fallera que va formar part de la cort d'honor), també coneguts com a #masclefans, aprofitaran que se celebra la primera mascletà de l'any —almenys la primera a València— a la plaça de l'Ajuntament per a anar-hi. Uns altres dinen amb pressa per a estar a les tres o les quatre de la vesprada agafant bona ubicació enfront de les Torres de Serrans: a estos els podem anomenar #cridafans. I tot i que molts van allí a passar la vesprada en germanor, la cosa havia evolucionat cap a un botellot (poalada) gegant, preludi mai millor dit, de les Falles. Enguany sembla que es controlarà, per a limitar els excessos, i es vigilarà, perquè no hi haja tant d'alcohol i burrera, amb controls d'accés i reduint la festa musical prèvia.

Acaben els discursos, han entregat les claus de la ciutat a les falleres i s'ha dit això de "ja estem en Falles!". Alguns tornen al casal a arreplegar, uns altres fallers com els de la Falla Norte - Dr. Zamenhoff se'n van a buscar xurros pel centre, com a preludi de l'experiència fallera completa. La ciutat ja ha tingut el primer tast d'aglomeracions, ha tornat el perfum de la pólvora als carrers en la despertà, s'han sentit pasdobles desfilar i la tremolor ha envaït els edificis de la plaça de l'Ajuntament en la mascletà. Primera ressaca fallera de dilluns, i la sensació generalitzada que les falles estan arribant, però encara no afecten la rutina laboral ni els carrers... Però falta ben poc. Tal volta no està el món per a celebrar massa coses, però per este mateix motiu la banalitat fallera esdevé tan necessària. Paròdia i bon humor, alegria col·lectiva i turistes despistats en el moviment veïnal més important del nostre país-territori-comunitat-antic regne. Les falles arriben, i això, per sort o per desgràcia, marca la vida de la nostra ciutat i definix com som els habitants d'este meravellós racó de l'univers.