La indumentària indígena i l’avantguarda mexicana a través de l’obra de Manuela Ballester

VALÈNCIA. Amb motiu de l’exposició retrospectiva ‘Manuela Ballester, pintar enfront de tot’, que es pot visitar en La Nau de la Universitat fins al mes de setembre, i en col·laboració amb l’Aula  d’Arts Visuals de la UV, Jesús Nieto Sotelo, professor-investigador de la Universitat Autònoma de l’Estat de Morelos (UAEM), (Cuernavaca,  Mèxic), impartirà la conferència ‘Manuela Ballester: l’obra tèxtil dels indígenes de Mèxic i l’avantguarda mexicana dels anys 20 a 50’. L’acte, que se celebrarà el dimarts 11 de juny a la Capella de la Sapiència de La Nau, estarà presentat per Rafael Gil, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València. 

El professor Nieto Sotelo compta amb una dilatada trajectòria tant docent com investigadora. Especialista en fotografia, cinema i museografia, ha publicat, a més, diversos treballs sobre les imatges i el significat dels tatuatges en les maras mexicanes, sobre el museu del ferrocarril en Cuernavaca i, en els últims anys, s’ha centrat en l’estudi de la tradició d’algunes poblacions indígenes, especialment, en les seues diferents indumentàries com a signe d’identitari. A través d’aquesta conferència, que se suma a l’ampli programa d’activitats complementàries de l’exposició organitzat per la Universitat, es pretén contribuir al coneixement de l’obra  tèxtil de Manuela Ballester sobre els indígenes de Mèxic durant el seu exili en aquest país, de 1939 a 1959 i la seua relació amb les avantguardes de Mèxic, que van ser summament importants i una de les seues expressions més característiques van ser “l’indigenisme”, que van practicar entre altres Diego Rivera i Frida Kahlo. 

L’interés per la moda de l’artista  Manuela Ballester (València, 1908 - Berlín, 1994) prové de la seua mare, que era modista. La moda va arribar a interessar tant a la pintora que, com arrepleguen els seus diaris inèdits, publicats en Mis días en México: diarios (1939-1953), Manuela va arribar a formar-se per a obrir un negoci de teles pintades, encara que no consta que es duguera a terme. Això sí, ella dissenyava i cosia els seus propis vestits, i moltes vegades aquest mateix model era compartit per diferents membres de la família, amb teles distintes. Quan va arribar a Mèxic en 1939, país on va estar exiliada 20 anys, prompte va sentir una fascinació especial pel colorit i la singularitat de la indumentària mexicana. Durant el seu segon exili a Berlín de l’Est (1959-1994) va mantenir sempre una relació imaginària amb el projecte de la indumentària indígena. Així, motivada per la seua passió, la materialitza en obres i exposicions com les realitzades en Berlín (1963 i 1965) i Dresden (1965). En el procés creatiu de Manuela Ballester és present el vestit indígena que, d’acord amb el professor Nieto Sotelo, és un símbol d’identitat —local i nacional— d’una “cultura matriarcal”. 

L’exposició, que pot visitar-se al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, evidencia aquest interès per la moda a través de l’exhibició dels seus primers figurins i llibretes d’anotacions, que es mostren en diferents vitrines. Una passió que va ser present des dels primers anys de formació i es va mantenir viva a l’exili: Mèxic i a la RDA. En acabar la conferència del professor Nieto Sotelo, es projectarà una breu escena del documental  Muxes: auténticas, intrépidas, buscadoras del peligro (Alejandra Islas, 2005), sobre la confecció del vestit de Tehuana, en el marc d’una societat matriarcal vigent de l’istme de Tehuantepec.