La Maria canta amb la ràbia de hui el clàssic 'Gall negre, gall roig'

VALÈNCIA. En 1964, Chicho Sánchez Ferlosio va gravar amagat amb un magnetòfon casolà un disc que es distribuiria en Estocolm baix el nom Cançons de la resistència espanyola. Gallo negro, gallo rojo es va convertir immediatament en una cançó mítica, fins i tot atribuïda al folklore de l'antifeixisme, però l'origen d'aquest tema en realitat es troba en 1962, quan Chico Sánchez Ferlosio toca en la Facultat de Filosofia i Lletres de Madrid en protesta per la detenció d'un alumne. També el detindrien a ell per segona vegada.

En 2023, La Maria, la cantautora revelació d'Oliva, que ha publicat enguany el seu primer disc, L'Assumpció, torna a ficar negre sobre roig el perill d'un feixisme persistent que es fa fort quan arriba a les institucions. Ho fa adaptant el clàssic de Chicho Sánchez Ferlosio al valencià, Gall negre, gall roig.

"És una cançó que ja portàvem fent des de la gira passada. Em va agradar moltíssim pel que va implicar al seu moment, però també m'agradaven molt les versions que s'havien fet d'ella. Em pareixia una cançó emblemàtica que explicava com era eixe moment feixista a Espanya. Ho vam voler gravar amb la mateixa intenció. El canvi de govern, les violències masclistes, la pujada de la ultradreta al poder... Hem volgut fer-la encara més dura i utilitzar-la amb el pes que té la cançó. Com més ens enfadem, més dures seran les cançons", explica la cantant a Culturplaza.

Encara que formava part del seu repertori, ara guanya una altra dimensió, "per sentir-la més encara". Gall roig, gall negre és una versió del clàssic, ara en valencià, amb els músics que l'acompanyen al directe, ara a l'estudi, i sota la producció, altra volta, de Tono Hurtado per aconseguir encapsular tota la força, cruesa i potència que La Maria desplega en els seus concerts, en una nova versió. "Ha quedat molt diferent de les altres versions que ja s'havien fet i hem aconseguit que mantinga el so que portem treballant des del disc". Un so que combina la música d'arrel amb la producció contemporània i que posiciona la veu com a element prioritari: "la veu de l'artista, les percussions i els instruments orgànics, la distorsió i la presència de sintetitzadors porten a un altre nivell el mític himne antifranquista", resumeix una nota de la discogràfica.

El videoclip ha estat produït per Tourmalet: "el treball amb ells ha sigut sempre molt orgànic. Només les diem un parell de coses com què és el projecte de La Maria i què volem representar, i Victor Serna desenvolupa sempre idees que ens encanten". En aquesta ocasió, tot el vídeo es desenvolupa en una baralla de galls.

Por i ràbia a la música en valencià

Després d'anys d'erm, els huit anys de polítiques culturals dels governs del Botànic han portat a altre terreny la música valenciana feta en valencià, que ha començat a tindre múscul. Sobre com afecta aquest nou context, que en els primers mesos ja ha quedat clar que serà més hostil amb la llengua, La Maria explica que: "es fa amb més ganes, però òbviament hi ha una part de por. Si les administracions no s'està de la nostra mà, no podem professionalitzar-nos".

La Maria continua la gira de presentació en directe de L'Assumpció amb una tardor farcida de dates que acabarà -ni més ni menys- amb un concert al Principal de València, al desembre. Abans, però, cantarà a Quart de Poblet, la Fira Mediterrània, el Trovam, Ontinyent, i Pedreguer, entre d'altres.