La Molt Llorejada Murga Simfònica del Burro

Vamos Senyores, hi ha que aplaudir,

Visca la Murga,

La Murga del Burro,

que ja està ací.

Amb gran expectació espera el veïnat de Cullera la Nit de Nadal, no tant pels àgapes familiars, si no pel comboi que des de la vesprada s’organitza al voltant de l’actuació de la Murga del Burro. I és que, a poqueta nit, la tercera agrupació musical de la Vila de Cullera, fa la seua actuació, única i exclusiva en tot l’any convocant a centenars de persones que, sent convidats a participar, gaudeixen d’una trobada musical i carnavalesca única.

La Murga del Burro és una colla d’amics i amigues, una comparsa musical, que canta durant la vespra del Nadal, cançons populars, conegudes i reconegudes, però amb una aportació molt singular: les lletres són de creació pròpia i ens relaten, amb gràcia i enginy, l’actualitat.

És Cullera bressol musical, escola de grans professionals músics que peguen la volta al món i localitat que acull cada any el Certamen Nacional de Bandes, el més antic d’Espanya. Una ciutat com aquesta era l’escenari idoni perquè emergira una altra proposta musical, la de la Murga.

Un estudi elaborat el 2021 per l’alumnat de 6é de primària del Col·legi La Milagrosa desgrana els indrets d’aquesta tradició nadalenca cullerense. Presentat al consistori, aquest treball experiencial i de memòria oral desenvolupat entre l’alumnat i les generacions més veteranes de l’agrupació, tracta de ficar negre sobre blanc els orígens d’aquesta pràctica musical creativa i les motivacions per les quals ens ha arribat fins al dia de hui.

Els indicis de l’origen es remunten als anys 60, ja de forma organitzada, quan pareix que una colla d’amics es reunien al bar El Espanyol, per cantar nadales en grup. Aquesta trobada té lloc ja en temps d’esbarjo, hores abans del començament de les celebracions nadalenques, centrades en els nuclis familiars, i suposa, per tant, un preludi a la festa, en una atmosfera distesa i amistosa, sent la música l’element de cohesió social. De la informal reunió al bar, i pels decibels que produiria, el grup d’amics va començar a eixir als carrers en una mena de “ronda”, visitant altres establiments on eren convidats a dolços. En aquell moment, se’ls va començar a conéixer com “La Penya El Cuerno”, a causa de l’afició taurina dels membres, apel·latiu que prompte canviarien pel de Murga del Burro, provinent d’un malnom (que burros sou!) per la falta de fortuna en els jocs d’atzar als que teníem costum de fer en comú.

I, sense tenir unes raons concretes, ni una data determinada, es produeix un gran canvi en el fons d’aquesta expressió musical. Al voltant dels anys 70 (algunes veus parlen de 1976) es comença a organitzar afegint una novetat, se li atorga un aire creatiu que també trobem al si d’altres manifestacions culturals valencianes, la sàtira. En aquest cas, els integrants comencen a escriure lletres iròniques i critiques amb l’actualitat local, agafant com a base cançons conegudes, aprofitant per a ficar en tela de juí l’acció dels governants, els problemes del poble o els fets més importants ocorreguts durant l’any, sent un dels primers escriptors de lletres  José Pellicer.

Aquest nou vessant tindrà la gran acollida i el suficient entre les gents del poble, per a ser conservat tal qual fins al dia de hui, mantenint la crítica com a element vertebrador de l’actuació. I seguint la forta identitat musical del poble ha anat estructurant-se com si es tractés d'un gran certamen musical. A banda d’actuar al llarg del carrer, aprofitant per a fer arribar als seguidors les lletres de les cançons en un llibret autopublicat, del que es reparteixen centenars d’exemplars, la Murga del Burro comença el seu recorregut a l’Auditori Municipal, continuant per les seus de les dues societats musicals del poble.

Com no podria ser d’altra manera i, seguint el costum local d’oferir a l’ajuntament, és a dir, al poble de Cullera, els reconeixements amb els quals les bandes musicals són guardonades, la Murga comença la seua primera actuació presentant en societat el guardó d'un premi aconseguit, d’importància mundial. A açò li segueix un programa musical de primer ordre, amb la primera cançó, que sempre manté la lletra i fa de presentació de la Murga, dirigida principalment al senyor alcalde, qui segurament protagonitzarà alguna de les crítiques. Seguint el programa de mà, i ja amb lletres de nova creació, una obra obligada, que versarà sobre el panorama actual a escala estatal; seguida d’una obra lliure centrada en l’àmbit local. I com no podia faltar en aquest temps festiu, una nadala també amb lletra adaptada a la realitat del poble de Cullera. Un himne tanca cada actuació, atorgant solemnitat i excel·lència a aquesta agradable i simpàtica festa musical.

Sense dubte ens trobem davant d’una rellevant manifestació popular i musical que es sustenta en dos pilars fonamentals de moltes de les nostres tradicions valencianes: la música i la critica. Al voltant d’aquests dos elements la Murga del Burro constitueix un dels trets més característics i diferenciadors del Nadal de Cullera, servint com a element d’identificació, tant dels membres de la mateixa comparsa com del veïnat, de la comunitat.

Una forma de socialització, que segueix la seua pròpia organització interna, necessitant sempre un mestre que dirigeix al grup (els professors), el qual està conformat per diverses generacions. Uns pocs assajos previs a les actuacions de la nit de Nadal fiquen en coneixement de totes les creacions de l’actual redactor de les lletres, Jose Codina, quedant reservades sota secret les crítiques que cantaran al públic, sota la batuta de Paco Bou, per a delectar-lo amb tota la gràcia i molt bon humor amb el qual aquesta Murga del Burro plena els carrers de Cullera a les portes del Nadal.