GRUPO PLAZA

secció oficial

La Mostra també reflexa la lluita de les dones iranianes amb ‘Until Tomorrow’

25/10/2022 - 

VALÈNCIA. La Secció Oficial de La Mostra ha tingut hui com a protagonista Until Tomorrow. Conscient que el cinema iranià és un dels més prominents a Orient Mitjà, i que té una gravetat i una autenticitat de les quals, en general, manca el cinema comercial actual, Ali Asgari ha arribat a València amb el desig que l'estrena en la Mostra de la seua pel·lícula tinga un gran acolliment: “El meu cine sempre ha tingut una bona resposta per part del públic espanyol, que connecta bé amb les meues pel·lícules perquè té una bona cultura cinematogràfica i mostra interés per les problemàtiques socials. Espere tindre més i millors exhibicions a Espanya, que la gent vinga a les projeccions i puguem aconseguir una bona distribució ací, sobretot ara amb la situació que travessa l'Iran”.

Until tomorrow capta i documenta a través de la ficció el canvi que s'està produint en les estructures profundes de la societat iranià liderat per les dones. Un cine compromés i carregat d'esperit crític: “A l'Iran tot està relacionat amb la política, fins i tot la vida quotidiana. La meua pel·lícula tracta de com una cosa senzilla es converteix en una cosa molt dura en una societat com la meua”. Cine d'urgència “per a parlar sobre la situació de les dones a través d'una història commovedora i tibant” sota la mirada d'un narrador al qual li agrada “contar històries importants a través d'elements cinematogràfics” i “comunicar-se amb la gent”.

Rodar cine a l'Iran, ha explicat Asgari, és una missió complicada però no impossible: “Fer este tipus de pel·lícules és difícil. Hi ha diferents nivells de permisos gens fàcil d'aconseguir, però al llarg dels anys hem aprés a bregar amb ells”. A estes dificultats s'afig el finançament “ja que el cinema amb esta mena de temàtiques no interessa a l'Iran”.  

Malgrat les capes de censura del règim, el cine iranià gaudeix de molt bona salut: "En els últims dos anys han sorgit noves veus molt interessants i enguany s'han produït més de 180 llargmetratges".  La pel·lícula no té banda sonora ja que segons Asgari "vam voler donar-li un enfocament realista, tipus documental, i varem treballar un disseny sonor per a crear emocions. En la pel·lícula la tensió anava creant la història i no necessitava música. La vam posar només en els crèdits per a relaxar a l'espectador després de tanta tensió".

La pel·lícula que competeix per la Palmera d'Or oferix un retrat de la generació millennial i de com s'estan reexaminant el sistema de valors imposats a l'Iran. L'odissea de la seua  protagonista, Fereshteh, porta a l'espectador sota la pell de la capital iraniana, Teheran, per a comprendre com els joves han guanyat el coratge i la confiança per a qüestionar les formes de vida tradicionals imposades i trencar amb el patriarcat. “La nova generació de dones iranianes és molt diferent. Quan parle amb elles comprenc l'inquietes i fortes que són i el molt que els costa aconseguir els seus objectius, per això vaig decidir acabar la meua pel·lícula de la manera que ho vaig fer”, assenyala Asgari. Quan Fereshteh troba al final un lloc per a ocultar al seu fill, “s'arma de valentia i coratge i canvia el rumb de la seua vida”. Amb este filme, igual que els seus anteriors, el cineasta pretén “encoratjar les esperances de les dones iranianes i ajudar-los a trobar el millor camí possible”.

El desafiament de les dones contra el règim dels aiatol·làs després de la mort de la jove Mahsa Amini després de ser detinguda per la Policia de la Moralitat és cada vegada més consistent: “Este recent moviment està demostrant al món la fortalesa de les dones iranianes que demanen un canvi. Al llarg dels anys, han estat sotmeses a moltes limitacions per una societat tradicional i religiosa que ha establit unes normes severes contra elles. Ara lluiten pels seus drets, mai deixen de fer-ho, i tots tenim esperances en què ho aconseguiran”.

Destacada figura del cinema persa, Ali Asgari (Teheran, 1982) atresora una llarga llista de premis i reconeixements. Graduat en Cinema a Itàlia, va ser alumne després de la Berlinale Talent Campus. Dos dels seus curtmetratges More than two hours i The silence -codirigit per Farnoosh Samadi- van ser nominats a la Palma d'Or en el Festival de Cannes i un tercer, Baby, va estar en competició en el Festival de Venècia. Les seues pel·lícules posen el focus d'atenció en les vides precàries que viuen al marge de la societat al seu país natal. La seua òpera prima, Disappearance, es va desenvolupar en la Cinefondation Residència del Festival de Cannes i es va projectar a Venècia i Toronto. Asgari és membre de l'Acadèmia dels Oscar.

La 37a edició del festival prossegueix amb les seues projeccions i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme