La SGAE descobreix la faceta més teatral de Berlanga

VALÈNCIA. De la mà del seu Consell Territorial de la Comunitat Valenciana, la Fundació SGAE se suma a la commemoració del centenari del naixement de Luis García Berlanga. Així, en el marc d'activitats de l'Any Berlanga, la Sala SGAE Centre Cultural de València (Blanqueries, 6) recuperarà el que, sens dubte, és un dels treballs més desconeguts del genial director i guionista valencià: la seua primera i única incursió en la direcció teatral, amb el sainet Tres forasters de Madrid d'Eduard Escalante, a partir de l'adaptació signada pels germans Josep Lluís i Rodolf Sirera. El projecte, produït per Teatres de la Generalitat Valenciana, es va estrenar al Teatre Rialto de València el 27 d'abril de 1995.

Sota el títol Luis G. Berlanga dirigeix Escalante, el tribut organitzat per la Fundació SGAE es desenvoluparà en dues sessions, els dies 13 i 14 de maig. La primera jornada s'obrirà amb la conferència El cicle Cent anys de teatre valencià, impartida pel director i dramaturg Manuel Molins, i es completarà amb una taula redona coordinada per Rodolf Sirera i en la qual intervindran diversos dels professionals que van participar en el muntatge original: Juli Leal (director adjunt), els escenògrafs Manuel Zuriaga i Josep Simon, les actrius Empar Ferrer i Inma Sancho, i Vicent Tamarit (realitzador adjunt de la versió per a Canal 9). El divendres 14 de maig es projectarà l'enregistrament de Tres forasters de Madrid, dirigida per Berlanga, que es va realitzar per a la seua emissió en la televisió autonòmica valenciana i que ha sigut cedida per a aquesta sessió per la Direcció General d'À Punt.

Una història per a recordar

El projecte del muntatge teatral de Tres forasters de Madrid es remunta a març de 1995. Se celebrava per aquelles dates el cicle 100 anys de teatre valencià, amb el qual Teatres de la Generalitat Valenciana retia homenatge a Eduard Escalante en el centenari de la seua mort, i a José María Morera, llavors director general de Cultura, se li va ocórrer convidar Berlanga perquè portara a escena un dels més coneguts sainets del dramaturg, Tres forasters de Madrid, en una versió signada per Josep Lluís i Rodolf Sirera que incloïa materials de diverses altres obres de l'autor. Com explica el periodista i historiador Miguel Ángel Villena en la seua obra Berlanga. Vida y cine de un creador irreverente, amb la qual va guanyar el XXXIII Premi Comillas d'Història, Biografia i Memòries, a Berlanga “li va fer molta gràcia, malgrat les seues reticències inicials, adaptar aquella peça teatral que contraposa a una família de forasters madrilenys, amb ínfules de grandesa malgrat estar arruïnats, enfront d'uns valencians grossers i provincians però rics. Argument ideal per a un burgés que havia nascut i s'havia format a València, però havia fet tota la seua carrera a Madrid”.

Amb l'actriu madrilenya Esperanza Roy (qui es va mostrar fascinada per l'oportunitat de “treballar amb Berlanga en un paper com el de Prisca, que és un tipus de madrilenya que conec perfectament”) al capdavant d'un ampli elenc, l'adaptació que es va preparar per a l'ocasió es va concebre com una obra coral, molt al gust i a l'estil del cineasta valencià. “D'acord amb la visió global que de l'obra i del món escalantí va saber transmetre'ns Luis G. Berlanga, optem per no reduir-nos al microcosmos representat per la casa dels Ferrís i obrir les seues portes perquè entraren alguns personatges especialment representatius extrets de l'àmplia galeria que Escalante ens va llegar (…) Així, per la nostra versió desfilen personatges, situacions, diàlegs, jocs lingüístics… de prop d'una vintena d'obres escalantines (…) Els resultats creiem que han valgut la pena: el que teniu ací és molt més que Tres forasters de Madrid, però sense deixar mai de ser Escalante”, explicaven els germans Sirera al programa de mà de l'obra.

Tres forasters de Madrid es va estrenar el 27 d'abril de 1995 al Teatre Rialto de València i, encara que les representacions estava previst que conclogueren el 28 de maig, va ser tal l'èxit que l'obra es va mantindre en cartell fins a l'11 de juny. “Vist amb el temps, a Berlanga li va anar bé aquesta incursió en l'univers escalantí, del qual, conscient o inconscientment, havia begut per a les seues pel·lícules. Es parla que les seues millors escenes eren les que transmetien l'ànima de la seua terra, i en aqueixa ànima estaven també aqueixos personatges de carn i os de l'autor nascut al Canyamelar. Si bé el gran assoliment de Berlanga va ser trencar amb el tòpic costumista, per fer un costumisme humà, en aquest cas es va introduir al seu si. I en aquestes memòries de la coentor (desajustament entre realitat i aspiracions) vam poder veure per fi Escalante des d'un sentiment naturalista lluny de l'habitual exageració fallera”, va escriure el periodista Enrique Herreras, dies després de la defunció del realitzador valencià, al diari Levante-EMV.