VALÈNCIA. El Museu Valencià d'Etnologia inaugura la propera setmana la mostra 'El país que va fascinar Jean Dieuzaide', dedicada a aquest fotògraf francès qui el 1951 va rebre l'encàrrec d'il·lustrar el llibre 'Espagne du sud' (1953), en el que va suposar el seu primer treball a l'estranger que el portà fins a terres valencianes. L'exposició està comissariada per Mateo Gamón i Manuel Cerdà Garcia, i ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Toulouse.
Durant el transcurs del viatge, Dieuzaide va quedar fascinat de tal manera que es va submergir "amorosament en l’interior d'aquest país", on va observar amb deteniment la pervivència d'unes costums, unes tradicions, una manera de concebre el món, que poc tenien a veure amb el moment que travessava l’Europa Occidental. Unes formes de vida, pròpies d'una societat encara rural, que ja no existien en la seua França natal.
A través de 150 imatges, l'exposició mostra una bona part de les diferents activitats o formes de vida que hi existien a la societat valenciana entre el 1951 i el 1971: les rutines agrícoles i ramaderes, la pesca, el transport, les diferents condicions de vida i les costums i festes populars. Un conjunt d'instantànies que permeten apropar-se al nostre passat recent: com érem, a què ens dedicàvem, de què o de quina manera vivíem.
A diferència d'altres tractaments, les fotografies de Jean Dieuzaide fugen d'una presentació folklorista o exòtica de la societat que retrata. El seu és un enfocament realista en el qual es preserven les realitats quotidianes del carrer i del treball artesanal o rural. En paraules del mateix autor, l'enfocament "reté per a si les marques d'unes essències, la substància mateixa de la vida quotidiana d'aquest país".
Jean Dieuzaide va néixer el 1921 a Grenade-sur-Garonne, prop de Toulouse, ciutat on va realitzar un reportatge sobre el seu alliberament de l'ocupació alemanya en 1944 que el donà a conèixer. Va col·laborar en diversos periòdics i en 1951 es va establir definitivament a Toulouse. Va ser en aquest any quan va començar a viatjar per la península ibèrica per il·lustrar sengles obres sobre l'Espanya del sud i Portugal. Havia de fotografiar monuments i paisatges seguint el llistat que li va lliurar l'editor, però Dieuzaide es va sentir fascinat pel país i per la seua gent, i va decidir també retenir i preservar les realitats quotidianes del carrer i del món del treball, centrant la seua mirada en la ciutadania, l'autèntica protagonista de les seues fotografies. Pel seu treball a Espanya i Portugal, i després per Turquia, és considerat un fotògraf humanista, encara que també és autor d'una important tasca artística al voltant de la naturalesa morta.
La seua activitat es va incrementar des d’aleshores. Mai va deixar de fer fotografies, va fundar en 1963 el Grouppe Libre Expresion, va crear el 1974 la galeria municipal del Château d'Eau (Toulouse) i va rebre guardons tan prestigiosos com el Premi Niépce (1955) o el Premi Nedar (1961). Va estar nomenat cavaller de l'Ordre Nacional del Mèrit de França (1966) i, el 1981, oficial de la mateixa i de l'Ordre de les Arts i les Lletres.
Amb la seua mort, va deixar una enorme producció fotogràfica, que supera el milió de negatius. Les seues instantànies, a més de a la Biblioteca Nacional de França, són presents en museus com el MoMA de Nova York o el Victoria & Albert Museum de Londres.