La televisió i les malalties mentals protagonitzen la programació de cinema de la Universitat de València

VALÈNCIA. Dos nous cicles de pel·lícules obrin la programació de l’Aula de Cinema de la Universitat de València del curs 2016-2017 a l’octubre. La programació del Col·legi Major Rector Peset estarà dedicada al món de la televisió i els seus secrets, mentre que el Palau de Cerveró acollirà un cicle sobre les diferents facetes de la malaltia mental. Totes les projeccions seran en versió original subtitulada, amb presentació i col·loqui, i entrada lliure.

Des que fera la seua aparició a mitjan segle passat, la televisió s’ha convertit en un dels eixos principals de la vida quotidiana. Encara que en principi oferia una alternativa domèstica al cinema en forma de succedani de pitjor qualitat, a poc a poc ha anat configurant una entitat pròpia, amb les seues característiques i codis. La televisió és moltes coses: informació i entreteniment, compromís i evasió. No obstant açò, també presenta zones fosques i, per això, el cicle que l’Aula de Cinema dedica a la televisió, titulat ‘Fent zàping’, té com a objectiu posar de manifest el poder d’aquest mitjà per a influir en les mentalitats i els hàbits dels televidents, així com denunciar l’excessiva utilització d’elements d’alienació que acaben impedint que els ciutadans puguen comprometre’s amb els vertaders problemes de la societat.

El programa s’obri el dimarts, 4 d’octubre, amb ‘Network, un mundo implacable’ (Network, Sidney Lumet, 1976), un clàssic del cinema dels anys 70 que posa el focus en la lluita despietada per l’atenció de l’espectador i els índexs d’audiència, i en com la televisió pot crear els seus propis fantasmes i al seu torn alimentar-se d’ells de forma malsana. La següent sessió, el dimarts 11 d’octubre, serà ‘Buenas noches, señoras y señores’ (Signore e signori, buonanotte, 1976), film italià d’episodis que retrata el dia a dia d’un canal de televisió, amb totes les seues llums i ombres.

El dimarts 18 d’octubre segueix la programació amb ‘La muerte en directo’ (La mort en direct, 1980), en la qual Bertrand Tavernier explora i denuncia la utilització del dolor i el sofriment com a aliment de l’audiència, i fa reflexionar l’espectador sobre la seua posició moral. Alguna cosa semblant succeeix en l’última sessió del cicle, el dimarts 25 d’octubre, en la qual per primera vegada l’Aula de Cinema projectarà dos episodis d’una sèrie de televisió: ‘Black Mirror’. Aquests dos episodis, corresponents a la seua primera i segona temporada, també reflexionen sobre com la morbositat i l’exhibició impúdica d’allò més baix de l’ésser humà pot ser capdavanter d’audiència.

Els rostres de la bogeria

El cinema s’ha nodrit des de sempre de personatges amb malalties mentals de tot tipus. Algunes pel·lícules han servit com a representació quasi perfecta d’un quadre patològic que pot ser aplaudit per la comunitat científica. Unes altres, no obstant això, han optat per presentar personatges amb símptomes que freguen la caricatura. En qualsevol cas, les malalties mentals segueixen sent un tema atractiu per al cinema de ficció, mentre que permet reflexionar sobre els límits entre la bogeria i el seny.

El cicle ‘Els rostres de la bogeria’ inaugura la programació del curs 2016/2017 de l’Aula de Cinema al Palau de Cerveró el dijous 6 d’octubre amb la pel·lícula ‘Repulsión’ (Repulsion, 1965), primera obra fora de la seua Polònia natal de Roman Polanski, que busseja en la profunditat de la ment d’una pertorbada Catherine Deneuve, analitzant els seus traumes i els seus problemes per a relacionar-se amb els homes. Li segueix a aquesta pel·lícula, el dijous 13 d’octubre, una de les joies del cinema independent nord-americà, ‘Una mujer bajo la influencia’ (A Woman Under the Influence, 1974), en la qual John Cassavetes dissecciona la relació matrimonial entre Peter Falk i una inestable Gena Rowlands en un paper inoblidable.


El dijous 20 d’octubre serà el torn de la francesa ‘Yo, Pierre Rivière, habiendo matado a mi madre, mi hermana y mi hermano…’ (René Allio, 1976), una interessant pel·lícula basada en la novel·la de Michel Foucault que se situa en la França del segle XIX i en el cas d’un jove que confessa haver assassinat la seua família. Finalment, aquest cicle es tanca el dijous 27 d’octubre amb ‘Spider’ (2002), nova aproximació del canadenc David Cronenberg a personatges inestables i complexos, en aquest cas un home recentment eixit d’un hospital psiquiàtric que rememora la seua complicada infància.