La Universitat llança un nou portal per a visitar les seues coleccions patrimonials

VALÈNCIA.  La Universitat de València ha presentat, una plataforma pròpia que permetrà fer visibles en línia les seues col·leccions patrimonials en la jornada anterior al Dia dels Museus que se celebra demà dissabte dia 18 de maig. L’objectiu de la Universitat és reunir totes les seues col·leccions de patrimoni cultural i científic en un únic portal per a fer-les accessibles a la societat.

La presentació s’ha realitzat al Centre Cultural La Nau i ha comptat amb la participació d’Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esport; Josep Vidal, cap Àrea Sistemas Informacionals de la Universitat de València; Adrià Besó, conservador de Patrimoni Cultural de la Universitat de València i David Sánchez, tècnic de l’Àrea de Patrimoni Cultural de la Universitat de València.

“En aquesta primera fase inicial es presenten quatre grans col·leccions: plantes vasculars, aus, aparells electrònics de la col·lecció d’història de les TIC i la col·lecció històric artística, però el nombre de peces s’ampliarà en diferents fases”, apunta Antonio Ariño sobre aquest arxiu únic digital creat per la Universitat de València, que ja ha incorporat 133 col·leccions, vora 343.000 fitxes documentals, 8.000 fitxes amb informació gràfica i 10 exposicions virtuals. Per la seua banda, Adrià Besó ha manifestat que “cal destacar la funció social de la plataforma, que permeteix que les col·leccions  universitàries siguen conegudes i valorades per tota la societat amb l’objectiu de visibilitzar el patrimoni històric en conjunt de la Universitat de València”.

El programa elegit per a portar a terme el projecte ha estat OMEKA, una plataforma de software i accés lliure de codi obert, que ha sigut adaptada pel Servei d’Informàtica de la Universitat de València a les necessitats i objectius propis de la institució. L’aplicació  permet crear diferents models de fitxes d’acord amb la naturalesa i particularitats de cadascuna de les col·leccions. La informació està allotjada en servidors propis de la Universitat de Valencia amb l’objectiu d’implementar els protocols de seguretat de dades electròniques de la institució.

La plataforma presenta dues vessants, una pública, on es mostren camps d’interés general de cada objecte, i una altra de gestió, que permet emmagatzemar gran quantitat de dades i d’informació i que sols és visible a nivell intern i també pot estar a l’abast de les persones investigadores que ho requerisquen.

Aquesta eina digital permet presentar obres tan importants i emblemàtiques de la Universitat com la Mare de Déu de la Sapiència, pintada als inicis del Renaixement, en 1616, per Nicolau Falcó, i altres menys conegudes com dos quadres de la sèrie Juegos de niños del pintor Francisco de Goya pintats cap a 1780. La col·lecció d’aus pertanyent al Museu d’Història Natural de la Universitat mostra algunes espècies procedents de l’Albufera de València, dissecades a finals del segle XIX i que a hores d’ara han desaparegut de l’ecosistema. També als registres de la col·lecció de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació es presenten peces com el primer computador que es va instal·lar a la Universitat o altres de record com l’Spectrum, que va significar el primer accés a la informàtica per a moltes llars a meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX.

Després d’aquesta primera fase, el treball conjunt entre diferents unitats de la Universitat de València: l’Àrea de Patrimoni, el Servei d’Informàtica i els responsables de las diferents col·leccions universitàries de la Universitat de València: l’Àrea de Patrimoni, el Servei d’Informàtica i els responsables de les diferents col·leccions per a inventariar i publicar totes les col·leccions, continua. A més de la qualitat i singularitat de moltes de les seues obres i objectes, les col·leccions de la Universitat destaquen pel nombre de registres, que es calcula que supera el milió.  

Aquesta eina permetrà, per tant, disposar d’un inventari complet de l’important patrimoni cultural de la Universitat que integra col·leccions de caràcter heterogeni, ja que, per exemple, el patrimoni científic mèdic és molt important i quasi exclusiu de les universitats. Per altra banda aquest coneixement permetrà posar en comú el ric i poc conegut patrimoni universitari amb altres comunitats universitàries espanyoles i internacionals, que comparteixen amb la Universitat de València la possessió d’un patrimoni cultural de característiques específiques.

La Declaració de Berlín de 2003 sobre l’accés obert al coneixement en ciències i humanitats, subscrita a hores d’ara per més de cinc-centes universitats europees, entre elles la de València, plantejava el recurs a Internet com a “oportunitat de construir una representació global i interactiva del coneixement, incloent el patrimoni cultural, i la perspectiva d’accés a escala mundial”. L’objectiu era estimular a les institucions dipositaries de patrimoni cultural a donar suport a l’accés obert i a distribuir els seus recursos a través d’internet. Altres institucions com la sectorial de cultura de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) també donen suport a la visibilització del patrimoni per part de les universitats.