L'AVL se suma al Museu de la Paraula per a recuperar fragments del segle XX

VALÈNCIA (EP/VP). L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) se suma a l'Arxiu de la Memòria Oral Valenciana - Museu de la Paraula per a col·laborar en la recuperació dels "fragments de les vivències personals" dels valencians del segle XX i "posar en valor" el passat més immediat amb el relat dels seus protagonistes. El seu testimoni, a través d'entrevistes audiovisuals, permetrà rescatar de l'oblit vocabulari, tradicions, relacions familiars, canvis socioculturals o les professions pròpies d'una època.

Així ho han celebrat el president de l'AVL, Ramón Ferrer, el diputat de Cultura, Xavier Rius, i la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, durant la signatura del conveni entre el Museu d'Etnologia de la corporació provincial i l'AVL que permetrà reforçar el projecte i dotar-lo de major capacitat. "Hui és el dia del casament entre dos nuvis que portaven eixint vora sis anys. Que el pare de la nóvia no volia, que tal i qual... i per fi ens casem", ha celebrat Ferrer. Ara, l'acadèmic ha instat a "recuperar el temps perdut" per a "mantindre un món que està desapareixent".

A més, ha confiat que les entrevistes que es realitzen per al Museu de la Paraula permetran conèixer els nostres termes que passaran a incrementar les més de 90.000 entrades que recull el Diccionari Normatiu Valencià (DNV). El projecte -que el Museu d'Etnologia va arrancar fa 14 anys amb l'objectiu de recopilar i difondre els discursos sobre les formes de vida dels valencians nascuts a la primera meitat del segle XX- compta ja amb al voltant de 400 entrevistes que han estat digitalitzades i registrades en format audiovisual. La majoria estan en valencià, tot i que hi ha 94 en castellà. S'han realitzat en un total de 183 municipis de 13 comarques, tant a homes com a dones, en semblant proporció.

L'Arxiu de la Memòria Oral Valenciana es presenta com un sistema de gestió, anàlisi i recuperació que permet, tant a investigadors com el públic en general, acostar-se a la nostra història recent. Des que en 2002 es fera la primera entrevista, s'ha convertit en una gran base de dades on els testimonis estan indexats amb més de 700 descriptors agrupats en 21 blocs temàtics que permeten a l'usuari conèixer fenòmens tan diversos com manifestacions religioses, processos d'escolarització, noviatge, iniciació laboral, transformacions agrícoles, oci, relacions familiars, bandes de música, la vida associativa, la Riuà de 1957 o l'experiència dels valencians emigrats a Xile i l'Argentina, entre d'altres.

A partir d'ara, gràcies al conveni amb l'AVL, esta s'encarregarà de transcriure les entrevistes, estudiar i revisar el vocabulari. La seua intenció és tornar-los a una vida "activa" de manera que, a més de classificar i documentar la informació al Museu de la Paraula, programarà activitats i jocs que promoguen el seu ús. "El problema com sempre serà buscar els diners però amb voluntat els diners lluïx molt", ha assegurat Ferrer.

Per a l'any que ve estan previstes les primeres accions conjuntes fruit del conveni que es concretaran dins de campanyes de treball a les comarques de la Ribera Alta i l'Alcalatén, on es faran més de 70 entrevistes. Les dues institucions seran copropietàries de les entrevistes així com de la base de dades del projecte i es comprometen a intercanviar i difondre els fons audiovisuals que, al llarg dels anys, han atresorat.

D'esta manera, l'AVL posarà a l'abast el seu fons d'entrevistes a escriptors, intel·lectuals i personalitats valencianes i donarà suport tecnicolingüístic a totes les accions derivades del conveni. Per part seua el Museu d'Etnologia facilitarà l'accés a tot el treball fet des de 2002, planificarà i executarà el treball de camp, la tasca d'indexació, gestió i accés a entrevistes.

"Els qui érem i els qui som"

"Des del primer dia" el Museu de la Paraula és una cosa que "ens hem pres seriosament", ha assegurat el diputat de Cultura, Xavier Rius. "Sabíem de les dificultats que l'havien deixat a l'aire" i "com a valencians, hem de posar en valor el nostre patrimoni". Per a Rius, "la memòria oral és molt important" i gràcies a este Museu es recuperen "fragments de les vivències personals" de valencians que han viscut "temps inimaginables" per a molts joves d'ara.

A través de les seues paraules, podem "saber millor els qui érem i els qui som. Conèixer la nostra història ens projecta cap al futur", ha apuntat per part seua la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó. És un projecte "ambiciós", ha admès, però ja estan planificant noves campanyes de camp després del seu enllaç amb la AVL: "tindrem fills", ha fet broma.