Amb el nom de Collita Valenciana, durant tota la jornada del diumenge 10 de setembre, els assistents han pogut gaudir de les presentacions dels llibres més destacats fets a casa nostra
VALÈNCIA. Necessitat de mercat. Necessitat de reconeixement. Necessitat de reivindicació. Necessitat de lectors. Necessitat d’estima. Necessitat d’espais visibles. Moltes necessitats s’acumulen quan parlem de la literatura en català des del País Valencià.
La visió més catastrofista utilitzaria per a justificar-les les dades més previsibles i, al mateix temps, les més contundents de què disposem: a la Comunitat, tan sols el 56,8% de la població són lectors habituals (59,1% de mitjana a l’Estat espanyol, 71% de mitjana europea); d’eixe percentatge, només el 2% ha triat un títol en valencià en la seua última compra (l’últim llibre comprat en català suposa el 28,1% dels lectors a Catalunya i el 12,4% a Balears; l’últim llibre comprat en euskera suposa el 5,1% al País Basc i el 2,1% a Navarra; l’últim llibre comprat en gallec suposa el 4,9% a Galícia); suportem una ràtio d’1 llibreria per cada 15.300 habitants (30% menys que la mitjana espanyola).
Tot sent veritat, cal reconèixer els símptomes d’un renaixement optimista que, amb temps i voluntat política (institucional o no), hauran d’endreçar el camí. Deixant de banda el llarg camí de la normalització, més que simbòlica va ser la Declaració de Palma, on els governs de les Illes Balears, de Catalunya i de la Comunitat Valenciana es comprometeren a col·laborar en matèria cultural, impulsar accions comunes per a afavorir els agents culturals de l’entorn lingüístic, respectar i impulsar les institucions lingüístiques i culturals amb un objectiu molt clar: projectar la llengua pròpia a casa nostra i al món.
I més enllà del polític (o de la política lingüística stricto sensu), la ciutat de València acollirà aquesta tardor la 5a Edició de la Plaça del Llibre (de l’1 al 5 de novembre), Alacant la va organitzar per primera vegada el 2016 i repetirà el novembre del 2017 amb la segona edició, o la Fira del Llibre Infantil de Bolonya va nomenar la literatura catalana com a convidada d’honor el 2017, esdeveniment on varen participar des de l’Institut Ramon Llull a les Conselleries i institucions dels tres territoris.
35 edicions porta La Setmana del Llibre en Català, que es celebra a Barcelona. La seua presència esdevé un aparador de llibreries i editorials que publiquen en català, arreu de l’entorn lingüístic. Molta literatura infantil i juvenil, llibres d’assaig, d’actualitat política, novel·les, poemaris i revistes que parlen d’un món en moviment, a més de les activitats organitzades: itineraris literaris, taules rodones, tallers, teatres, recitals i signatures d’autors/es... una fira oberta al gran públic centrada només en les publicacions en llengua pròpia.
La col·laboració amb les institucions valencianes comença a tindre un caire de normalitat que ens beneficia a tots. L’Associació d’Editors del País Valencià, juntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Generalitat Valenciana han programat per tercer any consecutiu una jornada sencera dedicada a la producció valenciana.
Amb el nom de Collita Valenciana, durant tota la jornada del diumenge 10 de setembre, els assistents han pogut gaudir de les presentacions dels llibres més destacats fets a casa nostra. Novel·les com El tinent anglés d’Eduard Mira, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls d’Urbà Lozano (Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2016 de la Diputació d’Alacant), La llum de les estrelles mortes de Josep Manel Vidal o Jo sóc així i això no és un problema de Fani Grande, un dels best-sellers de l’última Fira del Llibre a València. Poemaris com De plantes, talaies i cims (i una aroma) de VerdCel, Totes les meues dones d’Imma Máñez Albert o traduccions al català de les Cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro (a càrrec de Vicent Berenguer) o de Lamís Saïdi i el seu poemari Com una ciutat arrasada (a càrrec de Begonya Pozo).
També va destacar la visibilització de la “collita primerenca” on es presentaren el “Tirant” de Josep Vicent Miralles i Paula Bonet, L’Odissea de Voro Vendrell i Paco Giménez, L'estranya que habita els meus somnis de Lourdes Boïgues Chorro i L’Home del Capell de Palla de Maria Josep Escrivà, a més de la biografia de Manuel Millán Mestre de Josep San Abdón, de Joan Valls i Jorda d’Ester Vizcarra, l’estudi d’Albert Toldrà sobre la Inquisició a València o les rutes del Mondúver de Vicent Cervera i Òscar Martí, així com els dietaris inèdits de Joan M. Monjo.
Quant a la política, destacà la taula rodona al voltant dels 25 anys de la mort de Joan Fuster, on participaren Toni Mollà, Voro Vendrell o Daniel P. Grau. L'exalcalde de València Ricard Pérez Casado no va poder presentar –com estava previst– el seu assaig Ser valencians. Montse Ayats, presidenta de l'associació d'editors en llengua catalana, va fer una benvinguda institucional de la proposta.
“És el seu espai natural”, explica Manolo Gil (FULL - Fundació Pel Llibre i la Lectura), insistint en la bona acollida que té el llibre valencià a la fira de Barcelona. Les editorials fortes, continua, estan presents al mercat català, però és una molt bona ocasió per a les editorials menudes de presentar les seues novetats i els seus treballes. Varen acompanyar 'la collita' el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, el president de FULL, Jesús Figuerola, i Dolors Pedrós, la presidenta d'AEPV.
Encara que existien vincles individuals i esporàdics, la instauració d’una jornada valenciana a La Setmana del Llibre de Barcelona ens fa pensar de manera optimista. De les grans necessitats de la literatura catalana al País Valencià comencen a crear-se els nous camins que ens posaran en la sendera de la normalització lingüística i cultural.