'Les coses excepcionals': una ona d'optimisme vital al Teatre El Musical

VALÈNCIA (EP). El Teatre El Musical presenta dissabte 30 de març Les coses excepcionals de Duncan Macmillan interpretada per Pau Roca com a únic protagonista. La proposta és un monòleg que té com a punt de partida a un xiquet de sis anys que decideix ajudar la seua mare deprimida. Per a transmetre-li ganes de viure escriu una llista on anota les coses per les quals val la pena fer-ho. En l'obra, Pau Roca es mescla entre el públic, en aquest cas situat a dalt de l'escenari, i li fa partícip del text convertint l'obra en una gran connexió col•lectiva d'optimisme. 

És la segona vegada que la companyia Sixto Paz i Pau Roca treballen en un projecte escrit per Duncan Macmillan. En 2014 van fer girar Pulmons amb molt d'èxit. Va ser, reconeix el mateix Pau Roca, una experiència que els va marcar “tant professionalment com personalment de manera profunda”. Poc després van descobrir Les coses excepcionals i com reconeix el mateix Roca “ens quedem enamorats del text”. 

Duncan Macmillan és un guardonat escriptor i director de teatre que ha sigut resident en Paines Plough i en el Royal Exchange Theatre. Ha rebut nombrosos premis com el de millor obra en els premis Off West End o el premi Pearson. La versió original ‘Every Brilliant Thing’ es va estrenar en el Fringe Festival de Ludlow en 2013. A l'any següent va fer una xicoteta gira pel Regne Unit que va tindre molt d'èxit. Poc després l'espectacle va arribar al Barrow Street Theatre de Nova York on va estar en cartell durant 16 setmanes. 

“Volem tindre la valentia de ser vulnerables i generosos fins més no poder. Volem traspassar les barreres del teatre i parlant de les coses més senzilles imaginables abraçar-nos amb cadascun dels espectadors. Fa temps que ells són els protagonistes però aquesta vegada ressonarà en les parets del teatre. Tots junts farem un. Les coses milloren, tal vegada no es tornen excepcionals però segur que milloren”, explica Pau Roca.

Des de la comèdia Les coses excepcionals parla de temes tan delicats i profunds com la depressió o el suïcidi. Com es diu en l'obra “si arribes al final de la teua vida i no t'has deprimit mai és probablement perquè no has estat atent”. A partir d'ací pretén ser una demostració d'optimisme i de autoconeiximent ja que molta part del públic s'assega identificat en algun moment de l'obra. Com el protagonista Pau Roca reconeix en alguns moments més que una obra “semblem un grup d'amics que vol ajudar-se”.