Les arts escèniques clamen a la unió: "Junts farem la cultura que volem i sobretot en valencià"

CASTELLÓ. Castelló va acollir ahir la gal·la de lliurament dels VI Premis de les Arts Escèniques Valencianes. Si bé l’escenari era el mateix que en 2020, quan en el marc de la covid-19 la celebració va recalar per primera volta al Teatre Principal, la fotografia que ha deixat l’encontre és ben diferent. Moltes cares noves, d’una banda. El director general de Cultura, Sergio Arlandis, va presidir un encontre que va comptar amb representants del nou govern valencià com és la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó; o de l'Ajuntament de Castelló, amb la regidora de Cultura, María Espanya. D'altra, també hi hagué cares conegudes, com la del director general de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinòs; o el fins avui dia, director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC, Roberto Garcia.

Però, el clima era diferent, perquè aquelles denúncies i reclamacions que pogueren dir-se sobre l’escenari quedaven traslladades directament als que manen, allí presents. I així va ser. "La cultura valenciana la gestiona un partit que nega veritats que creiem acceptades, que la igualtat d'hòmens i dones és innegociable, que el valencià es defensa fent-lo servir. La cultura no és una, per sort és diversa com la societat. I el que hauria de ser sobretot és lliure", va manifestar Iñaki Moral durant el seu discurs.

En general, va imperar un desig per reivindicar la unió del sector. "Junts i juntes farem la cultura que volem", va ser la frase més repetida de la nit. "Continuarem fent circ, dansa i teatre. I el crearem en alemany, anglés, àrab i, sobretot, perquè no, en valencià", exclamava Chema Cardoña. Una nit en la qual, la ballarina Sol Picó va aprofitar també per a llançar un missatge de respecte "per la nostra cultura, la nostra llengua i per la llibertat d'expressió". "En veure el caos que hi ha al món, la cultura és l'únic que ens salvarà. La cultura ens fa més sensibles, més tolerants i sobretot millors persones", va exposar la professional.

Per la seua banda, el director general de Cultura va aprofitar l'ocasió per a comunicar que els guardons "continuaran celebrant-se en els anys vinents", però va recalcar que cal fer-ho "en les dues llengües que tant ens defineixen en el nostre projecte autonòmic i nacional". "Alguns defensen que per parlar una particular llengua ja formes part d'altra identitat i cultura. I no és així, cal defensar la pluralitat".

El perfume del tiempo, la gran triomfadora

Però, tornant a la mateixa gal·la, la d’ahir va ser també una cerimònia molt repartida en premis. El perfume del tiempo va ser la gran triomfadora de la nit, en rebre tres dels quatre guardons als quals aspirava: Millor espectacle, Millor direcció escènica per a Chema Cardeña i Millor Actor per a Juan Carlos Galés. L’obra, que completa la Trilogia de la Memòria, transcendeix en l’Argentina de 2008 i ve a parlar d’un drama tan reial com és el dels bebés robats durant la dictadura. La vida d’una acomodada família de Bones Aires es veu alterada per l’aparició del col·lectiu les Àvies de Maig, un grup de dones que busquen als seus fills desapareguts, però també als que, en cas d'haver sobreviscut, serien els seus nets. L’espectacle, que connecta inevitablement amb la història d’Espanya, va comptar fins i tot amb representants de l’Associació SOS Bebés Robats València.

“No concep el teatre sense un bon equip. Per això gràcies a tots els que ho han fet possible. També, aquest espectacle és possible gràcies a les dones argentines, que van lluitar sense descans. Avui encara apareixen eixos bebés desapareguts. Cal recordar que el feixisme sols trau aquestes coses. Ja ho deia el poeta Miguel Hernández, per a la llibertat, sang, lluite i pervisc", va reivindicar Cardeña.

Un palmarés repartit

Una altra de les favorites de la nit era Judith de Taiat Dansa. Una peça reivindicativa i d’empoderament, amb la qual la companyia valenciana buscava capgirar la imatge negativa que històricament s’ha donat de la dona atrevida i rebel. L’espectacle de dansa aspirava a cinc guardons, però finalment s’ha endut sols una estatueta, la de Millor Il·luminació pel treball de David Orrico.

En el seu lloc, ha sigut Meohadim de Jacob Gómez el que ha rebut el premi a Millor Espectacle de Dansa. Una bona notícia per al coreògraf valencià, qui després d’uns anys actuant en companyies internacionals de gran prestigi, va decidir fundar recentment la seua pròpia companyia. Aquesta es tracta, en efecte, de la primera producció, una obra on conta la seua història a través de cinc germanes.

Per la seua part, la ballarina i coreògrafa Sol Picó ha rebut el premi a la Millor Direcció Coreogràfica per l’espectacle Titanas. Cristine Cloux ha obtingut el de Millor Ballarina gràcies a la seua actuació en Corps Seul, mentre que Edu Migro ha rebut el del Millor Ballarí per Nardo.

I ha sigut una obra que parla, precisament, sobre canvis de cicles la que ha guanyat el premi a Millor Espectacle d’Arts de Carrer: Trópico (del grec τροπικός, que significa tornada) de la companyia Marroch. Amb tot, el Millor Espectacle de Carrer ha sigut el de la companyia castellonenca La Fam Producciones: Ambulant. I el Millor Espectacle per a Xiquets i Xiquetes, per la seua part, ha sigut Croma, una història dibuixada, de l’Horta Teatre.

Completen el palmarés, Laura Romero, qui s’ha emportat el reconeixement a Millor Actriu per Insomnio. Noches de Verano. I en la categoria a Millor Intèrpret de Circ el premi ex aequo ha sigut per a Elena Donzel, per Charlas de azucarillo, i Anna Legrand, per Llum. A més, la castellonenca Mafalda Bellido, ha obtingut el premi al Millor text per Los que comen tierra; i la Millor versió, traducció o adaptació ha sigut per a Iñaki Moral, per Coriolà. 

La música de Preludi a la lentitud ha portat a Anna Sanahuja i Roqui Albero, a rebre el premi a la Millor composició musical. Mentre que Blanca Añón ha rebut el reconeixement a Millor Escenografia per Las Danesas; i Maria Poquet el de Millor Vestuari per La caravana de les flors. 

Premi d'Honor per a Escena Erasmus

Com ja es va desvelar, el premi d’Honor l’ha rebut Escena Erasmus. Aquest projecte teatral, creat i dirigit per la companyia Crit dintre de la Universitat de València, ha posat en marxa al llarg de la seua història més de 15 espectacles que han girat per tota la geografia espanyola i, fins i tot, han sigut representats en la seu de la Comissió Europea a Brussel·les o en països com Itàlia i Alamània. Un projecte pioner que aprofita l’intercanvi d’estudiants, dintre del programa Erasmus+, per a produir obres que ofereixen una reflexió crítica sobre aquest continent i sobre allò que significa ser europeu.

Sergio Arlandis va ser l’encarregat de lliurar el premi a la iniciativa teatral, la qual va deixar clar els avantatges de potenciar les arts escèniques també en els estudis superiors. "Gràcies a aquestes obrim portes inimaginables i crearem un continent millor, més habitable. Està l'Europa dels conqueridors, però també l'Europa de Hamlet. I és aquesta la que reivindiquem. La que fem des de València i en valencià", exposaren els impulsors d'Escena Erasmus.

Homenatje al públic

Amb tot, els VI Premis de les Arts Escèniques Valencianes van voler homenatjar als espectadors. Convertit el mateix escenari en un pati de butaques, el públic va ser el fil conductor de la gal·la presentada per Carme Juan i Víctor Palmero. A més de protagonitzar els audiovisuals que amenitzaren la nit, contant les seues pròpies vivències als teatres, entregaren els premis "grossos" del certamen.