VALÈNCIA. Amb motiu de la Fira del Llibre de València, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha llançat una vintena de novetats editorials, d’entre les quals destaquen dos títols molt significatius. Per una banda, la traducció al valencià de La fantasia de la història feminista de la sociòloga estadounidenca Joan Wallach Scott i, per una altra, L’univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, de María de los Ángeles Herrero. Les dos publicacions pretenen donar veu a les dones, així com reivindicar la lluita feminista.
La fantasia de la història feminista de Joan Wallach Scott es tracta d’un llibre mai traduït ni al valencià ni al castellà, però d’enorme ressò mundial. En ell, Scott planteja la importància que la idea de “fantasia” té per a l’estudi del feminisme i de les identitats de gènere. Joan W. Scott és una de les principals autores en treballar sobre el concepte de gènere, un concepte sovint ple de tòpics en el debat polític. En paraules de Ferran Archilés, director de la col·lecció Adés&Ara, en la qual s’emmarca el llibre, “incorporar aquest llibre al catàleg de la Institució Alfons el Magnànim és una aposta per la qualitat i pel foment de l’estudi de problemes històrics de primera línia en la nostra societat”.
En La fantasia de la història feminista Joan Wallach Scott argumenta que les perspectives feministes en la història s’han enriquit amb conceptes psicoanalítics, particularment amb el concepte de "fantasia". Amb un repàs a l’evolució del pensament sobre el gènere al llarg de la seua trajectòria, aquesta historiadora pionera explica com la recerca de fórmules amb les quals explicar convincentment el gènere com a quelcom de mutable, i no fix o estable, la va portar a la teoria psicoanalítica, que concep la diferència sexual com a dilema irresoluble. Scott suggereix que és la lluita inútil de mantenir-ne el significat inalterat el que fa que el gènere siga un objecte històric interessant, un objecte que inclou no només els règims de veritat sobre el sexe i la sexualitat, sinó també fantasies i transgressions que rebutgen ser regulades o categoritzades. La fantasia soscava qualsevol noció d’immutabilitat física o d’identitat fixa, introdueix el desig en les motivacions racionals, i contribueix a les accions i als esdeveniments que després es narraran com a història. Qüestionant els paràmetres estàndard de la historiografia i de les polítiques feministes, Scott defèn la fantasia com a concepte útil i, fins i tot, necessari per a l’anàlisi històrica feminista.
Joan Wallach Scott (Nova York, 1941) és titular de la càtedra Harold F. Linder de Ciències Socials en l’Institute for Advanced Study de Princeton. Entre la gran quantitat de títols que ha publicat, a més del traduït pel Magnànim, cal esmentar The Politics of the Veil (Princeton University Press, 2007); Parité: Sexual Equality and the Crisis of French Universalism (University of Chicago Press, 2005); Only Paradoxes to Offer: French Feminists and the Rights of Man (Harvard University Press, 1996) i Gender and the Politics of History (Columbia University Press, 1988).
El volum té com a principal objectiu oferir una panoràmica de les lletres femenines valencianes durant els segles XVI, XVII i XVIII. L’autora fa un recorregut pels gèneres que conrearen, amb especial atenció per la prosa religiosa i, amb més detall, per les autobiografies i les confessions espirituals. També hi tenen cabuda qüestions com l’ús o el desús del valencià en els seus escrits, la reflexió sobre el cànon literari tradicional i la necessitat de refermar l’existència d’una línia genealògica en les lletres femenines valencianes. Al mateix temps, hi ha un interès per donar més visibilitat a algunes autores com Hipòlita Roís de Liori, Àngela Almenar, sor Francisca de Jesús, sor Gertrudis de la Santísima Trinidad, sor Bernarda Romero, Rosa Trincares o María Egual, entre d’altres.
María Ángeles Herrero (Saix, 1978) és doctora en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat d’Alacant. Ha treballat en projectes sobre el teatre popular valencià i actualment ho fa dins del projecte ADSO (Análisis Distante del Soneto Castellano de los Siglos de Oro) de la Universitat d’Alacant. Té publicats estudis principalment sobre les lletraferides en territori valencià, l’autobiografia espiritual femenina, l’obra literària de Vicent J. Escartí i la lexicografia dialectal de Saix.