Les poetesses Bruna Generoso i Raquel Vázquez aconsegueixen el guardó en la categoria per a joves
VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim ha donat a conéixer la resolució dels jurats qualificadors per a la concessió dels seus premis València i València Jove corresponents a l’edició del 2016. Els premiats són Manel Marí (poesia en valencià), Constantino Molina (poesia en castellà), Teresa Broseta (narrativa en valencià), José Vicente Pascual (narrativa en castellà) i Jordi Julià (assaig). A més, Bruna Generoso i Raquel Vázquez són les guanyadores en la primera edició de la modalitat de poesia jove en valencià i castellà, respectivament, mentre que els premis joves d’assaig i narrativa han quedat deserts. Els guardons seran entregats en una gala prevista per al dijous, 27 d’octubre en el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat). “Estem satisfets per la quantitat i especialment per la qualitat de les obres presentades en aquesta primera edició de la nova etapa del Magnànim —ha declarat el diputat de Cultura, Xavier Rius— i ara l’objectiu és aconseguir un major impacte i difusió de les obres premiades i potenciar la projecció del certamen en les properes convocatòries.”
Integraren els diversos jurats, presidits per Rius, Víctor del Árbol, Rosa Ribas, Carmen Amoraga i Eva Olaya (narrativa en castellà); Carme Manuel, Gonçal López-Pampló; Raquel Ricart i Pere Antoni Pons (narrativa en valencià); Amalia Bautista, Carlos Marzal, Jaime Siles i Jesús Munárriz (poesia en castellà); Vicent Berenguer, Josep Vicent Fluixà, Josep Porcar i Begonya Pozo (poesia en valencià), i Antonio Ariño, Ismael Saz, Vicent Martínez i Anacleto Ferrer (assaig).
L’editorial Bromera publicarà les obres premiades en valencià, mentre que Ediciones Versátil i Hiperión ho faran amb les premiades en les modalitats de narrativa i poesía en castellà, i el Magnànim editarà directament el premi d’assaig, dins del seu catàleg general.
L’obra premiada és Tavernàries, de Manel Marí (Eivissa, 1975), en paraules del jurat, “és una visió original, desimbolta i profundament moderna d’actituds morals actuals a través de la celebració de l’embriaguesa com a referent de la llibertat individual”. L’autor, sociòleg, poeta i guionista de televisió resident en Alboraia, ha publicat Poemes en gris (1999), Poemari de descortesia (2000), Clarisse (2000), Patrimoni dels dies (2001), Deshàbitat (2004), No pas jo (2006), Suite a mitges (2006) i El tàlem (2008), alguns dels quals han estat reconeguts amb diversos premis literaris.
Pel que fa a la categoria per a joves, Bruna Generoso (Barcelona, 1986), amb el llibre Abstraccions i certeses inaugura el palmarés d’esta modalitat creada en aquesta edició. Anteriorment, Bruna Generoso ha publicat el recull On has deixat la veu? (2010), premi de poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat (2011.)
Silbando un eco extraño, de Constantino Molina (Pozo-Lorente, Albacete, 1985), obra guanyadora de la modalitat de poesia en castellà, és “un cant de les modestes realitats, amb bona factura, ritme i harmonia en el vers, configurant una poesia reflexiva al voltant de l’estranyesa de la realitat”. Molina, col·laborador habitual en suplements culturals de premsa, ja va ser guardonat amb el Premio Adonáis 2014 amb el seu primer llibre, Las ramas de azar.
La filòloga Raquel Vázquez (Lugo, 1990) aborda amb el poemari El hilo del invierno, premi poesia jove en castellà, “una temàtica contemporània de gran musicalitat, plasmant una varietat d’interessos i punts de vista que van des del social fins al crític i existencial”. La jove autora gallega ha publicat un llibre de contes La ocarina del tiempo (2016) i diversos poemaris, com ara Si el neón no basta (2015), Lied de lluvia para una piel ausente (2014) o Luna turbia (2013).
Teresa Broseta (València, 1963) rebrà el premi de narrativa en valencià per El dia de demà, novel·la que “narra un triangle amorós, apassionat i dramàtic entre tres personatges que retraten els diferents mons i rostres que conviuen en la València actual, convertida així en matèria literària”. Broseta, prolífica autora d’obres de narrativa, teatre i poesia destinada fonamentalment al públic infantil i juvenil des que guanyara el premi Carmesina en 2001 amb la seua primera obra, La botiga del Carme, torna així a la narrativa per a adults.
Un total de 79 obres competiren pel premi de narrativa en castellà que finalment recaurà en Isla de Lobos, l’obra de José Vicente Pascual (Madrid, 1956), considerada pel jurat “molt entretinguda, amb un punt màgic que conjuga hàbilment elements de ficció realista i màgica i aconsegueix crear una atmosfera molt original”. Pascual és un experimentat narrador amb una vintena de novel·les publicades des de 1990. Les seves obres més recents són Los fantasmas del Retiro (2011), La hermandad de la nieve (premi Hislibris 2012 a la millor novel·la històrica), Almirante en tierra firme (premi Hispania 2013) o Interregno (2015).
La modalitat d’assaig és una de les grans novetats de la convocatòria d’enguany i el primer premiat és Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) amb Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalització, treball considerat pel jurat com “un llibre ben escrit que planteja un recorregut ben traçat i amé abordant la problemàtica de la dissolució del jo en algunes fites i autors rellevants de la poesia contemporània, amb un to assagístic que atrau l’interés també per a un públic no especialitzat”. Julià, poeta, assagista i professor a l’Autònoma de Barcelona, està especialitzat en l’anàlisi de la poesia i la literatura contemporània, camp en el qual les seues investigacions han rebut destacades distincions, com ara els premis Siglo XXI (Mèxic), Miguel de Unamuno (Bilbao) o Dámaso Alonso (Santiago de Compostela), i més recentment el Cátedra Blasco (Universitat de València, 2015) i el premi internacional Walter Benjamin (2016), per El cants de l’èxode, sobre la poesia de l’exili republicà.
El director de la Institució Alfons el Magnànim, Enric Estrela, anuncia un creixement de l'assignació econòmica de 38.000 euros destinada als certàmens per a joves
