Maria del Mar Bonet: salobre als escenaris. Per molts anys!

VALÈNCIA. Què volen aquesta gent?, cantava Maria del Mar Bonet fa anys i panys. La mort del jove estudiant Rafael Guijarro en saltar per la  finestra, quan la policia va “entrar” a casa seua, la va deixar trasbalsada. Plovia sobre mullat, hi va haver més “suïcidis” semblants. Necessitava denunciar la repressió franquista fent una cançó. Seria un clam. Lluís Serrahima escriuria la lletra i Maria del Mar faria la música. La cançó gairebé sempre estava censurada. Difícil poder cantar-la en recitals i emetre-la a la ràdio fins una dècada més tard. Aquest himne-cançó, ple de dramatisme,  es presentava en forma de disc l’any 1968 a la Cova del Drac. L’epé, ara tot un deliri de col·leccionista, té una  carpeta dissenyada per Pau Riba i un dibuix de Robert Llimós. Per primera vegada, en la llarga carrera de Maria del Mar, Toni Catany faria la foto d’aquest vinil. L’amic, còmplice fotogràfic al llarg dels anys. Avui, Què volen aquesta gent?, encara és efervescent en una setmana abarrotada d’ensurts. Què volen? 

A la Maria del Mar no li agrada molt  mirar enrere, no està massa pel revival. Només escodrinya el passat  per recordar allò que li agrada, per repassar un àlbum familiar o per entendre com era allò antic, la Història, i que ja no hi és. Com quan contempla el què hi ha ara a la seua, nostra, Mediterrània i repensa...  Reprèn el dia a dia  sense massa interrupcions a l’adés. Una dona que mira cap endavant sense enyor. La Bonet, com li diem amb molt d’afecte, és molt activa. Gairebé, diria, una hiperactiva amb veu calmada. No para d’enllestir projectes, l'un darrere l'altre. Va en dansa amb idees de collita pròpia. 

Aquest estiu he tingut a prop la Maria del Mar. Llegia un imprescindible, Jordi Bianciotto. Un escriptor, un periodista especialitzat en  música que ens ha il·lustrat al llarg dels anys. Ben unit a la banda sonora dels lectors. Si repassem la seua biografia molts llibres l’avalen, des de la Guia Universal del Rock passant per biografies. Jordi ens ha acostat The Pixies, Nirvana, Abba, Jim Morrison, Madonna, Björk, El fenomen Springsteen, 501 catalanes que has d’escoltar abans de morir... Tot un bagatge el seu univers escrit. Un mix de treballs i col·laboracions a la ràdio, critiques, cròniques, jurat de premis... M’agrada com conta i escriu.  

Maria del Mar Bonet, intensament, és el seu darrer llibre publicat a Ara Llibres. Celebra amb els lectors els 50 anys que la nostra mallorquina més universal està dalt dels escenaris. Jordi Bianciotto ens relata el camí amb la complicitat de Maria del Mar, veu en primera persona. Un llarg recorregut, com una trobairitz de l’edat moderna. Moltes hores de conversa a un llibre amb un fantàstic accent salat. Totalment recomanable. 

Creuem la mar i tornem a les Illes. Mallorca ha enregistrat el perfil, l’indret, personal de Maria del Mar Bonet. Ha marcat tarannà i talent illenc. Als setze anys i amb la companyia del seu germà Joan Ramon Bonet, el seu primer amic, seria també el Jutge que fa 11, sobtava amb unes cançons amb segell propi i intransferible, amb identitat dolça i decidida. Una veu captivadora que va encisar tothom. Sorprenent i esbalaint els  pioners de la cançó, Els Setze Jutges. Com si esperaren en terra ferma, a Barcelona, una nena que arribava de Ses Illes, de Palma,  per estudiar ceràmica. Aquesta al·lota que cantava tan rebé seria la Catorzena Jutgessa. Venia amb molt de salobre, de Ciutat al món.

Celebracions a tot arreu, al llarg de l’any 2017. Un tour brutal. Festejos en majúscula per la Maria del Mar Bonet. Cinquanta anys a l’escenari, plena d’energia i il·lusió, no és cap broma.  Han passant volant, a la vela. Gaudim de la data amb la companyia de la veu més internacional que hem tingut i tenim al “Nostre Mar”. Des del Mare Nostrum, la Mediterrània.

Maria del Mar ha conduït una carrera amb moments delicats i incompresos de la nostra cultura. Ho ha fet  amb coherència, amb pujades i revoltes, amb molts instants d’eufòria, de satisfaccions. Amb reflexions i projectes complicats però  seductors. Ha treballat de valent, això és indiscutible. Només cal donar una ullada a la llarga discografia, als textos, als llibres, als dibuixos que acompanyen el seu itinerari. El microcosmos artístic ha estat forjat des de ben menuda. Inevitable no fer un record als seus pares. Mercè Verdaguer, una dona ben avançada al seu temps, va impulsar la trajectòria i va empentar la Maria del Mar a cantar, a escampar la seua veu  al món tot sortint de Palma. Joan Bonet, el seu pare, el  periodista, l’ escriptor  que s’envoltava i que  nodria els fills de llibres. La casa de Maria del Mar sovint s’omplia d’escriptors, de pintors, d’ actors, de gent del món del teatre... En un ambient tan estimulador es va criar la petita nina de la família.  

La mateixa joveneta, anys després, passaria el forrellat a la porta per no fugir corrents darrere la mare. S’instal·lava, tota sola, al pis dels Serrahima-Margarit, a Barcelona.  Un canvi impressionant on la música  prendria tot el protagonisme a poc a poc. La ceràmica que estudiava, i que tant li agradava, la va deixar marxar. Nous amics, aventures a un univers sonor que es desemboirava acompanyat  de multitud de propostes artístiques. Seria la novíssima de la Nova Cançó.

Amb Maria del Mar hem reconegut, estimat, poetes i músics. Hem regirat la nostra particular història. A ella li devem la riquesa sonora i la coneixença de cultures llunyanes i properes. Ens ha prestat la mediterrània i ens l’ ha deixat tocar. 

No sabria quina cançó triar. Quina m’acompanyaria a una illa deserta, a la seua o a les nostres. Quin disc custodiaria pels camins. Sort que tenim dispositius a mà que ens apropen tot el seu llegat i que ens deixen espai per totes les novetats que ens esperem. Triar cançons de la Bonet és molt, molt, difícil. Mercè, No trobaràs la mar, Les Illes, Dona’m sa mà, Me n’aniré de casa, L’àguila negra, Es fa llarg d’esperar. Jim, Nova cançó de l’amor Perdut, Dolça remor de cada tarda, la famosa balada “As tears go by” que cantaria Marianne Faithfull.  Alenar, Petita Estança,  Tant com te cerc, Dintre teu, Amor, Nina Ninona... Aquestes les trie avui, potser demà... Sa nineta que canta, com li diu Carme Riera. Mimar, com li diu la família, ens ho ha posat molt, molt, difícil. O tot o res? Tot!

Maria del Mar celebra aquest diumenge a València, 50 Anys d’escenaris. Ho festeja en majúscules. Presentarà al Teatre Principal de València, que tant estima, tot un repertori acurat, seleccionat amb la seua estudiada planificació. Malcria fil per randa qualsevol aventura musical, artística, per fer-nos assaborir el microcosmos Bonetià. Arriba a casa amb noves cançons, nou disc, amb regust d’illa, d’illes, amb Ultramar.  Un homenatge al contacte antic de Cuba i Mallorca, on la gent anava i tornava.  Viatges llargs  per buscar sucre, tabac, aiguardent... Un treball magnífic que acosta la  brisa cubana i la sensualitat. L’Havana com a paisatge sonor amb les remors de la mediterrània. 

Celebrem cinquanta anys. Salobre als escenaris. Per molts, moltíssims, més! A Maria del Mar l’esperen a Torino, Tunísia, Roma, Madrid, Atenes, El Caire, Palma... Cal fer més festa, moltes.  Celebracions per tots aquests anys, per abraçar ben fort tot allò que ha estat bonic i que ha passat volant. Celebracions que faran farcir l’equipatge i emprendre nous projectes. On la seua inspiració cante i la creativitat intensa vibre com sempre.  Nosaltres, no ens n’anirem de casa, l’esperarem a s’horabaixa o de dia. Maria del Mar Bonet no plega veles, té el vent al cap. Porta el timó cap a noves rutes i llargues travessies. Sap per quin mar navega.