Marta Negre: "Hem donat tanta informació a les màquines, que s'estem hibridant amb elles"

CASTELLÓ. Com a dissenyadora gràfica que és, Marta Negre ha estat sempre molt centrada en la creació d'imatges. Generar dissenys per a empreses i institucions és al que ocupa bona part del seu dia a dia. Ara bé, des de fa una dècada, compagina aquesta feina amb la de la creació audiovisual. I és ahí on la castellonenca ha canviat per complet la seua manera de funcionar, dedicant-se pròpiament a reflexionar sobre aspectes com la identitat contemporània, així com la digitalització i les relacions de representació entre realitat, virtualitat i ficció. "Estava acostumada a pensar la imatge, a construir-les, però en aquest cas, pense a través d'elles", manifesta la creativa.

Negre parteix de la lectura de diferents assajos -des de textos de Byng Chul-Han fins a Víctor Turner- per a crear les seus càpsules audiovisuals. Després d'això, comença a experimentar amb elles, sempre tenint en compte que aquestes peces no duraran molt més de quatre minuts. "Quan comence a gravar no sé exactament el que crearé. És la mateixa edició la que em porta a fer el vídeo d'una determinada manera", compta. El resultat acaba sent, com siga, un compendi de reflexions que toquen a tots de molt a prop

'Egomaniac digital customize' (2020) posa el focus en les derives d'una societat cada volta més fictícia, simulada i exposada. 'Liminal' (2020), creada després del coronavirus, parla de la incertesa. I la coreografia volàtil de 'Big_love_data' escenifica un individualisme narcisista-depressiu que transmuta cap a l'amor digital. Mentre que 'Fatal error' (2023), la càpsula que acaba de gravar a Benicàssim juntament amb Andreu Signes, defensa la necessitat d'errors en la societat, per a poder continuant avançant.

Ara, tots aquests treballs seran exposats en Benicàssim, al centre cultural Melchor Zapata, a partir del pròxim 12 de gener. Baix el títol de 'Just a Reflection', l'artista castellonenca posarà per primera volta tot el contingut, creat en els últims tres anys, a l'abast de l'espectador. Però, abans Negre atén les preguntes de Castellón Plaza per a aprofundir en ells.

-'Fatal error' parla d’unes màquines cada voltes més vives i uns éssers humans cada cop més inerts. S’estan intercanviant els rols? Acabarem sent una mena de “robots”?
-Pense que al final ens estem hibridant amb les màquines. Hem donat tanta informació a les tecnologies que van adquirint més autonomia, mentre que nosaltres estem cada cop més apagats per eixe consum de dispositius. Però ací del que volia parlar també era de l'error. Ens frustrem molt davant de l'error, però és important que es done. Si no hi ha fallida del sistema atorgem tot el poder a la màquina. Necessitem l'error per a sentir que encara tenim un cert control.

'Fatal error' parteix d'un assaig, En defensa del error, de Kathryn Schulz que afirma que no hi ha errors sense veritat. És a dir, l'error és indissoluble a la veritat, van junts. La llum sempre s'ha associat a la veritat, des de l'època il·lustrada. El que ocorre és que nosaltres confonem eixa llum, amb la llum de les màquines. Estem molt ennuvolats per la llum que emanen aquestes pantalles i pensem que tenen la certesa i la veritat de les coses. Però potser no siga així.

-La càpsula defensa, doncs, la necessitat d'error humà.
-Sí, perquè realment si no hi ha error, no hi ha avanç. Kathryn diu que cada cent anys es donen molts errors i és això el que ens permet avançar. Encara que no ens agrada l'error, el necessitem.

-Un dels perills d'aquesta "hibridació" amb les màquines ja la vas tractar en 'Big_love_data'. En aquest cas, alertaves de l'impacte que està tenint en les relacions humanes.
-Aquesta càpsula plantejava un escenari on unes persones, que podrien estar pròximes a un cíborg, entren en un sistema en el qual han d'oblidar el seu cos físic i orgànic. Fan una transició al cos de dades. Són un cos d'amor propi que no estima als altres. Funcionen com éssers depressius, que sols volen estar assoles i aïllats.

Ens hem vinculat tant a l’afectivitat de les xarxes socials, que al final la gent és més individualista i solitària, però al mateix temps necessita eixe narcisisme que aquestes atorguen. Hi ha molts elements que potencien les emocions, però són en realitat emocions que es queden molt curtes, són efímeres. I això, no sols ens afecta en el cap de l'amor, sinó en general en com ens comuniquem. Estem canviant molt la comunicació física.

-Quan començares a treballar la sèrie l'any 2020, la intel·ligència artificial no estava a l'ordre del dia com ara. Què opines dels seus efectes?
-Pense que els avanços tecnològics són bons, però s'ha d'actuar amb cura. És molt fàcil a voltes confondre's o arribar a llocs als quals no s'hauria d'arribar. Jo ho tracte amb respecte. Com a creadora d'imatges no les utilitze encara, estic com expectant. Mai he sigut la primera a unir-me als corrents. No vaig ser la primera a posar-se Facebook. I és que em suscita molts dubtes pel tema de l'autoria. Hi ha molts buits encara. L'empresa privada sempre va molt ràpida, però no hi ha un gran coneixement del tema. Pot haver-hi moltes fugides. Tot i això, respecte a qui fa un ús raonable i moral d'elles.

-I pel que fa als espectadors, quin efecte pot tenir en la seua relació amb l'art?
-Avui en dia tots som molt generadors de continguts. Però a més, la hibridació entre realitat i ficció té una línia molt difosa. Amb la intel·ligència artificial no se sap on comença cada una. No tenim ferramentes per a saber en quin plànol es situa la imatge real i la ficcionada. Quan explique la càpsula d'Egomaniac' sempre cite aquella frase d'Ortega i Gasset que deia que "jo soc jo i les meues circumstàncies". Ara no és així, ara jo soc jo i les meues circumstàncies físiques, reals, digitals i la relació amb els altres. Vivim entre moltes capes.

'Just a Reflection' ocuparà les dues plantes del centre Melchor Zapata de Benicàssim. Mentre que a la primera planta es podran veure les obres anteriorment estrenades, la segona es reservarà per a projectar 'Fatal Error'. I es farà de manera especial. En format horitzontal i vertical. Aquest últim projectant-se sobre el cristall del balcó de l'espai, per la qual cosa es podrà veure també des del carrer. A més, segons explica Marta Negre, hi haurà un QR que conduirà al making of de la gravació. "Volem agrair especialment a Ismael Marco la seua coordinació, però també a l'ajuntament per deixar-nos gravar en el teatre. Era fonamental per a jugar amb les llums".

Les càpsules de la castellonenca s'han exhibit en USVAN21 New York, l’Alternativa CCCB, MAC Mataró, Bòlit Girona, IVAM, CCCC, MuVIM, Galeria Luis Adelantado, Les Cigarreres, Drassanes, Museu de Belles Arts de Castelló i la Filmoteca, entre altres.