X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

VALÈNCIA, QUINA PACIÈNCIA

Matusalem i Mariacastanya

4/11/2018 - 

VALÈNCIA. Matusalem. Fitxa tècnica. Ofici: Patriarca antediluvià. Fill d’Enoc, pare de Lamec i avi de Noè. Els 969 anys que va arrossegar l’han convertit en el prototip de fer anys, molts. Ser més vell que Matusalem, sense saber ni qui és, és una frase que hem dit i sentit més d’un cop. Segurament aquest home sense cara és el culpable  de la dèria de cercar la longevitat, de voler durar més que el cul d’un morter. Una cosa és anar eixerit com un gínjol amb 735 anys quan encara ets un xaval i una altra és voler estar trempat vora els 970 anyets, anar xino-xano d’ací cap allà com una cafetera russa. La utopia de l’eterna joventut i el temor real a fer-se vell formen un tàndem indissoluble. Una parella amb molt de marro que es veu sotmesa pel pas del temps. L’entusiasme incondicional cap a la joventut, el plus de tenir poques dècades no és permanent ni irrompible i té data de caducitat. La pseudoadolescència eterna, la pubertat tardana passa, amb sort, si la salut ens fa costat. Ja posats a fer, caldria magnificar amb seny tot el contrari, amplificar els moments que vindran més tard. Els instants amuntegats al trajecte més llarg, el de fer anys.

Una altra ingenuïtat dels ocells de primera volada és creure’s que la  seua impetuositat jovenívola és la millor. No en general, no, no, la seua només. Ai, quina innocència, tota d’un tros! De quins trams d’edat parlem, dels 15 anys als 30? Fins on posem el tall? Una etapa carregada d’adjectius excessivament positius, com d’espot ensucrat. La joventut de quin lloc del món, de quina condició, de quina raça? No tots els joves recorren la vida amb el mateix combustible, ni gasten la mateixa energia, ni progressen per igual. Hi ha tantes maneres de viure-la!  Nosaltres, en aquesta part del planeta, vivim en una societat d’individus clonats on ningú no es deslliura de la uniformitat i molt menys les criatures en la flor de la vida. La plantilla no canvia, està feta a mida amb perversió light i conformista, amb models exageradament conservadors, massa. És la gran oferta de cada temporada en aquest món nostre, la que negocia i compra els anys més susceptibles de manipular, la que dissenya conductes en sèrie, una bicoca, una mina. Si interessa muntar un Maig del 68 fatxenda, doncs en marxa. Si volem una Revolució de vídeo joc, sí senyor, immediatament a cop de play! 

Aleshores, què? Volem ser eternament joves? Cerquem l’elixir de la joventut des de l’any de la Mariacastanya, de la picor. Un beuratge perseguit amb neguit, capaç de perllongar l’eterna primavera de la vida, se suposa. La recerca perpètua ha ocasionat, al llarg de l’existència humana, grans beneficis a les empreses cosmètiques, als laboratoris farmacèutics per aconseguir fer diana amb el producte miraculós i sobretot amb la cirurgia plàstica. Només l’aparença importa? Rejovenir-nos de cos i ànima? Òbviament, semblem disposats a tastar la micropíndola, el xut, la medicina que calga perquè ens redimensionen a la plena joventut. En aquest intent sense fre caldrà homenatjar els ratolins, animalets estrella de tants experiments. Uns clients VIP asseguts al taulell de la Big Pharma, disposats a tastar el còctel de la longevitat.

Massa dones i homes estomacats per l’edat, amb problemes d’autoestima, de complexos arrugats, deshidratats. El no voler reconèixer que gairebé fem catúfols. Dur el “saquet” carregat d’anys hauria d’estar protegit, malcriat, com els animalons en extinció. Allargar-hi l’estada amb qualitat, amb el confort de viure l’experiència sense l’estigma dels anys com un pes negatiu. Mentrestant, experiments i provatures es desenvolupen arreu del món, la porga del xato contra el DNI. Aquest és el repte de demà o d’avui mateix.

 

València s’allunya dels xarlatans, dels venedors de fira. Aquest cop hem tingut sort i talent. La ciutat s’imposa al desafiament dels anys amb un encontre pioner, el primer al món, el Longevity World Forum: la trobada que hidratarà de valent les neurones i subministrarà pocions de coneixement i de ciència al Palau de Congressos. Una proposta  suggestiva i inquietant alhora. Aquesta pròxima setmana, el 7 i el 8, es distribuiran els sèrums necessaris per parlar de com i de quina manera ens fem grans. Què pot fer distreure la genètica humana, el nostre ADN, sense haver d’ensenyar les dents i les ungles? És urgent que recepten i subministren la medicina ben encertada, amb molta esperança, amb dosis eternes de tranquil·litat guanyada a pols a la vellesa. Qualitat de vida, posant-se el món per barret.

Cal fer anys, i tant! I molts, però amb la seguretat d’aconseguir l’estímul, d’arribar saníssims a vells. Moltes preguntes a debatre amb un rerefons commogut, intranquil, amb buits massa sospitosos i còmplices de la desigualtat. Maldecaps a deshora, amb pensions indignes, amb lloguers desmesurats, amb habitatges sense cap confort, amb costos desorbitats per encendre un llum i amb neveres mig buides. Preocupacions i solitud formen el pack de la vellesa,  la de la cara B, a moltes llars poc confortables. Aquesta part de la  longevitat és la que implica directament els polítics, la que reclama atenció i drets amb benestar social, la que mereix passar una bona ratxa, la de viure en gran els dies. 

Però quan? En quin punt estem d’aconseguir aquesta gran esperança? Sort que Aubrey de Grey, al cap de SENS Research Foundation; María Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques; Ángela Nieto, directora de la Unitat de Neurobiologia del Desenvolupament de l’Institut de Neurociències d’Alacant; Manuel Pérez Alonso, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i més estrelles sàvies, de les que són al rànquing de la investigació científica, seran a València. Faran per estimular la nostra capacitat de confiar en un món més sensible, amb deliberacions assenyades, concebudes per fer més fàcil l’edat setena. Longevity World Forum, una trobada internacional que convida a seure a ca Norman Foster, a rumiar durant dos dies i molts més, que amollaran l’enrònia per seguir endavant. La consultora de casa nostra Talentum Group amb Medigene Press, editora de la revista especialitzada Genética Médica News i la companyia Cambridge Precision Medicine són els responsables d’aquesta potent iniciativa que impulsa i difon una nova manera, essencial, d’entendre el pas del temps.

Tot al servei de la gent gran perquè arriben amb escreix a la meta. Sense impostos afegits. La Biomedicina, la tecnologia, la genètica mèdica, la cultura, els drets civils... fan el beuratge ideal per tal d’assegurar la necessària qualitat de vida, la garantia d’envellir la mar de bé. Als ancians, a més a més,  hem de menjar-los a petons amb festes i abraçades, un complement cosmètic d’avantguarda de resultats sorprenents i immediats. Estimem, agraïm, els vells. Ells són els imprescindibles de la societat, del segle que vivim i dels temps que vindran. Protagonitzen el gran bagatge de la vida. Longevitat en first class a aquest itinerari tan intens. Que la ciència i el futur facen manetes a cor què vols, que demà serà un altre dia.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email