La necessitat de contacte amb la natura, l'interés per la salut o la curiositat per explorar com naix el menjar està generant un moviment de microllauradors urbans autodidactes que aparten els geranis i planten verdures als racons més inusual. Des del tamany d’un ‘tupper’ fins a una terrassa amb metres de jardineres, qualsevol pot fer créixer aliments a casa
VALÈNCIA. Has somniat alguna vegada amb tornar a tastar aquell sabor de les tomaques d’abans? A qui no li tranquilitza el contacte amb la natura? La primavera obri la temporada d’alguns dels conreus més suculents i famosos dels horts i, amb el canvi d’estació, els camps fan rotació de conreus. Però les persones urbanites s’han apuntat al fenomen de fer créixer els seus aliments i aparten els geranis per poblar finestres i balcons amb varietats vegetals comestibles. La necessitat del contacte amb la natura, l’interés per la salut, la curiositat per explorar com és el menjar quan naix o l’interés per la sobirania alimentària estan fent que els microllauradors urbans es posen en marxa per plantar lletugues, mates de tomaques, albergínies, carabassetes o fins i tot pimentons.
Amb aigua i sense cap tipus de llum pots conrear en casa els teus propis brots frescos ecològics per a les amanides. Amb un test del tamany d’un tupper i unes poques hores de llum al dia, pots conrear les teues pròpies lletugues en casa. Si tens unes poques hores de sol i un espai de vora un metre quadrat, felicitats! Les tomaques estan al teu abast. Però atenció: plantar enganxa. Molt.
Laura Garcia fa uns dies que va plantar per primera vegada llavors de ruca, carabasseta i pésols. “Hui mateix m’ha germinat la ruca i ha segut una emoció enorme, de veritat! L’he mirada vora 15 vegades!”, conta somrient. El seu balcó, dóna a un pati de veïns al tercer pis d’un edifici de nou plantes i, encara que no té molta llum, per a ella crear un espai verd a la ciutat era fonamental. “He estat vivint en les Illes Reunió, on hi ha molta vegetació i trobaba molt a faltar el verd a la ciutat. Tindre un balcó a dos centímetres de la taula d’estudi on poder crear un espai verd que veig només alçar-me per a mi era fonamental”, conta.
Sense cap formació agrícola, la fotògrafa ha generat un espai de germinació de plantons que després trasplantarà a l’hort urbà de son pare i compartiran l’experiència. “Adore reservar-me un matí, posar-me música, eixir al balconet, agarrar la terra amb les mans i passar una hora posant les llavors, tapant-les amb la terra… Esta sensació tan tàctil i tan orgànica m’encisa. I a més, vore-les, encara que siga inconscientment, creixent verdes enmig de tant de ciment, em desconnecta molt del món”, explica. La psicologia avala i justifica la seua sensació.
El ‘dèficit de natura’ és un fenòmen que es va descriure per primera vegada en 2005, al llibre “El último niño del bosque” del periodista Richard Louv. “Hi ha estudis que mostren els beneficis del contacte amb la natura en xiquets i xiquetes a nivell conductual, de concentració i d’atenció, per a que els símptomes de TDAH no siguen tan severs. En adults, en estudis a curt termini, exposicions de 10-30 minuts poden canviar la nostra pressió sanguínia, la freqüència cardíaca, l’estrès, l’estat anímic, etc. Tant és així que ja s’empra l’horticultura terapèutica tant per a xiquets com per a persones grans”, explica Alexander Rose, psicòleg especialitzat en teràpies a través de l’aventura i fundador de l’Associació Experientia. “A més, el contacte amb la natura també disminuïx la tensió psicològica (ansietat), l’estrès, l’insomni, la depressió, la ira, la fatiga, la confusió o la hostilitat”, afegeix.
La majoria de llauradores i llauradors urbans son autodidactes, parteixen des de zero i comparteixen informació entre ells. Internet és el seu aliat. Sota el hashtag #macetohuerto o #microhuerto es poden trobar fins i tot les combinacions més boges. Una de les pàgines més visitades és Plantea en Verde, la web d’un equip d’ambientòlegs de Paiporta (València) que fa quatre anys emprengueren un projecte de suport a jóvens promeses dels micro-horts. I el que fan es totalment ecològic.
“La nostra filosofia és ajudar a crear xicotets espais naturals ecològics a casa de qualsevol, sense importar la mida o l’espai que es tinga. El nostre objectiu que la gent reconnecte amb la natura de manera senzilla”, proposa Raúl Piqueras. Junt amb Marta Rosique, també ambientòloga, crearen Plantea, on conten la seua experiència i formen a persones de tot el món. “Tenim els vídeos subtitulats i és estrany posar el dit en un punt del globus i que no hi haja algun alumne. Perú, Xile, Mèxic, Alemanya, Anglaterra… Fins i tot Noruega, que eixe sí que ho tenía dificil perquè viuen en hivern quasi perpetu”, somriu.
El primer pas es véncer la por a fallar. “Hi ha moltes persones que pensen que no tenen traça amb les plantes i és perquè han intentat plantar fóra de temporada o han posat massa llavors al test i açò els aboca a la catàstrofe. I no és que siguen roïns, sinó que, clar, si vols tindre una balena a la banyera de casa, no és possible, però igual uns peixets de colors sí”, exemplifica Piqueras. “En Internet hi ha molta informació però de vegades no està envoltada del context. Pots trobar a gent que t’explica que les tomaques es planten en març, però si tu vius a l’hemisferi sud, allí és ple hivern i és impossible que isca bé”, explica l’ambientòleg.
“El primer que es necessita és analitzar les hores de llum que es tenen al dia. Les plantes necessiten fer la fotosíntesi, així que encara que no hi haja sol, al menys llum sí que es necessita. Per exemple: en un pati interior que està a l’ombra però hi ha llum es poden conrear lletugues. Tampoc es poden esperar lletugues enormes però sí les ‘baby leaves’, estes xicotetes fulles que la gent compra en bosses al supermercat”, explica Piqueras.
Gonzalo Fernández va plantar la seua primera mata en la terrassa en abril de 2016. Viu en el pis 13 d’un edifici en Mislata (València) i encara que al principi tenia poques esperances ha acabat transformant la seua terrassa en un increïble hort en altura. “Tenia un company de treball amb un hort en Castellar i de vegades em donava planters de verdures que li sobraven. Jo els posava en tests i funcionaven. Amb el temps vaig deixar-ho, però quan els xiquets es feren un poc més grans vaig pensar en reprendre-ho perquè conegueren d’on venen les fruites i verdures, que no naixen ja envasades en Mercadona”, explica.
“He posat pimentons, tomaques xerry i raf, cogombres, maduixes, lletugues… No hi ha cap benefici econòmic, perquè cada tomaca t’ix com a un kilo de tomaques d’una botiga. Ho faig per hobby, pels xiquets i per tindre-ho prop de casa”, detalla.
La motivació que genera que les plantes funcionen l’ha dut fins i tot, a experimentar. El seu compte en instagram @macetohuerto80, amb vora 1.600 seguidors, mostra com, sense cap tipus de formació agrícola, este informàtic ha construït un hort vertical hidropònic on les lletugues creixen sense terra, només amb aigua.
“Tenia una setmana de vacances on els xiquets tenien cole. Mirant per internet vaig vore una instal·lació semblant i vaig comprar les coses per fer-la jo també. És una canonada sense terra, només duu aigua dins. La canonada va connectada a un motoret de peixera que recircula l’aigua i la mou per dins. La gent em pregunta coses com si jo fora un hortolà de tota la vida i no tinc ni idea!”, riu.
“En els últims anys hem notat que ha crescut molt la comunitat de persones que planten horts en casa. La gent es pren com a repte personal que li ixca bé, que fructifique tot. I quan tot ix bé un any, per a la temporada següent redoblen el repte i planten varietats més estranyes o més difícils de criar. Hi ha alumnes que han començat provant amb un test i ara et sorprenen amb barbaritats. T’envien fotos de vora 10 taules de conreu en producció en una terrassa, que tu dius: Ostres! Però si té més metres de conreu que jo al camp!”, riu. En la seua opinió este fenomen agro-urbà continuarà: “És estranya la vegada que no tens ganes d’intentar una cosa nova, potser per una espècie d’afany col·leccionista d’experiències. Per idees no serà!”.