Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

VALÈNCIA SONA

Musicoteràpia: qui canta els seus mals espanta

26/09/2020 - 

VALÈNCIA. Ens les prometíem feliços. Allà pel mes de març, que ja sembla la prehistòria, pensàvem que aquesta nova normalitat només seria un esglai d’un parell de mesos i que després ja podríem reprendre la nostra vida normal: nàixer, créixer, treballar, pagar impostos (o evadir-los, segons qui) i morir. Il·lusos. Arribà l’estiu, ens en vam anar de vacances, va reobrir el comerç i es van reprendre els concerts; i va seguir la vida, com segueixen les coses que no tenen massa sentit. Aleshores va arribar la galtada de realitat, i si poc dura l’alegria en la casa del pobre, menys encara dura quan no es mira de front la realitat d’un problema: aquesta pandèmia va per a llarg, i fins l’arribada d’una vacuna efectiva només cal armar-se de paciència i guardar totes les precaucions.

Malgrat la paciència (quin remei!), la sensació d’amenaça constant, l’aïllament, la por a la infecció, a la greu crisi econòmica que ja estem patint... Tots aquests factors fan que s’incrementen significativament els riscos de patir malalties com l’ansietat, l’angoixa o la depressió, en totes les franges d’edat de la població. La nova Gran Depressió molt probablement no siga només econòmica, sinó extremadament fidel al seu significat més literal. I potser la música, amb el seu poder balsàmic i catàrtic, puga, una vegada més, acudir al rescat.

No ens enganyem: la música ni és ni pot ser la panacea a cap malaltia greu. Només se siga conscient de patir malalties greus com l’ansietat o depressió, s’ha d’acudir el més prompte possible a un professional sanitari especialitzat per tal de rebre tractament, psicològic o farmacològic segons el cas. Però hi ha una disciplina musical que sí pot actuar com a complement terapèutic.

“Jo soc músic, quan era menut vaig estudiar solfeig, vaig tocar en la banda del meu poble i, després, vaig començar guitarra de forma autodidacta”. Ens ho explica David Buedo Salas, que a banda de músic també és psicòleg i musicoterapeuta. “Quan va vindre la gran crisi de fa una dècada, com jo havia cursat Psicologia, vaig descobrir la musicoteràpia i vaig fer el màster. Vaig veure una manera d’ajudar la gent mitjançant la meua carrera i la meua passió per la música.”

 

Així, des de l’any 2013, David va posar en marxa Somarmonia, des d’on porta quasi una dècada exercint aquesta disciplina terapèutica alternativa que porta establida al nostre estat des del 1976. David també forma part de l’Associació Valenciana de Musicoteràpia, establida al nostre territori des del 1991, i que compta amb vora 200 associats en tot el nostre territori. I en què consisteix la musicoteràpia? Segons la definició publicada per l’Associació Mundial l’any 2011: “La musicoteràpia és l’ús professional de la música i els seus elements com una intervenció en ambients mèdics, educatius i quotidians amb individus, grups, famílies o comunitats, buscant optimitzar la seua qualitat de vida i millorar la seua salut física, social, comunicativa, emocional i intel·lectual i el seu benestar”. 

Una professió, cal dir, que encara no gaudeix de reconeixement oficial al nostre Estat. De moment. En març del 2018 es va debatre a les Corts Valencianes una proposició no de llei per tal de regular i impulsar aquest mètode de teràpia alternativa, que fou aprovada per unanimitat per tots els grups de la càmera. Segons Cristina López, presidenta de l’Associació Valenciana de Musicoteràpia, “es va tractar d’una proposta històrica per ser la primera en ser aprovada per un parlament a l’Estat espanyol”. Una proposta que encara es troba pendent d’aplicació, encara que Cristina assegura que esperen poder reprendre les converses amb l’administració en un futur pròxim.

No obstant això, la proposta encara es troba pendent d’aplicació, la musicoteràpia no només provoca una disminució en els nivells d’ansietat, depressió i estrès, sinó que millora l’estat d’ànim de pacients d’Alzheimer. Així ho va concloure la investigadora Carmen Cabañés en la seua tesi doctoral, defesa l’any 2017 a la Universitat Catòlica de València, anomenada Estudi de l’efectivitat d’intervencions no farmacològiques en la reducció de l’ansietat i depressió i la millora de l’estat d’ànim en pacients amb grau lleu d’Alzheimer.

 

“A mi m’han arribat pacients derivats per professionals com psicòlegs, logopedes, etc.” Explica David. “Normalment aquests solen ser casos d’autisme o Alzheimer, on s’han comprovat els beneficis de la musicoteràpia. I també pot funcionar com a  tractament complementari amb l’ansietat o la depressió.”

En el context actual de crisi, ha augmentat el nombre de pacients que sol·liciten els servicis de David?

“En els últims temps he tingut nous pacients que m’han comentat que els seus problemes han augmentat a causa de la pandèmia, per la situació d’aïllament amb la família. En eixe sentit sí que es podria dir que en temps com aquests sí podria créixer el nombre de pacients que en context de crisis necessiten ajuda terapèutica.”

Així, l’espectre de pacients que sol·liciten aquest tipus de teràpies alternatives cobreixen totes les franges d’edat possibles.

“I tant que sí. Fixa’t que fins i tot hi ha musicoteràpia per a abans de nàixer, amb dones embarassades on es treballa a través de la música el vincle de la mare amb el bebé, i també per rebaixar l’ansietat del part i que vaja el millor possible. A més, tinc una col·lega musicoterapeuta que treballa en cures pal·liatives amb pacients que estan a punt de deixar-nos, perquè també ho puguen fer de la millor manera. Com veus, és una teràpia que cobreix tot el cicle vital.”


I quins beneficis contra l’estrès, ansietat o depressió pot aportar la musicoteràpia?

“Pot servir essencialment per tal de canalitzar d’una manera sana i creativa les emocions a través de la música. Emocions de tots tipus, tant positives com negatives, emocions que si no es treballen es poden quedar fins al punt de provocar malalties psicosomàtiques a mitjà o llarg termini. Entre d’altres tècniques que utilitzem, està la relaxació amb música, la improvisació, el cant, la composició de cançons, etc.”

 En aquest punt caldria preguntar quina és la diferència exacta entre la música en si mateixa i la música com a teràpia.

“Escoltar una cançó, anar a un concert, aprendre a tocar un instrument, etc., poden ser coses beneficioses des del punt de vista de la relaxació o de distraure’t d’una emoció negativa, perquè la música en si mateixa gaudeix de propietats terapèutiques, com l’art en general. Però això no és musicoteràpia, de la mateixa manera que llegir un llibre d’autoajuda no és rebre psicoteràpia. La musicoteràpia és un procés basat en el vincle entre un professional qualificat i el seu pacient, un vincle basat en la música en lloc de la paraula com seria en la psicoteràpia.”

Per il·lustrar el present article, David ens ha recomanat cançons seleccionades en un estudi portat a terme per la Universitat de Groningen en 2016. Estudi segons el qual el doctor Jolij, mitjançant una fórmula matemàtica, triava cançons que millor influïen en l’estat d’ànim de l’oïdor a partir de les seues lletres positives i un tempo igual o superior a 150 pulsacions.

Aleshores, hi ha una selecció estàndard per a treballar amb pacients amb aquesta mena de problemes, o s’hi treballa amb estils musicals específics per a cada pacient?  

“En internet hi ha moltes cançons que es venen com a musicoteràpia i no és veritat, perquè cada cançó pot tindre efectes molt diferents en cada tipus de persona. Així que el primer que fem és preguntar-li al pacient sobre els seus gustos, quina música li agrada per a cada moment. S’ha d’anar amb molta cura de no utilitzar cançons que puguen remoure emocions negatives que el pacient no puga estar preparat per afrontar en eixe moment. Cada pacient és un món, i es treballa amb una selecció especifica de cançons per a cada pacient. No és necessari saber tocar cap instrument per rebre tractament, encara que òbviament és una dada important. Açò no és cap miracle, no vas a posar-li una cançó a una persona i li faràs desaparèixer de sobte tot el seu malestar. És un procés.”

 

Finalment, com comencen a notar els resultats en aquest procés?

“Et posaré un exemple. Imagina’t que hi ha una persona que no canta, i li fa molta vergonya. Evidentment tu no vas a posar-la a cantar el primer dia, encara que si després de diverses sessions ja s’hi atreveix, i has aconseguit fer-la gaudir del fet de cantar i de jugar amb la veu, ja has aconseguit millorar la seua autoestima. No es tracta de tindre millor o pitjor veu, de cantar millor o pitjor, sinó d’aconseguir canvis positius d’àmbit terapèutic per al pacient mitjançant la música.”

Tots coneixíem ja l’efecte balsàmic de la música. Ja saben: tombar-se al llit, abaixar la il·luminació, posar la teua música relaxant favorita i dormir més fi que una bassa d’oli. Però hi ha vegades que la vida colpeja massa fort, durant massa temps. I, aleshores, es necessita l’ajuda dels i les professionals sanitàries. Encara que com a complement, sempre està bé saber que més enllà de tòpics hi ha també professionals capaços de sanar amb la música, que ofereix, al menys, una promesa d’esperança.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email