'Nadal a casa els Cupiello' arranca la seua última temporada al Teatre Micalet

VALÈNCIA. La 2021-2022 serà la cinquena i última temporada que el Teatre Micalet represente Nadal a casa els Cupiello, la comèdia nadalenca que narra els embolics de la napolitana família Cupiello i que, des de 2017, compta amb un públic que torna cada any. Aquesta proposta, escrita pel dramaturg italià Eduardo de Filippo, i dirigida per Joan Peris, s’acomiadarà de l’escenari de Guillem de Castro des del dimecres 15 de desembre i fins al diumenge 9 de gener.

Una vegada més, Josep Manel Casany es posarà en la pell de Luca Cupiello, personatge amb el qual va ser guardonat com a millor actor dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2018. Pilar Almeria, Bruno Tamarit, Ximo Solano i Carla Almeria encarnen a la resta de membres de la “peculiar” família Cupiello, la qual es veurà acompanyada per Miguel Seguí, Diego Ramírez, Laura Sanchis i Héctor Fuster, actrius i actors que completen l’elenc d’una comèdia, per a tots els públics, plena de malentesos.

Escrita en 1931, Natale in casa Cupiello s’ha convertit en una de les obres més representatives del neorealisme italià, ja és tradició que aquest espectacle es represente en diversos teatres i s’emeta per la televisió durant la Nit de Nadal a Itàlia. El Teatre Micalet, per la seua banda, ha treballat per importar aquesta tradició a la ciutat de València, assentant l’obra com una de les cites teatrals de referència en les festes nadalenques. Enguany, a més, recupera la funció especial de Cap d’Any.

Amb aquestes representacions, la Companyia Teatre Micalet acomiadarà un clàssic del seu repertori que la reconnecta amb les arrels. La seua primera producció, Nàpols Milionària, a 1995, també va ser escrita per Filippo. En paraules de Joan Peris, director de la peça: “Després de tants anys del primer muntatge, em trobe amb una nova obra del gran de Filippo. I em segueix atrapant, com aleshores, per la seua fusteria teatral i el seu amor a la vida retratada en la quotidianitat dels seus personatges: gent del carrer, del veïnat, de casa...Tots ells formen un microcosmos on afloren les emocions, fent-los propers, al mateix temps que universals”.