'Noruega', de Rafa Lahuerta, esgotada un mes després de vore la llum

VALÈNCIA. El 21 de desembre de 2020, sobre la botzina del Nadal, començava la distribució de Noruega, de Rafa Lahuerta. L’obra veia la llum després d’un intens mes de treball d’edició i revisions des que li fon atorgat el III Premi Lletraferit de Novel·la, organitzat per Valencia Plaza i l’editorial Drassana. Dijous 28 de gener de 2021 es rebia en l’editorial un missatge d’una important llibreria de la ciutat de València, informant que feia dies que intentaven aconseguir exemplars per a servir comandes. Efectivament les distribuïdores estaven desabastides i les existències en magatzem marcaven els últims exemplars. Es resolgueren les urgències com es pugué i es començà a preparar la segona edició que entrarà en impremta esta mateixa setmana.

No és gens habitual que una novel·la s’esgote al mes d’estar en les llibreries. Si està publicada en valencià el fet esdevé extraordinari. La resposta del públic ha sigut inesperada fins i tot per als membres del Jurat, que valoraven l’excepcional qualitat intrínseca de Noruega però no s’esperaven un èxit com este. En l’editorial Drassana i en Valencia Plaza, organitzadors dels premis, sabien que tenien entre mans una obra realment singular però no imaginaven que tindria una acceptació d'esta intensitat per part dels lectors.

¿Per què, llavors, Noruega ha experimentat este èxit fulgurant i sorprenent? Quines són les claus per a que molts lectors entusiasmats s’hagen bolcat a recrear passatges de la novel·la en les xarxes socials? Toni Sabater, portaveu del Jurat, creu que pot deure’s a la identificació transversal entre els lectors i el personatge principal, Albert Sanchis Bermell. També, per descomptat, l’ambient que es descriu en la novel·la i tot allò que representa en tant que recuperació simbòlica d’una ciutat de València, la dels anys 80 i 90, que anava perdent-se en l’oblit. La novel·la retrata la València prèvia al turisme, la ciutat vella dels veïns, i li atorga un sentit de perdurabilitat que resulta emotiva per a moltes persones que la visqueren, que la sentiren d’altres o que s’identifiquen amb la proximitat amb que queda immortalitzada per Lahuerta. 

Potser les circumstàncies de la València d’aquell temps no eren les millors, però eren autèntiques, identificables, reconeixibles. I per a moltes persones és agradable rescatar un paisatge decadent però propi i carregat de simbolisme i de veritat.

En les pròximes dates les llibreries tornaran a inundar-se amb “la platja del Mercat”, amb el fenomen literari del que tots parlen i que ha començat a trascendir les nostres fronteres, amb l’esperançadora recepció comercial que l’obra va tenint en les llibreries balears i catalanes.