X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 17 de noviembre y se habla de policía local energía fotovoltaica VGP circuito del motor dealz
GRUPO PLAZA

VALÈNCIA IS THE NEW BLACK 

Quan el naming del bar s'ampra de la biblioteca. Guia gastronòmica per a lletraferits

2/06/2016 - 

VALÈNCIA. “Va ser aleshores, d’una manera sobtada, quan li començaren a sobrevenir imatges de Polònia, dels seus dies a Katowice, de menuda, quan jugava als carrers amb les fustes, les pedres i els trens de cartró. (...) Aquelles imatges li van fer pensar d’obrir un negoci per complementar el sou del marit. A Ushuaia començava a despuntar el turisme i un bar podia ser una bona forma de contribuir al desenvolupament de la ciutat i beneficiar-se alhora d’aquella dèria occidental per viatjar a la fi del món a un preu accessible. Però el bar havia de recordar-li a Polònia”.

I Dominika, una de les protagonistes de “Gegants de gel”, batejarà amb el nom de Katowice el bar per on desfilaran els pesarosos personatges d’esta novel·la de Joan Benesiu. No és una qüestió banal l’elecció del nom d’un negoci. Bé ho saben els publicistes, que deuen cremar una mitjana del 50% de les seues vigorèxiques neurones en l’exercici de la ciència del naming. 

Davant la crucial decisió, hi ha qui opta per fer cas d’allò que deia la sintonia composada per Aute per a aquell programa televisiu huitanter de Sánchez Dragó: “Todo está en los libros. To-do, to-dooo”. Així, si habitualment la literatura es nodrix de la vida, sovint també la vida tira mà de la literatura. I què és en gran part la vida, sinó la barra d’un bar? Vet ací un recorregut gastronòmic per a lletraferits per diferents locals que han decidit penjar-se al rètol de la façana els fetitxes de la seua tauleta de nit:

Narrativa hispanoamericana

Rayuela és el nom argentí del nostre sambori, i una de les novel·les que va impulsar l’anomenat “boom llatinoamericà”. Un trencaclosques literari que molts lectors abandonen a les poques pàgines, però que uns altres veneren com a una bíblia. Este últim sembla ser el cas dels propietaris d’un dels restaurants més consolidats de la zona del Cedre, especialitzat en creps i broquetes de, com no, carn d’estil argentí. 

D’Argentina també ve la inspiració de Fierro, en Russafa: “Trobar el nom per a un local és com o fer-ho per a un fill. I nosaltres estiguérem buscant-lo durant molt de temps. Ens vingué visitant Buenos Aires, la nostra ciutat. Ens va agradar molt la paraula ‘Fierro’ pels diferents usos que té allí: ‘fierro’ denota consistència i qualitat, amb un ‘fierro’ es marquen les vaques, i el ferro és el primer material amb què es feren les cuines i el millor transmissor del calor. Però, a més, “Martín Fierro” és l’obra literària argentina més representativa. Una espècie de Quixot allí. I el meu avi el va adaptar al gaucho”, ens conta Germán Carrizo.

Narrativa espanyola

El Don Quijote autèntic també el tenim. El més paradoxal d’este bar de Patraix és que, tot i el seu nom castís, té regència oriental. És un cas més de l’actual fenomen de traspàs brillant. Ja haguera volgut Avellaneda per a ell el virtuosisme mimètic dels xinesos. Però el Quixot no és ningú sense la seua estimada, i València hi posa remei. La cafeteria-forn Dulcinea, en la Petxina, dóna compte del millor dels camps de blat que treballava Aldonza Lorenzo. Un d’eixos forns valencians per a qui moltes veus, com la del passejat escriptor Toni Sabater, reclamen ja la declaració de patrimoni de la humanitat. 

Si avancem uns segles més en la literatura castellana arribem a Tula, en Russafa: “El nostre nom prové d’una pel·lícula, que a la seua vegada està basada en un llibre: ‘La Tía Tula’, d’Unamuno. Portem en Russafa des dels inicis de l’efervescència un poc desproporcionada del barri. Així és que ens agrada sentir-nos anacrònics en el nou caos i estar connectats al públic amb adn Tula”, explica Alejandro Peñarrocha.

Ciència ficció

No és l’única representació russafera del biblionaming. Allí també trobem dos casos paral·lels. Dos pioners de la modernor del barri. Dos llibreries-bar. I també dos noms trets de la sci-fi: Ubik i Slaughterhouse.

Poesia

Els equivalents benimacleteres a esta modalitat de bibliobar serien el Kaf Café i El Chico Ostra, cafeteria amb el nom extret d’un extravagant llibre de poemes de Tim Burton il·lustrat per ell mateix. En les antípodes estilístiques hi hauria el café Pessoa, amb còctels tan deliciosos com els versos del poeta portugués, i el Veles e Vents. L’edifici amb nom de poema d’Ausias March amb més vides que un gat està a punt d’estrenar-ne una de nova de la mà del Grup La Sucursal. 

Clàssics valencians

Coetani a March era Joanot Martorell. I de la seua ploma va eixir el personatge de Plaerdemavida, la donzella alcavota que facilita els amors entre Tirant i Carmesina, i que dóna nom a un dels restaurants més acollidors de l’Eixample. El tribut a un altre clàssic de les lletres valencianes, Blasco Ibáñez, l’hem de buscar a l’Albufera. Allí estan ubicats els restaurants La Barraca y Cañas y Barro, com no podia ser d’una altra manera.


Narrativa estrangera

Cap pizzeria sense nom d’inspiració italiana, no vaja a ser... I si evoca un clàssic, millor que millor. De La Divina Comèdia València ha arribat a tindre’n quatre, club d’escorts inclòs. Un dels que continuen en marxa actualment, al passeig marítim, s’agafa de manera prou laxa això de la cuina italiana i cada vegada dóna més canxa a les paelles o les braves. Probablement siga difícil mantindre l’ortodòxia a un pam de la platja. 

Tampoc és que siguen fidels a la pàtria, en este cas la francesa, la cafeteria El Principito al Carme, especialitzada en carns asturianes, ni el restaurant Julio Verne, promotor d’activitats com les Jornades Gastronòmiques de Cuina Manxega, per exemple. Això sí, promet complaure paladars amb ganes d’aventura, segons diuen. Sí que manté eixe lligam Finnegan’s, la mítica cerveseria irlandesa de la Plaça de la Reina anomenada com un dels personatges del seu escriptor nacional: James Joyce.

Incunables

Molt a prop d’allí arribem a un dels llocs més sui generis de València: El Café de las Horas. Contràriament al que es puga pensar en un primer moment, el seu nom no ve de Virginia Woolf, tot i que no deixa de tindre origen literari. Ho explica el seu propietari, Marc Insanally: “Ens diem així principalment pels llibres d’hores. Ens van inspirar per la seua bellesa i per la seua importància com a font d’informació històrica i pictòrica. També és una al·lusió a Les Hores, les filles de Zeus, amb tot el que representen sobre el benèvol pas del temps i l’estabilitat. A més, el Ball de Les Hores va acompanyat de les cançons de les musses. I el nostre café pretén ser un lloc d'art…”.

Literatura fantàstica

Precisament fusionar l’art amb la gastronomia és la missió autoencomanada de Rivendel, un resto-bar amb agenda cultural pròpia que pren el nom del lloc fictici ideat per Tolkien per a que visquen els elfs d’El Senyor dels Anells i El hobbit. Tot i que per a llocs ficticis, l’inoblidable Macondo de Cien años de soledad. En València és una botiga de discos i no hauria d’estar en una guia gastronòmica, però com que és per a lletraferits no ens resistim a deixar-lo fora. Ningú millor que ells per a entendre-ho.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email