GRUPO PLAZA

DE CATEGORIA

Què està de moda i què està passat de moda a València

2/11/2016 - 

VALÈNCIA. Les modes vénen i van, i cada vegada ho fan a una velocitat més pronunciada. En esta societat de consum (o de Mercadona i Carrefour) s'han de generar modes per continuar fabricant productes d'un sol ús. El que hui és un must, que traduït ve a ser un producte que tens l'obligació de comprar, demà agafarà pols a l'armari. Però les modes no passen només per la roba i els complements, pràcticament tot està supeditat a la moda. I els valencians també som víctimes de les tendències i canviem d'hàbits, de colors, d'aficions... segons van oferint-se noves possibilitats o arriben propostes d'altres llocs.

Perquè no aneu més perduts que un colom o "com cagalló per séquia" a l'hora d'estar a l'última, vos donaré unes pautes generals sobre el que està de moda i el que ja no està de moda a València. Tot siga per no desentonar, ja que si no seguiu la moda pot semblar que viviu en el món dels “alternatius” i correu el risc de semblar uns asocials. Ací va la llista, i ja sabeu: la moda no incomoda.

1.- Estan de moda les cerveses valencianes com la Turia o la Tyris, que són dos cerveses diferents tot i que es diuen igual (Tyris és el nom romà del riu Túria) i també les cerveses artesanals. Demanar vins valencians també està prou ben vist, en canvi, els gintònics que semblen macedònies ja comencen a mostrar signes d'esgotament com a tendència.

2.- A València hi ha un percentatge de gossos per habitant molt elevat, ens agraden els animalets, què li hem de fer. Però a banda que allò ideal seria adoptar gossos de les protectores i no comprar-los de certa raça per capritx, es pot observar com la moda també eleva o disminuïx la població de certes races de gossos. Fa uns anys era molt fàcil trobar-te huskies i cockers al veïnat, i ara rarament se’n veuen pel carrer. En canvi, ara els llebrers, els beagles i els carlins són majoria. Els llauradors i pastors alemanys són com Chanel nº 5, mai passen de moda, en canvi, els pitbulls i altres gossos considerats perillosos ja no abunden tant com fa uns anys. Per cert, el pròxim en posar-se de moda ja vos dic jo que serà el brac de Wiemar, perquè he vist un parell d'influencers templats amb estos gossos, i això bastarà perquè molta gent opte per esta raça sense parar-se a pensar que potser tindre un gos caçador en un pis de Russafa no és una gran idea.


3.- Està de moda el tardeo, el postureo, el perreo. El tardeo és el que tota la vida s'ha conegut com fer-se'n una abans d'anar a casa, i els trentanyers amb responsabilitats practiquen molt esta tendència. El postureo és això d'aparentar, i com que ací sempre ens ha agradat fardar, ara fem postureo a tothora. I el perreo és el que es balla amb el reggaeton, que és la música que sona més a les discoteques per a jovenets. Per contra, això d'anar a l’after diumenge de matí està ja totalment demodé, l'anonimat tampoc està massa ben vist, i els balls de saló sembla que hagen passat a millor vida.

4.- A les bodes han deixat d'estar de moda les corbates i ara s'han posat de moda les corbates de llacet, el que en castellà s'anomena pajarita. I és curiós perquè de sobte vas a una boda de poble, però de poble tancat com Tavernes, Almussafes o Foios, i els amics del nóvio, que mai han fullejat una revista d'eixes com la Vogue o Elle, apareixen tots amb els llacets colorits i el monyo tallat com si foren els anys 30.

5.- Les "manis" ja no estan de moda, és molt més còmode protestar per Twitter, amb missatges de WhatsApp o per Facebook. Això de protestar al carrer va viure el seu moment fa un parell d'anyets, però ara és cosa del passat, de quan la cosa estava malament. Ara que va tot de meravella i vivim de nou en l'abundància, en enviar dos fotos d'eixes divertides als grups de WhatsApp, prou. I si el missatge va acompanyat d'una foto que amaga un piu gegant en obrir-la, molt millor.

6.- Està de moda el menjar peruà i el mexicà, els curris i els sabors exòtics, i ja no estan de moda les cadenes d'hamburgueseries de menjar ràpid. Igual que fa molts anys arribà als nostres barris el menjar italià, després el xinés, i més recentment el japonés, ara toca anar a degustar delícies cuinades a l'estil d'Hispanoamèrica o el sud-est asiàtic. També està de moda el pa artesà, i pans amb llavoretes, farines ecològiques i coccions lentes. Però, contràriament al que podríem pensar, no han deixat d'estar de moda les cadenes de forns que venen pa congelat. Per tant, el pa nostre de cada dia, doneu-nos senyor el dia de hui, que independentment de quin siga el forn, sense pa no podem viure. Perquè, com ja he dit alguna vegada, els valencians som panívors.

7.- Continua estant de moda fer esport, especialment running, així com quedar a jugar a pàdel. Precisament el pàdel ha substituït l’squash com a esport predominant de raqueta als gimnasos... i a casa dels Aznar. Ja no està de moda la Fórmula 1, ni tan sols per a criticar-la, i ningú se'n recorda de l'America's Cup. La bicicleta continua vivint una època daurada com a mitjà de transport i també com esport dominical. El que ja no veiem tant són eixos patinets que es gastaven fa uns anys pels carrers i ara acumulen pols als trasters dels valencians.

8.- Ja no s'estilen els cigarrets electrònics, tampoc els mobles colonials, les lentilles de colors, les macrodiscoteques, i no entenc per què però han deixat d'estar de moda Jamiroquai i Manu Chao. El que sí que és tendència és el disseny nòrdic, amb colors blancs i molta fusta; els supermercats i els productes ecològics; defensar, reivindicar i repensar l'horta; els programes de televisió amb contingut polític; els barris i els mercats municipals; i diuen que el color de moda d'este hivern serà el riverside blue (un blau fluvial) que a París, com diuen els joves, ja "l'està petant" més que una mascletà de Reyes Martí.

9.- Parlar valencià també està en boca de tots. A les institucions, a les escoles, als mercats, als carrers, cada dia més gent s'atrevix a parlar en valencià sense complexos. Perquè s'han posat moltes etiquetes durant molts anys per part d'aquells que no el parlaven o tenien complex d'inferioritat: que si és "pueblerino", propi de "l'aldea", que és una llengua "només per a parlar a casa", "parlar de llauros", una cosa bonica "i res més"... Però els parlants estem eixint de l'armari i dignificant-la, als mitjans de comunicació (ara hi ha més contingut en valencià que quan estava RTVV), als negocis, a les reunions de treball... estem canviant la tendència i es parla amb orgull.

10.- No està de moda entre els joves llegir notícies, i menys llegir-les senceres, es queden amb els titulars i com a molt amb el primer paràgraf. Per contra, estan de moda els titulars que busquen clicks (visites fàcils) i les llistes. I, al remat, jo, que sóc una fashion víctim, he sucumbit a la moda amb esta llista. Perquè ni tan sols els ermitans són aliens a les modes, que vénen i van i tornen i transformen la nostra manera de viure. Així que no vos estranye que tornen les pel·lícules de l'oest a l'hora de la becaeta, els bunyols de carabassa amb carabassa de veritat, fumar en pipa, Bola del Drac, els Beach Boys, la columbicultura, les muscleres i aquella preparació quasi desapareguda anomenada la sang i ceba. Al temps.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email