VALÈNCIA. Cada vegada vénen més turistes a València, ja som destí de creuers, hem hagut d'ampliar l'aeroport i el corredor mediterrani ens ajuda molt... perdó, això encara no. Però sí que podem dir sense por a equivocar-nos que València està ja en el mapa. Alguns diran que està en el mapa per la Ciutat de les Arts i les Ciències, per la Fórmula 1 i l'America's Cup, i no els falta raó, però la gent que visita València busca altres coses que no es construïxen amb taulells i asfalt.
Busquen la nostra gastronomia, especialment l'autèntica paella, i busquen menjar arròs o inclús de vegades sopar arròs encara que nosaltres això només ho fem en casos de comboi extrem. Busquen les tapes perquè són ja una manera de menjar que Espanya ha universalitzat, i busquen beure bon vi a preus raonables. A més, si pot ser a la voreta de la mar o en una terrasseta ben bonica, molt millor.
Altres turistes busquen també la festa, la discoteca, la marxeta i la platja. No venen ací pensant que som Eivissa, però sí que saben que som un destí on es pot desfasar a la nit. Tal volta el fet que tantíssims Erasmus trien València i parlen bé de nosaltres quan tornen als seus països fa molt més que totes les campanyes de València Terra i Mar, els òpens de tennis, els màsters de golf i les eixides de la Volvo Ocean Race juntes. Potser no, i realment la política de grans esdeveniments ruïnosos que en la majoria de casos han passat desapercebuts fora de la Comunitat siguen els culpables.
Siga culpa de Ryanair, de Camps, de la Universitat, dels creueristes, de la Copa Amèrica o del Paella Emoji, la veritat és que ara vénen molts més turistes. I als turistes en general els agrada vore la ciutat, comprar, dinar i sopar bé, i també relaxar-se a la platja amb algun mojito ben ensucrat. I d'això a València anem sobrats.
Ara bé, els turistes ja no es conformen amb vore la Ciutat de les Arts, nadar a la Malva-rosa i dinar una paella a la Plaça de la Reina. Volen conéixer coses autèntiques, volen que la paella estiga perfecta i volen que la platja tinga uns mínims de qualitat. I sobretot els turistes fan el que és més típic de cada lloc, excepte a València on encara tenim amagades moltes coses als turistes, patrimoni valencià que no compartim.
Per això jo propose 10 activitats i visites molt valencianes, totes de categoria, que li donarien molta espenta a la ciutat de València i contornà:
-Esmorzar a la valenciana. Als turistes cal dur-los a un bar de tota la vida i plantar-los davant una Brascada o un Chivito, uns cacaus, uns tramussos i unes olives. I que per 5 euros isquen redolant a les 10 del matí del bar en qüestió. Ja voreu com si fem això, repetixen.
-Cal dur-los a recórrer el Cabanyal i el Carme, els dos barris més degradats i amb més graffitis de la ciutat. Perquè part de l'encant de la nostra ciutat és eixe estat mig ruïnós de cases i palaus magnífics envoltats amb art urbà. Si volen perfecció, que vagen a Viena o París, ací tenim uns barris molt atenesos, romans o inclús cubans.
-Precís no és, però en compte de quedar-se a la Malva-rosa, podem dur-los a les platges del Saler, del Puig, Sagunt, Cullera o inclús de Tavernes. No sé, per variar un poc i que vegen altres coses, i platges menys urbanes.
-En període faller caldria muntar tours "ADSL" fallers. *Asmorzar després d’una bona despertà, Dinar una bona paella, Sopar una torrà de xulles i *Lo que vinga, que hauria de ser música i ressopó. Si vens el pack complet a un casal, ja tens assegurats fallers d'honor per a cada exercici faller.
-Posar en valor algunes joies urbanes, com ara l'Església de Sant Nicolau, el Museu del Carme, la seu de l'antiga Universitat de València (La Nau) o el renovat Col·legi de la Seda. Perquè més enllà de la Llotja i el Mercat Central, l'estació del Nord, la Plaça de l'Ajuntament i, com a molt, el Mercat de Colom, moltes vegades els turistes es queden sense passejar pel carrer la Pau o flipar amb el Palau del Marqués de Dos Aigües.
-Menjars alternatius a les paelles. Perquè els turistes després de 3 dies menjant paella acaben buscant pizza o hamburgueses, quan haurien de tastar coques o figatells. Cal que coneguen altres delícies com l'allipebre, l'esgarraet, la pericana, les clòtxines, les nostres tomaques del Perelló, el polp sec, els bunyols de carabassa o els pastissets encarats.
-Tenim a València (o això diuen) el Sant Calze, el Grial, la copa d'on va beure Jesucrist en l'últim sopar, i no explotem això turísticament com sí que ho fan a Torí amb el Sant Sudari (sant llençol no sona massa bé). Tampoc la institució de justícia més antiga d'Europa, el Tribunal de les Aigües, rep tants turistes com hauria de rebre’n.
-Tours per Pelayo amb visita guiada per un edifici que prompte complirà 150 anys, amb partides de pilota en directe, explicació de les diferents modalitats de joc i possibilitat de comprar una pilota de vaqueta (o una rèplica). Segur que també serien molt atractives per a turistes i per a molts valencians que desconeixen el nostre esport autòcton.
-Per a la gent que estima la natura, què millor que anar a perxar per l'Albufera, un descobriment que als estrangers sempre els flipa. Eixa visita es pot completar amb un passeig pels arrossars, no cal anar a Vietnam per a disfrutar d'uns paratges plens de fauna i tonalitats de verd. També anar al riu Túria i nadar en qualsevol dels pobles que, molt a prop de València, compten amb piscines o platges fluvials és un gran pla.
-No explotem gens els nostres museus. Posar en valor els Picasso i Matisse de l'IVAM, els frescos de Goya de la Catedral o totes les peces de grans mestres que es troben a la segona pinacoteca d'Espanya, el Sant Pius V, faria sens dubte que més gent els visitara. Per no parlar del museu de L'Iber (soldadets de plom), el museu faller o les meravelles que es troben al museu etnològic (La Beneficència).
I encara es poden fer més coses com pujar a les Torres de Quart i de Serrans; visitar el Botànic, el jardí d'Aiora o Vivers; fer el tour de Mestalla (és molt interessant); dur-los a conéixer com es fabrica l'orxata a Alboraia; visites a edificis mítics com la Finca Roja... I moltes altres coses més.
La qüestió general és donar-li valor a la nostra cultura, la nostra gastronomia i la nostra tradició. Si no valorem nosaltres el que tenim, difícilment els de fora ho apreciaran. Cal fer com els italians, estar convençuts que venen el millor disseny, el millor vi, el millor formatge, el millor calçat, els millors mobles, el millor oli, la millor gastronomia... i així són capaços de crear imatge de marca. Mentre que la marca València, a més de sol, paella i platja, només es relaciona amb corrupció i macroesdeveniments fracassats. I això, senyors, és tasca de tots canviar-ho, perquè no es pot tolerar que obvien la nostra meravellosa cultura i patrimoni, ni tan sols un segon més.