Quin regal fem a la mestra?

VALÈNCIA. És hora de fer regals als mestres d'escola, a eixes persones que han ensenyat aguantat els teus fills durant els últims deu mesos. Sí, eixos fills o filles tan preciosos que tens: "Els meus són tan bons, es porten tan bé", però a la primera de canvi estàs col·locant-los a cals iaios perquè "necessites eixir a fer-te una botella de vi al restaurant". Correcte, l'alcohol és un ansiolític i la xicalla provoca grans quantitats d'ansietat. La majoria dels mestres ho són per vocació, perquè no sé vosaltres, però a mi no se m'ocorren molts més motius per a aguantar 25 energúmens per civilitzar cada dia, tots els dies, que la vocació... i parle dels pares i mares més que dels alumnes. Ara seriosament, hi ha mestres d'escola tan bons que milloren la teua vida, i altres que passaran sense pena ni glòria per davant teua. Però tots ells mereixen més reconeixement social del que reben, en la meua opinió, i per això quan arriba Nadal i especialment quan acaba el curs escolar, molts d'ells reben algun detallet de part dels seus alumnes. Tot i que ja hi ha diverses escoles, com l'Almassaf d'Almussafes, que demanen als pares que no en facen perquè hi ha famílies amb situacions econòmiques complicades, es continua fent, amb més o menys entusiasme, cada mes de juny.

Abans es feia també perquè "patir més fam que un mestre d'escola" era una realitat. Ara es fa com a tradició, i per no perdre el costum social de ser agraït amb les persones que s'han portat bé amb tu, o amb els teus fills. Especialment en infantil i primària, en secundària els regals solen desaparéixer i en la universitat són pràcticament prevaricació. Ara bé, hi ha diversos factors que fan d'este procés de tria del regal un autèntic calvari, i que acaben amb la paciència dels progenitors més equànimes.

Quants diners posem?

Enquesta en el grup de WhatsApp de pares de 4B... que acaba amb qui vol posar 2 euros i arreando i qui diu que "40 euros per cap és poc". Les realitats econòmiques del barri i l'escola condicionen la inversió en el regal. També vos dic que és sorprenent comprovar com en alguns col·legis privats no hi ha regals per als mestres, i en algunes escoles de poble la mestra se'n va a casa amb 43 botelles de mistela. La mestra en concret era ma mare després d'un any a Teulada en temps de l'EGB, per concretar. El primer pas és triar la quantitat econòmica, que sol estar entre els 2 i els 20 euros, després està sempre qui vol fer el regal a banda i qui (pels motius que siguen) s'estima més no participar.

Quin regal fem?

Ací s'enceta un meló, perquè hi ha qui té idees de bombers, "li regalem una agenda i un boli", i qui no té massa realitat i proposa que "li comprem una bicicleta". Ara hi ha molt de producte específic amb el logo "el millor mestre del món" que segons Javier, mestre de música: "No és un bon regal en 2023, perquè ja en tenim tres iguals". Al meu grup de pares i mares han arribat propostes com "un moneder o bitlleter, una planta, un llibre, un boli, una camiseta, un lot de platja...". Supose que al final, al pobre mestre, no li regalarem cap bolígraf i s'imposarà el que sol ser més habitual els últims anys, una cistella. Amb botelles de vi, alguna llauneta delicatessen, un poc de dolcet i una targeta on se li agraïsca el seu treball amb la xicalla. Encara que, per exemple, a Carlet s'ha posat de moda regalar "una bossa de la platja amb tovallola i alguna crema solar dins", em comenta Víctor, pare i professor. A Benifaió, em conten els meus amics, regalen "per Nadal menjar, i a final de curs alguna bossa o algun detall de joieria". Confirma Carmina, mare de dos xiquetes: "Un penjoll amb un cavallet de mar li regalarem a la mestra, ja que la meua filla va a la classe dels cavallets de mar". Un vídeo de tota la classe agraint el treball del mestre va muntar un any Carmen, més partidària de regals sentimentals que "d'omplir les cases dels mestres de trastos" per a la classe del seu fill a Almussafes. "Paraigua amb les cares dels alumnes, botelles d'aigua personalitzades, una motxilla, un rellotge, un collage, ulleres de sol...", d'opcions n'hi ha moltes, ara bé, "a Benifaió i Almussafes no se sol posar mai més de 5 euros per família".

Regals reals i anècdotes de mestres!

"A Callosa d'en Sarrià et portaven caixes de nispros i d'alvocats" recorda amb gran enyorança Gemma, que considera el millor regal que mai li han fet "un alvocater" i com el pitjor "els bombons amb llet que no puc menjar". Perquè potser regalar pernil a un vegetarià o pastissos a un celíac, no és la millor idea. Parlant de pastissos "les mares àrabs de l'escola solen dur pastissos, dàtils i cuscús quan acaba el ramadà i també a final de curs". També comenta Gemma que a Bulgària és costum regalar un ram de flors a l'inici de curs, i un altre quan acaben les classes. Ja que parlem de costums, als Estats Units és habitual regalar als mestres vals de regal, cada alumne el seu, "els més comuns són els de Starbucks i els d'Amazon, i són de 5 o 10 dòlars a gastar allí", comenta Borja, un altre mestre que exercix a Nord-amèrica. Ell també reconeix que els regals que més il·lusió li fan són els detalls personals: "Quan una alumna t'escriu una carta d'agraïment, o et regalen un dibuix, fa més il·lusió que un val. Com quan un alumne, a Nova Orleans, em va regalar un CD pirata de Camarón que havia fet ell".

En esta línia ma mare, mestra jubilada, té moltes anècdotes. "Una alumna, de família sense massa recursos, d'eixes que et donen guerra tot l'any... va vindre a classe un dia amb un entrepà de pernil i em va dir: "Seño, dice mi madre que has sido muy buena conmigo, y para un jamón entero no tenemos, pero para un buen bocadillo sí", em conta emocionada. Un bonsai, una nina de drap feta a mà "que encara conserve", "unes cortines amb puntilla" o "un conjunt de roba interior, que encara no he estrenat, dels que sa mare venia al mercat" són alguns dels regals que recorda Xelo dels seus anys de mestra. Maria Jesús ens recorda: "Solen ser els tutors els que reben regals, els que són específics com el d'anglés o educació física no solen rebre res". I entre les seues curiositats: "Una pedra del Sàhara d'una alumna que va anar a visitar la família o una rosa del desert". Un altre professor, Hèctor, va rebre a l'institut de Silla "una camiseta africana tres talles més menuda" com a únic regal de huit anys d'exercici professional, confirmant la teoria que el professor d'educació física en un institut no rep cap regal.

Regals sí o no?

I per acabar també estan les veus crítiques. Víctor, professor d’automoció d’alumnes ja adolescents considera que "cap mestre hauria d'acceptar cap regal, ja li paguen per fer la seua feina. Hi ha famílies que no poden permetre's el pagament d'estes coses i en certa manera queden marcades". En canvi, Montse considera que les mestres de les seues tres filles són "excepcionals", cada any els regala "un val per a un massatge, ho faig de manera privada i discreta, amb una nota agraint-los tot el que fan per elles, perquè m'han ajudat molt i els ho reconec com em dona la gana!". Hi ha regals més comunitaris, com a Suècia on és habitual portar-li ous de les teues gallines, o maduixes del teu hortet. Dins d'Espanya hi ha zones on no està tan estés allò de fer detalls als mestres, com a Galícia, mentre que els pares d'alumnes sud-americans solen dur-los productes dels seus països com menjar, polseres o algun detallet quan tornen de visita. "Si coneixes personalment la mestra és molt més fàcil, i amb pocs euros per cap a la nostra li regalem sabates esportives, ja que li encisen", comenta Karen, mare de dos xiquets. En fi, que ma mare encara recorda que una alumna va batejar la seua gata amb el seu nom com a homenatge, a Catadau, i això en realitat fa més il·lusió que una llibreta i una tassa.