GRUPO PLAZA

DE CATEGORIA

Radiografia d’una nit de Nadal a les cases valencianes

21/12/2016 - 

VALÈNCIA. "És nit de nadal, és nit d'alegria, el fill de Maria és nat al portal...". Els valencians celebrem les Pasqües o el Nadal des de fa molts segles, i tot i que les festes es van adaptant als temps actuals, encara mantenim moltes tradicions. La cavalcada dels Reis, els regals, la fartera amb la família i la decoració amb el betlem sencer o només l'escena del pessebre són costums habituals pràcticament a tot Espanya. Però ací fem algunes coses diferents i altres les duem a un nivell superior, especialment durant la nit de Nadal.

La nit de Nadal

Mentre que en alguns llocs el dia gran és el dia de Nadal, nosaltres tradicionalment hem celebrat més intensament la nit de Nadal. Encara es poden vore molts parroquians que acudixen a les esglésies, a sentir la missa del gall, abans d'anar a sopar amb les famílies. Ja a casa escolten tots junts el discurs del Rei, es critiquen bona cosa els familiars absents o tardons, i comença la fartà.

El més habitual és anar tots a cals iaios, i que allí sope tota la família junta. Si no hi ha iaios, és molt comú que hi haja un lloc habitual de reunió familiar, o que el sistema de cases rotatòries definisca cada any on se sopa. Això funciona de la següent manera:

"Mari, on anem enguany? – A casa de Josep, que l'any passat sopàrem a ma casa i enguany li toca a ell – Si para ell la taula segur que el vi és del bo i les gambes són fresques – Vols dir que el vi de l'any passat no era bo i les gambes congelades? – No dona, no, que a ell li agrada fardar molt de cartera alegre, no penses malament".

Al menú sol haver-hi marisc: ostres i cigales els rics, llagostins o gambes congelades la majoria, i si eres un polític corrupte potser tastes el caviar de beluga. Una altra cosa que no pot faltar és el cava, el de denominació d'origen València i Utiel–Requena cada dia més present a les nostres cases. Ací també el xampany francés i el vi de Vega Sicilia han passat a ser només cosa de rics, mentre que els vins de la terra, els Ribera i els Rioja de les ocasions especials són els més habituals.

A més de marisc i de vi, la picaeta sol comptar amb pernil, formatge, foie gras i exquisideses que no acostumem a menjar en tot l'any. Això sí, el plat fort sol ser el corder al forn. Encara que alguns mengen una altra carn farcida, Beef Wellington, besuc al forn o els pegue per sopar entrecot, el corder és l'amo de la nit. De postres no poden faltar els massapans, els torrons, els polvorons i els pastissets de moniato, acompanyats d'alguna misteleta o herberet fresquet. Per l'amor de Déu: el torró d'Alacant i de Xixona! Res d'imitacions!

Els personatges

Però el més interessant del sopar són els seus personatges i les coses que durant el sopar es xarren.

—El cunyat graciós que no fa gràcia, i conta un parell d'acudits verds o sexistes davant de tots.

—El cosí clavat en política o amb ideals ben arrelats, que intenta convéncer a tota la família de votar al seu partit.

—El teclós que no menja carn, que només beu vi ecològic, que la gamba se la pela amb tenedor o que es du de casa una maleta plena de condiments per a preparar el gintònic.

—El que se’n passa amb el vi i comença a cantar nadales barrejades amb cançons de Nino Bravo.

—La condidora que es passa la nit (sol ser dona) dient-li a l'home: "ja està bé de menjar gambes", "ni se t'ocórrega menjar un altre tros de torró", "el vi ni tastar-lo, que has de conduir, i no val l'excusa que són 500 metres en línia recta a casa".

—El sa o qui està a dieta, que li lleva el greix al pernil de bellota i s'ho mira tot amb ànsia però sopa com un pardalet.

—Qui viu fora i només apareix per casa en Nadal, i la família el fregix a preguntes mentre ell intenta assabentar-se de les coses que han passat al poble.

—El nou o la nova, que és la parella d'algú i per no quedar malament s'ho menja tot i no diu paraula en tota la nit, mentre la família li repetix "Està bo? En vols més? T'ha agradat, reina?"

—Qui té ressentiment o malícia i porta a col·lació els diners d'una herència o una altra disputa familiar.

—El músic al qual tots els anys l'obliguen a tocar alguna peça, a cantar o a fer la selecció musical.

Les estrenes, una gran tradició

Però més enllà del menú i els personatges, hi ha una tradició especialment estimada entre els joves de la família: les estrenes.

El fet que els iaios, els tios, els pares i els padrins eixe dia t'estrenen alguns duros justifica que t'hages hagut de mudar, besar a tota la família, mantindre els bones formes en el sopar, i inclús cantat alguna nadala o interpretat alguna obra de teatre improvisada amb els cosins. Tot es compensa amb eixos euros amb els quals et compraràs el Fifa, pagaràs part del viatge de fi de curs o aniràs de rebaixes a comprar-te "amb els teus diners" el que et vinga de gust.

Després els joves se'n van de festa, els majors cada u a sa casa i els amfitrions ho arrepleguen tot, i a dormir. Perquè l'endemà toca dia de Nadal i de nou dinar amb la part de la família amb la qual no has sopat, i més pernil, més torrons, més vi, i putxero. Perquè l'olla de Nadal amb pilota és el més clàssic dels dinars nadalencs. I si encara queden forces, el segon dia de Nadal es menja també en família, moltes vegades sobres o canelons. Independentment de què mengeu i amb qui vos toque compartir taula, el Nadal és moment de felicitat i celebració. Malauradament, alguns no tenen moltes coses a celebrar, però com diu el gran atleta David Casinos, "cada dia ix el sol". Així que vos desitge a tots molta felicitat, i que passeu bones Pasqües i bon Nadal.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email