Rafa Lahuerta: "Abans hi havia ruïnes i ara hi ha solars"

VALÈNCIA. L’escriptor Rafa Lahuerta se sent el marmessor d’Albert Sanchis, el personatge de la seua novel·la Noruega, que va escriure com “un repte personal, per a divertir-me en les meues estones lliures i per a veure fins on arribava”. Les xifres de vendes del llibre li han mostrat que els recorreguts del protagonista l’han portat p"rou lluny i a convertir-se en un fenomen literari. Fins al moment, ha venut més 10.000 exemplars, va ser l’escriptor més cobejat en la passada Fira del Llibre de València i l’estela continua ascendent ara que s’ha traduït al castellà. 

“M’abellia escriure sobre el pas del temps, la soledat, la por de morir, la pròpia ciutat, l’amor, l’atzar, la naturalesa de l’escriptura”, ha explicat en la Trobada d’Escriptors de la Biblioteca Valenciana. I aquest procés de reflexió li ha servit per a repensar molts aspectes de la seua vida. “El més important per a mi ha sigut el procés creatiu, trobar la veu del narrador, fer-ho en valencià, donar-li consistència, dotar de vida els personatges, traslladar al paper de manera convincent aquesta ciutat que jo tenia al cap i que no necessàriament ha de ser la ciutat que els altres recorden”, ha matisat. 

València s’erigeix en Noruega com una protagonista més. “En la novel·la hi ha una voluntat clara d’inventar-me o recrear la meua pròpia València, la que veig, la que intuïsc, la que evoque. És una necessitat personal. Em fa sentir viu. M’agrada recórrer la ciutat i traslladar-la al paper. M’agrada mitificar escenaris quotidians”, ha assegurat. 

Lahuerta ha constatat en el seu llibre l’evolució de la ciutat des de la dècada dels huitanta fins a l’actualitat. “Abans hi havia ruïnes i ara hi ha solars. Abans hi havia bars i ara hi ha franquícies. Abans podies comprar el periòdic de bon matí en la Glorieta i ara quasi ningú compra el periòdic en cap lloc —ha enumerat. Ara hi ha més serveis en els barris i els drets de les persones es tenen en compte i es respecten. La ciutat es transforma tot el temps, de vegades per a bé, de vegades per a mal”. 

Ha plantejat l’ofici d’escriptor com un exercici que “m’ajuda a percebre millor tot el que ocorre al meu voltant i és una passió barata, que no provoca malestar en els altres i que no hi afig soroll. El lector pot tancar el llibre quan vulga”. Així mateix, ha admés que “quan un autor té la sort tan immensa que un lector faça seua una obra de ficció, el millor que pot fer és donar les gràcies i escoltar”.

És conscient que hi ha estímuls i interferències que resulten més atractives que obrir un llibre i la seua aportació a la lectura és “intentar escriure històries que generen interés i continuar llegint, perquè jo sí que necessite llegir”.  Rafa Lahuerta, autor d’un altre llibre, La balada del bar Torino, ha mantingut una xarrada amb els alumnes dels instituts de Secundària de València Sorolla, Barri del Carme i Balears, la Universitat Popular de Benimaclet i l’IES Ausiàs March de Manises. L'escriptor ha estat acompanyat per la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, i la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga.