VALÈNCIA. El dia en què Compay Segundo va demanar a Salvador Repilado que tocara el contrabaix per a ell per primera vegada, Salvador va descobrir que era açò al que volia dedicar la resta la seua vida. Més que son pare, Francisco Repilado (1907–2003) el “compay” que va començar cantant la segona veu del duo “Los compadres”, va ser per a ell durant tota la vida un mentor, un guia i un amic. El so tradicional cubà els va embriagar i els va unir “en la música i en la vida”, com recorda el menor dels seus cinc fills. Es van acompanyar “durant quasi tota la seua vida artística”, van visitar junts mig món amb Buenavista Social Club i encara hui Salvador Repilado recorre el planeta en honor a la música cubana d'arrels de la qual son pare va ser pioner. “Ser fill de Compay Segundo és un honor i una gran responsabilitat”.
Camí d’Avinyó, veient com es mouen els paisatges del sud de França per les finestretes d'un (diu) còmode autobús, Salvador Repilado (Cuba, 1957) ens atén al telèfon. “Anem “sur le pont d’Avignon”, bromeja recordant la clàssica cançó infantil francesa. En els pròxims dies, recorrerà el sud de França, Espanya i Portugal. “I les Illes Canàries!”, afegeix el cubà, que se sent culturalment lligat a elles. Demà, el Grupo Compay Segundo, format per 9 dels seus músics fundadors, aterra a València per oferir un concert a La Rambleta en el qual celebraran una vida dedicada a ‘La llegenda del Chan Chan’.
“Estem commemorant el 110 aniversari del natalici de Compay Segundo; també els 40 anys de la creació del Grupo Compay Segundo i celebrant els 20 anys del grup Buenavista Social Club”, explica l'actual relleu d'una enorme saga musical. Però aquesta no és solament una celebració de xifres, és també una oportunitat de celebrar la vida.
A casa dels Repilado no hi havia dia en què faltara la música. “La música entrava a casa de manera natural. Es feien moltes ‘trovas’, festes, en les quals Compay participava”, recorda Salvador. “Vaig començar els meus estudis en el conservatori de música Amadeo Roldán, tocant el contrabaix. Treballava i estudiava al mateix temps. Un dia, un dels músics no va poder assistir i Compay em va demanar que tocara en el seu lloc. I allí va començar tot”, rememora. “En morir, mon pare em va deixar la responsabilitat de seguir al capdavant de l'agrupació que ell va fundar. Els fills i els pares tenen una vida una mica distanciada, però en el nostre cas no fou així. Ell em va ensenyar moltes coses, les que són naturals: el seu do. Moltes coses cal aprendre-les de les persones que les van crear”, conta.
Per als cubans la música forma part de la vida. “Totes les coses importants les fem amb música. Les celebracions de 15 anys, els aniversaris tenen molta música, tots els diumenges hi ha ball en llocs públics… Fins i tot a les fàbriques es posa música. Per a mi la música significa també açò, la quotidianitat”, precisa. La música, a Cuba, rescata persones. “Existeixen diverses institucions a Cuba que inicien els joves amb problemes de conducta en els instruments i en les bandes escolars i amb el temps els han rescatat una mica i actualment són excel·lents músics que han aconseguit objectius en la seua vida. Pense que aquest programa podria fer molt de bé en altres països”, reflexiona Salvador.
Malgrat la simplicitat amb la qual, sembla, s’accedeix a la música, ser músic a Cuba moltes vegades no és senzill. “Mon pare, a més de clarinet de la banda municipal de Santiago de Cuba, era ‘torcedor’ d'havans. En el segle passat, per dir-ho així, no es podia viure solament de la música i quasi tots els músics tenien altres oficis. Hi ha persones que es plantegen grans propòsits en la seua vida però per a fer-los han de dedicar-se a altres variants i moltes vegades cal sacrificar temps i espai per a aconseguir el teu objectiu en la vida”.
De sobte, la trucada es talla.
Marcar de nou i esperar.
“Sí? Estem de nou?”. Ací està.
“Hi ha llocs en els quals el satèl·lit falla”, diu Repilado somrient i llevant-li importància a l'assumpte. El record del patriarca està en cada detall, en cada vivència. “Compay una vegada havia de fer un concert a Londres i havia d'agafar el tren ràpid que ix de París pel Canal de la Manxa. Recorde que estava parlant amb ell i em va dir: “mira, jo mai hauria imaginat que estaria viatjant en un tren que va per sota de l'aigua i, a més, parlant per telèfon”, riu Salvador. “La vida ha avançat molt de pressa en els últims 50 anys”, diu. Però, i respecte a Cuba?
“En relació amb la música, Cuba sempre ha estat oberta al món. Malgrat les fronteres polítiques i mediàtiques, la música cubana ha transcendit tots aqueixos murs. De fet, Buenavista Social Club va nàixer a l'Havana en un període de ferri bloqueig contra el país. I, no obstant això, aqueixa música va poder transcendir al món i fins i tot guanyar premis Grammy als Estats Units”, diu recordant l'època en què Ry Cooder i Wim Wenders van posar la seua guitarra i la seua càmera al servei del documental que catapultaria mundialment el grup de genials músics cubans. “El meu pare deia sempre que més val sentir una nota de guitarra que un canó”, conta.
“És cert que fa més de mig segle que estem bloquejats a Cuba. Hi ha problemes d'escassetat i de necessitats bàsiques, però independentment d'això, les institucions estan fent un esforç extraordinari. Han creat vacunes i medicaments per a malalties molt greus com la pólio o el càncer de pulmó que no té cap altre país del món. I, no obstant això, és com la cançó de Vilidieti que diu “m'agrada caminar per les places però no puc comprar les sabates noves que estan en la vidriera”.
Per a Repilado, què passarà després de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca és encara una incògnita, però opina que la comunitat internacional hauria de moure fitxa. “Donald Trump, en els ‘cent i pico’ dies que porta de govern, encara no s'ha pronunciat. Estem esperant a veure què diu. Va ser un bon pas obrir les ambaixades, però Cuba continua sent l'únic país bloquejat per la potència econòmica més important del món. Pense que sí que hem d'esperar ajuda d'altres països. I Espanya també hauria de dona-nos suport en açò a nosaltres ara, perquè quan Espanya va passar per dificultats, les portes de l'illa es van obrir als espanyols i molts encara continuen allí”, critica.
El vincle entre Cuba i Espanya passa també pel pla musical. “Si mon pare celebrara el seu 110 aniversari, jo crec que ho faria amb la cançó ‘Entre Cuba i Espanya’ que ell mateix va compondre”, diu Salvador. “Molts valencians van anar a Cuba i es van fer espectacles en el Gran Teatre de l'Havana, que encara que ara es diu Alicia Alonso, abans era el Teatro Español. Ací es feien molts espectacles d'espanyols i també ens van portar la seua música d'arrel”, conta. “De fet, un dels iniciadors del treball amb la discografia de mon pare ha sigut Santiago Auserón. Amb Juan Perro va participar en diversos projectes de Compay Segundo i va ser ell qui va fer la mescla, l'edició i la compilació de tots els discos per a compondre l'Antologia de Compay”.
Segons conta Salvador Repilado “en el so cubà ara hi ha molt de talent, hi ha hagut molta renovació i músics que són joves i és molt bonic continuar amb un projecte d'arrels que agrada en moltes parts del món i a Cuba especialment. Continuarem renovant-les perquè perduren com més siga possible en el temps”.
Demà tindrem l'oportunitat d’embolicar-nos en elles. “Ens veiem ací amb molta alegria, anem a voler-nos un poc més, transmetre'ns alegria, pau i espiritualitat, que és el més important”.
