GRUPO PLAZA

València, quina paciència

Sessió golfa

7/02/2021 - 


VALÈNCIA. Qui ho havia de dir? Com és que m’ha vingut al pensament encetar l’article parlant de la reialesa, de la de fa molt, molt, de temps? De reis escardalencs, ja deshidratats, ressecs pels segles. Igual en aquests moments, qui sap, defendrien la república. Es posarien, uns més que altres, encesos. Traurien foc pels queixals sense menysprear els dracs de llegendes icòniques. Sabent com els va costar demarcar un territori. Els “súbdits d’aquesta corona” podem entrar a escodrinyar els regnats medievals amb la veu dels monarques, una mena d’off. Una propaganda que impressiona, un fet únic a la literatura medieval catalana i universal. Les Quatre Grans Cròniques són un privilegi des del punt de vista literari, lingüístic i històric. Com preguntava Ramon Muntaner: “què us diré?” Igual aquests monarques avui serien anti-borbònics, no se sap mai, tenint en compte la desfeta d’Almansa en aquells temps del segle XVIII que no semblen llunyans. Potser es convertirien en “reis maulets” si veiessen el panorama que tenim, el marro monàrquic en tota la seua dimensió política i territorial. Tal vegada exclamarien amb to reial medieval: no estem per a orgues! 

L’heràldica del casal català és la que m’ha embarcat en l’article d’avui. Parlem d’un animaló, de l’ordre dels quiròpters, que planeja per aquestes terres, de Salses a Guardamar: el ratpenat, la ratapinyada, la ratapenada... Viu arrelat al territori i està implicat en llegendes de tots els colors; versions de la història que poc tenen a veure amb els estudis erudits. El ratpenat és el mamífer que va reemplaçar com a distintiu reial a la vibra mitològica, la femella del drac. Les faules i llegendes d’anar per casa escampaven que el rei Jaume va fer famosa aquesta mena de rata voladora arreu de la mediterrània, convertint-la en el nou logo de la Corona Catalano-aragonesa. Veritat o mentida, el tema és que el blasó ha creat “marca” per sempre. Una “bestiola-símbol” que perviu al llarg dels segles. Una “criatura-divisa” amb protagonisme a València i al futbol local incrustat a les samarretes. Amunt i avall, enlairant-se al mapa lingüístic, polític i social del nostre territori.

El cas és que aquests mamífers voladors, els ratpenats, estan adherits als valencians. La potència històrica d’aquest vertebrat nocturn ha fet via. L’atzar? Quimeres de Jaume I? Diuen que per ací els musulmans els criaven a milers per tal d’evitar la invasió de mosquits, per combatre les picades. L’estimat professor Manuel Sanchis Guarner sempre ha afirmat que l’origen heràldic de València és un drac alat, inspirat a l’Apocalipsi, que era la cimera dels reis de la Corona Catalano-aragonesa. El guarniment, que s'acobla al casc o a la corona va ser reinterpretat per la imaginació popular com una ratapinyada.

La historieta-faula conta que, durant el setge a la ciutat de València, una ratapenada es va encapritxar de la tenda del rei en Jaume i es va instal·lar al sostre. Els soldats volien fer-la fora, però l’altíssim rei pèl-roig va manar que deixaren tranquil l’animalet del senyor. L’ordre va estar providencial, ja que, unes nits més tard, la ratapinyada va començar a “escridassar”. Sembla que els ultrasons d’aquesta intrigant espècie, que vola amb les mans, van despertar el rei Jaume i tota la tropa. El guirigall agut del ratpenat, quina piula tenen, els va salvar d’un atac sorpresa dels musulmans. En agraïment, el rei va transformar el nou escut heràldic de la ciutat. Doncs no, res de res! Llegendes de setges i altres expansions! El que sí que és cert és que aquests mamífers bramen a una intensitat de 140 dB. La silueta del rat penat, arran de les confusions, esdevingué (cap al segle XVI i XVII, però especialment en els XVIII i XIX) protagonista indiscutible. La suplantació de rèptil alat a mamífer, la ratapinyada, seria el senyal d’identitat dels nostres territoris. I ací el tenim, toca! Lloat sia! 

Els ratpenats no són massa populars malgrat que Batman haja intentat fer bona cosa de propaganda. En l’imaginari fan cara de pocs amics, però a saber, ja ho deia Sèneca: l'aspecte de les coses és enganyadorSón una mena de “pre-drons” vinculats a les tenebres, a les descàrregues elèctriques, al furor de Júpiter, a la nit  fosca com una gola de llop, als bancs de boira, a l’espant, al terror psicològic... Enlairen, aquests animalets híbrids, un microcosmos amb beuratges i encanteris, amb bruixes i llocs sinistres, amb vampirs que vaguen buscant sang... Qüestió de mites arrelats a la vida. El mamífer petitet sense plomes va ser font d’inspiració per Leonardo quan va dissenyar la seua màquina voladora. Vampiritzats al cinema, a la literatura, a l’art... Caram quin currículum! Vigilants i astuts, aquesta criatura nocturna viu a cos de rei entre faules, mites i supersticions. No hi ha cap dubte que les ratapinyades han desvetllat la humanitat al llarg dels segles i especialment els valencians que estimen les nits interminables.

La sociabilitat del nostre país, la capacitat comunicativa, estarà influenciada pels ratpenats? La ciutat de València hauria de ser un hàbitat segur. No podem fer una mala passada als protagonistes de la divisa local. Tinc entès que l’Ajuntament s’ha posat les piles, fa un parell d’anys, per recuperar l’espècie autòctona: el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii). Sembla que aquests cavernícoles són sedentaris, peludets, amb ell musell llarg i les orelles estretes... A més, s’orienten amb el so, com fem nosaltres i la traca. Ja comence a veure similituds amb els valencians. Els ratpenats s’estimen les aigües en calma, són pol·linitzadors de mena i beneficien el control biològic de les plagues. Vaja, que tenen un rol ecològic i necessari. El “bat-símbol” valencià és una espècie que cal protegir, que està en perill d’extinció. Com nosaltres?

L.S. Lowry.

A la universitat de Tel Aviv, a Israel, fa més d’una dècada que es duu a terme una fascinant investigació del “món ratpenat”, de la bestiola que tant representa a molts valencians. Yossi Yovel és un neuroecòleg que ha dirigit la recerca, que ha tret a la llum grans troballes. La nostra semblança amb aquests mamífers ens deixa bocabadats. Tenim massa vincles amb els quiròpters! Ara va i les ratapenades també parlen pels descosits, de tot, no paren. Munten rebombori, donen la matraca, xarren com a lloros i es queden tan fresques, com gran part dels valencians. No observe, d’entrada, la similitud amb l’entitat Lo Rat Penat,  la que volia difondre les idees de la Renaixença al País Valencià. 

Tornem amb l’equip del professor Yovel i les seues descobertes. Les dades es processen amb un sistema molt sofisticat d’algoritmes, d’intel·ligència artificial. No són qualsevol cosa. I què han trobat en motoritzar-los amb un mini GPS, càmeres, micros i tecnologia punta al damunt? Evidentment, a banda de fer un “Gran germà ratpenat”, on l’equip científic està enganxat al reality, què han detectat? “L’audiència”, en bata blanca, xafardera, ha estat capaç de divulgar els secrets més amagats al llarg de la Història dels ratpenats. Han aconseguit posar de manifest la seua empatia, la manera de parlar. Han sabut com vocalitzen als menuts, els dialectes que gasten, com les femelles trien parella en funció de com menja l’individu seleccionat... I tot, ben estudiat, per a aprofundir en el llenguatge, en la interacció, per valorar  paral·lelismes a l’hora de comunicar-nos ells i nosaltres. El projecte disposa d’un arxiu sonor amb vora 300.000 vocalitzacions rapinyadores. 

Us havia dit que els quiròpters tenen intensa vida social? També molt valencià! Però allò més increïble són els assumptes de conversa quan fan barret, quan alcen el diapasó i lladren a la lluna. La claca nocturna a les nits interminables, d’after hour, de sessió golfa, de què va? Què diuen? Doncs no us ho creureu! Són uns clàssics! Llocs comuns, tòpics, els de tota la vida. Parlen del menjar, la son, el sexe i els romanços de sempre. Al remat potser sí que fan un tribut al sainet renaixentista amb la quotidianitat “ratapenada” que mostra com viuen, com  ambicionen menjar-s’ho tot, com els agrada pixar alt, com volen abastar el cel amb les mans alades, com fan comèdia. Un homenatge sainetesc d’altura a la terra que ha fet famós el mamífer volador. El paregut del ratpenat amb els oriünds del territori sembla inqüestionable. Uns autèntics batmans a la valenciana, gastant saliva. Bla-bla-bla, patatim, patatam. 


next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email