Foto: Estrella JoverVALÈNCIA. Tant si agafes el tren cada dia per a anar a treballar, com si l’agafes només en Nadal i en Falles per a anar de compres o a la mascletà, hi ha uns usuaris que no canvien mai. Perquè ja queden lluny els temps on sonava la cançó 'El chacachá del tren', una radiografia d’un viatge en tren que forma part d’un tipus de cançons explicatives que estan en perill d’extinció. Ja no es fan cançons com les d’abans que explicaven coses simples amb musiqueta d’orquestra com 'Estoy loco por el tenis', o 'Tractor amarillo'. Igual que ja no es fan els trens com els d’abans, en aquells seients que podies moure per a que miraren a un costat o a un altre, i que són part del record, igual que eixos corredors foscos i perillosos entre vagó i vagó, o els mecanismes que feien tant de soroll que semblava que estaves vivint dins d’una cafetera italiana. I així com les cafeteres ara són de càpsules i fan menys soroll, els nous vagons plastificats també són més silenciosos i tenen seients rígids i estàtics.
Però tot i la modernització de vies, trens, locomotores i estacions, el públic usuari continua sent el mateix des de 1852, quan s’inaugurà el tren al Grau, que anava fins a Silla i després a Benifaió. Ja fa 163 anys que els valencians gastem el tren, i 101 anys des que s’inaugurà l’Estació del Nord, l’autèntic epicentre per a molts de l’activitat en la ciutat. Cada dia passen 42.000 persones de mitjana per les seues portes modernistes, gent de tot tipus i condició, que arriben a la ciutat des de pobles com Utiel, Gandia, Caudiel o des de Castelló. I que segurament es troben cada dia o ocasionalment en esta fauna.
Agafar el tren de les 7:10 per a arribar a les 8 al treball suposa alçar-se molt prompte. Així que molts valencians que s’han quedat mirant À punt (a partir d’ara) fins a molt tard, de matí tindran més son que un lladre (mai he acabat d’entendre esta expressió). És habitual trobar-se algú adormit que no s’alça fins que s’escolta això de “final del trajecte”. Que una cosa vos dic, els badalls i les cabotades tenen un passe; però quan el dormidor es recolza en tu que estàs assegut al seu costat i comença a bavejar-te la camisa, ahí ja -per molt malament que et sàpia- toca despertar-lo, has de pegar-li colzada i que es desperte.
Eixe que està mirant el mòbil tot el viatge, que li vols vore la cara i no hi ha manera. No lleva els ulls de la pantalla mai, i tu que estàs mirant per la finestra la preciosa posta de sol, un arc de santmartí o un incendi, penses “menys telefonet, i més viure el moment”. Però en eixe moment t’arriba un WhatsApp i et convertixes tu en el “tuitaire”.
Val que molta gent aprofita per a anar de compres o al metge en alguna amiga. I és normal que eixe trajecte de rodalies el faces raonant de la vida, i “solucionant el món”. Però no cal que s’assabente tot el vagó de coses com:
Ai, xica, xica, xica, que no saps que m’han raonat hui al mercat! Manolo el de la Trini, el net de la Sunsión, m’han dit que s’ha fet la vasectomia.
Això és lo de llevar-te un tros de cervell?
No, dona, no. Això és la lobotomia, el que li han fet al Manolo és tallar-li el piu perquè no puga tindre més fills.
El simulacre de conversa igual vos sembla un poc exagerat, però ja vos dic jo que la realitat supera la ficció i que s’escolta cada cosa…
Abans estaven tot el dia provant sintonies per al mòbil, ara duen cascos enormes que s’escolten més que alguns altaveus. El cas és que de tant en tant està qui no pot reprimir-se i acaba cantant la cançó en veu alta sense adonar-se que tot el vagó està pendent de la seua actuació. Que per cert, no acostuma a ser dels que creuen la passarel·la per els seues dots interpretatius.
Este personatge apareix normalment en la tornada de la ciutat més que a l’anada, i sent la necessitat de parlar en els seus veïns. Si vas amb bosses de la compra et preguntarà pel seu contingut; si portes un instrument de música voldrà rebre una lliçó sobre Beethoven; si li respons al seu “quin bon oratge tenim hui” amb alguna cosa més que un monosíl·lab, pensarà que vols conéixer la seua vida; i si acabes de parlar pel mòbil sobre anar al dentiste, no tardarà ni un minut en ser un expert estomatòleg.
Vol pujar el primer, vol abaixar el primer, vol estar al millor lloc, es passa tot el trajecte mirant l’hora, i el cartell lluminós amb ansietat. De vegades et contagies del seu nerviosisme i fas com ell, espentes en força des del seient el tren per arribar abans. Però per norma general el mires i penses “Estigues quet redéu, que no veus que per molta presa que tingues arribarem tots la mateixa hora?”
Està molt bé això d’estimar-se, i tocar-se, i besar-se, i no cal amagar l’amor en públic. Però alguns semblen eixits del First Dates o d’un banquet de feromones, i de tanta calor que emanen el tren pareix una sauna. Un poc de coneiximent! Que al tren va gent gran que pot patir una pujada de tensió!!!
Un dels habitants del tren que més aprofiten el trajecte. S’assenta, obri el llibre, i ja pot haver-hi un retard, una baralla a ganivetades, un cantant que demana diners o un accident mortal, que ella mai alçarà els ulls del llibre. I que no se’t passe pel cap preguntar-li pel llibre en qüestió, la mirada fulminant a qui gose interrompre la seua lectura conté més odi que Darth Vader i Joffrey Baratheon junts.
La primera volta que agafes el tren, o una línia nova, t’assabentes que existix una estació anomenada Roca - Cuiper, descobrixes uns paratges plens d’arbres fruitals, i estàs atent a no passar-te de la teua estació. És normal que algú et pregunte, este tren para en Silla? O ja no passa el revisor? O com arribe a la Plaça Major?” Però sens dubte els jóvens són qui millor s’ho passen en eixos primers viatges que fan plens d’expectació.
En resum, el tren de rodalies es utilitzat cada any per 16 milions de persones en les províncies de València i Castelló. En d’Alacant les rodalies també arriben fins a Múrcia i enregistren al voltant de 4 milions d’usuaris anuals tot i la mancança d’inversions. En total uns 20 milions d’usuaris de trens de rodalies en la Comunitat. Es gasta més el tren que l’avió, és més ecològic, més segur, i més entretingut que qualsevol altre mitjà de transport. Així que llarga vida al chacachà del tren i a la seua fauna autòctona.
