VALÈNCIA. La ferradura va transformar el transport. Els celtes, mestres de la filigrana amb el ferro, tenen la patent. Els primers ferrers del món modificaren el poder del cavall. El bo i millor en la locomoció, en la càrrega, en l’estratègia militar. Protagonista, amo i senyor. El cavall, un més de la tribu. En ferrar-los, la cavalleria ballava en un peu, un goig. Facilitava el galop pels camins abruptes i intransitables. Gairebé com si a nosaltres, ara mateix, ens feren possible el tele transport.
La tracció animal! Del llom a la descoberta de la roda. Amunt i avall per la Mediterrània, a les vies romanes. Bestials aquestes autopistes amb trànsit fluid. El cavall, gran protagonista de comitives i combois de les famílies poderoses. Reminiscències del prestigi dels cavallers medievals. Associats a les justes, als torneigs. Emulant la guerra i la guerra de debò.
Carros, carretes, galeres... Arri, arri! Traginers, arriers d’ací d’allà. Recorrent pam a pam itineraris diversos. Els cotxes de colleres a força de mules. Les calesses i les galeres es van omplir de gent, com una mena de prefurgona, de minibús de tracció animal. Moltes llegües al galop, a tota brida. Les diligències que “embussaven” els camins i carreteres del XIX. Parades als hostals i fondes per donar “pau” al comercial de l’època, als viatgers i algun bandoler amb pressupost. Els vehicles de tracció animal sense canvis bruscos, sense massa variacions en el transcurs de les edats mitjana i moderna. Els cavalls malcriats i protagonistes per la seua bellesa a l’art, a l’espectacle, al circ... Equins fent l’ullet a la imatge en moviment, pre cinema al segle XIX, amb el fotògraf Muybridge i el seu cavall animat, a trot.
El tricicle de Cugnot seria el precedent del cotxe. Perquè sí, perquè havia d’aparèixer l’automòbil. I tant! A la recerca del motor capaç, amb la transmissió i suspensió adient. Mentrestant, el ferrocarril sorgia restant protagonisme als autos que volien recórrer carreteres. Cabòries, enginys, fins a aconseguir artefactes amb rodes i carrosseria ajustada, el buc de l’auto, el suport de tot el “puzle cotxe”. Dissenys buscant la direcció correcta. Anys i panys per aconseguir l’automòbil! El transport destinat al públic i a l’ús personal. Carregat de viatgers, d’amics, de famílies, d’històries... Microcosmos mòbil amb rodes. Sedan, cupè, berlina... Autobusos, Microbusos, furgonetes, camions i camionetes. Aquesta necessitat vital de moure’ns, la mobilitat humana! Amb frenada al gust, a la carta.
Les ciutats creixen, es fan grans i velles. Reviscolar-les, embolcallar-les, és un assumpte essencial. La mobilitat urbana a les ciutats ha estat qüestionada al llarg dels temps. Plans urbans que cal analitzar amb intensitat i no amb improvisació. Seguint el paràmetre actual, amb instruccions europees. Cal estar a l’última. Millorar el transport públic, reduir el soroll, ampliar l’espai als vianants... Amb la màxima qualitat ambiental, fent cas a l’OMS. Amb la tria dels millors experts, els que estan abarrotats d’experiències. No amb especialistes de “postureo” d’última hora. Calen professionals sense “sostenibilitat” prematura i amateur.
Les ciutats també es reconeixen pels colors dels seus autobusos, dels trams, dels “underground”, ací inacabats, de tota la xarxa de transport. Necessitem la connectivitat necessària i destinacions sense transbordaments a tota hora. Aparcaments per resguardar els vehicles privats, per fer rutes i fugides privades fora ciutat. Enraonem d’espais confortables per moure’ns amb tracció mecànica i amb cilindrada. Amb la tracció animal, les nostres cames.
I també, per què no, un tribut al taxi. Les ciutats vistes també des del vehicle conduït pel taxista. Un luxe, relativament barat segons es mire, sobretot si els semàfors estan pensats per no alentir les carreres, si estan força ben sincronitzats. València fins fa un temps era una ciutat fàcil de recórrer en taxi. El taxímetre “corria” d’una altra manera. Ara el vehicle s’atura cada dos per tres. València, la ciutat amb més semàfors d’Europa, això diuen. Onda verda retocada per minvar la velocitat i amb embussos generats per noves experiències sense avaluar. Els taxis ja no resulten barats, icones imprescindibles de les ciutats. Colors en marxa que identifiquen carrers i avingudes de països propers i llunyans. Grogs, bancs, pastís de crema... Combinats, verds i negres, verds i blancs, grocs i negres, amb una línia roja, morada...
Taxi!!!! Seleccionem música, una llista personal, i muntem-nos al taxi. El nostre mòbil reproduirà força bé. Avantatges de tenir-ho tot a mà. Vigilem, escodrinyem de fit a fit els districtes. Proveu de fer-ho, resulta especialment satisfactori ben
entrada la nit o en començar a fer-se de dia. Just one look en la veu de Bryan Ferry mentre el tomb t’aproxima a districtes desconeguts. Taxi Cab amb Vampire Weekwend. Si la destinació és inquietant, millor. Si el trajecte és llarg, enganxem amb Taxi d’Héctor Lavoe. Spanish Stroll de Mink DeVille cap a les perifèries, les més maltractades. Heart Failed (In The Back of a Taxi) de Saint Etienne que ens acoste als camins intransitables. Pau Riba amb el seu Taxista, porta’m al cel ja prop del mar... I podríem seguir. Una alternativa còmoda de mobilitat. Un servei de porta a porta, amb xofer. Fins ací la cara A.
Cara B: taxímetre en marxa. Darrerament les llicencies són tot un debat. Mobilitzacions i protestes del món del taxi, queixant-se, dient que el sector s’afona. Treballen nit i dia, ploga o faça sol. Reclamen la retirada del contenciós contra el Reglament d’Ordenació dels Transports Terrestres que limita els VTC, vehicles turisme amb conductor. Ai, el monopoli del taxi! Un “joc” que encareix els recorreguts. Perversió i llicències. Quin problema hi ha en alliberar el mercat?
Caldria més cura i vigilància d’alguns dels trastos que ens “carreguen”. La neteja de molts taxis qüestionada. Entrem i un tuf ens espanta. Olor intensa a suor, a entrepà de truita amb molta ceba, a “carajillo”, també, sí. I què dieu de la manteta, tovallola, plena de microbis? Un tapa seient antihigiènic. No tots, afortunadament. Tartanes més que taxis! I el taxímetre marxant igual que els autos ben cuidats, polits, que no sonen com una carraca.
En l’actualitat les multinacionals pretenen alliberar el sector. Noves plataformes sobrevolen, leviten, per les vies de les grans ciutats. Ens agrada de sempre la novetat! Aplicacions que en un bufit et solucionen la papereta. Japó posa en moviment un taxi sense conductor. Els jocs Olímpics de Tòquio 2020 tindran a toc de mòbil el servei de “taxi amb robot”. Sempre he somiat en un model de transport tipus The Jetsons, la família del futur animada. Tal vegada el somni està a tocar, d’ací no res pujarem a l’aeronau. El cel serà l’avinguda transitada sense asfalt. A Los Angeles un nou taxi amb ales alçarà el vol. La data clau, 2020. Transportats com en Blade Runner!
A terra esperem el nou esportiu biplaça, el Tesla Roadster. També el 20, quin any! Mentre a l’asfalt de València es presentarà a La Fira de l’Automòbil un altre vehicle de la factoria de Silicon Valley. Un elèctric Tesla, entre avantguarda i futur. Ja són ací els “carros” no contaminants i ecològics. Endolls per tothom i autonomia plena!
A falta de “Skydrive”, una alternativa sense xafar el carrer. Triem la còmoda poltrona de casa i deixem-nos seduir per una magnífica i transportable història, per una pel·lícula de Jarmusch, Night on Earth. Excel·lent guió amb ciutats i taxistes. Recórrer cinematogràficament, muntats en taxi, Los Angeles, Nova York, París, Roma i Hèlsinki. La banda sonora, aquesta vegada, la posa Tom Waits. Taxi & Play sense baixada de bandera.
