Un congrés analitza la influència històrica de sant Vicent Ferrer en la societat valenciana

VALÈNCIA. Investigadors de diferents universitats d'Espanya, França i Itàlia es reuniren els passats dies 27 i 28 de febrer, a la seu de la Fundació Bancaixa, convocats per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació per contribuir a recordar amb el congrés Sant Vicent Ferrer i el poble valencià el 600 aniversari de la mort del frare dominic. Junt amb el Magnànim, han col·laborat en la celebració de l'encontre la Fundació Bancaixa, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l'IVITRA. El comité científic ha comptat amb prestigiosos investigadors de les universitats de València, Roma, Barcelona, Illes Balears, Perpinyà, Jaume I de Castelló i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Rellevància acadèmica

Després de la cloenda el director del congrés, Vicent J. Escartí, va destacar la rellevància d'aquest perquè en ell s'han presentat dades desconegudes i estudis inèdits per a "contribuir des del rigor i l’estudi a posar en valor la figura de sant Vicent al llarg de la història i promoure-la en tant que element cohesionador de la societat valenciana". Per la seua part, J. Enric Estrela, subdirector del Magnànim, entitat organitzadora, va assenyalar que "aquesta reunió d'investigadors universitaris serà sens dubte una de les accions més destacades, des del punt de vista acadèmic, de les organitzades amb motiu de la celebració del 600 aniversari de la mort de sant Vicent". Cal destacar que les ponències del congrés seran publicades en el número 3 de la Revista Valenciana de Filologia, que publicarà la Institució Alfons el Magnànim en el segon semestre de l'any.

Literatura valenciana en les festes a sant Vicent (1755)

Una de les fites importants del congrés va ser la presentació del llibre Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), obra de Vicent J. Escartí, catedràtic de Filologia Catalana en la Universitat de València i director del congrés. Acompanyaren l'autor en l'acte Vicent Palacios, en representació de la Fundació Bancaixa, i Enric Estrela, subdirector del Magnànim, entitat que ha publicat el llibre dins de la seua col·lecció Estudis Universitaris. L'obra ja es pot adquirir a les llibreries o mitjançant la pàgina web de la Institució. A la presentació, Escartí afirmà que “el record de sant Vicent Ferrer suscità en el segle XVIII una part important de textos literaris en valencià, vinculats a l’àmbit públic, on participava tota la ciutat, com eren les festes. Uns textos que calia rescatar, per seguir perfilant amb rigor i exactitud el fil de la nostra història cultural i literària”. Per la seua part, Josep Enric Estrela agraí la col·laboració en l’edició d’aquest llibre de la Fundació Bancaixa i destacà que aquesta publicació esdevindrà sens dubte un referent en l’àmbit dels estudis literaris i culturals del segle XVIII valencià.

Un allau de festes en la ciutat el 1755

La idea que sant Vicent Ferrer predicava en valencià allà on anava va ser difosa i lloada pels hagiògrafs del sant medieval. Això va contribuir com cap altra cosa a generar la imatge d'un sant especialment valencià i, també, va fer que el seu record anara lligat a la presència de la nostra llengua. El 1755, la celebració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent va suscitar un allau de festes en la ciutat de València que, en l'àmbit literari, van ser molt productives. A analitzar aquella literatura en valencià es dedica l’estudi d’Escartí, que conté, també, l'edició d'aquells escrits ben significatius dels gustos i les preferències dels valencians de mitjans del segle XVIII. Segons afirma el director del congrés, aquests textos “esdevenen una font inestimable per conéixer l’ús de la nostra llengua en aquelles demostracions públiques de caire festívol” i, en especial, els poètics perquè, eren “un instrument idoni per transmetre la ideologia dominant a àmplies capes de la població”. El treball d’Escartí és el resultat d’una laboriosa recerca per tal de localitzar textos en valencià que ens han pervingut, relacionats amb aquella efemèride, estudiar-los en el seu context i, finalment, oferir-ne l'edició, per tal de donar-los a conéixer. L’estructura del seu treball està dedicada a fer una ullada al record del sant des de la seua canonització, especialment en els centenaris de 1555 i 1655, tot acostant-se ja de ple al tercer centenar, el 1755.