Una exposició sobre Frankenstein revisa la relació entre ciència i literatura en el Palau de Cerveró

VALÈNCIA. Coincidint amb la celebració dels dos-cents anys de la publicació de la novel·la més famosa i coneguda de Mary W. Shelley, el Palau de Cerveró de la Universitat de València acull l’exposició Frankenstein o el modern Prometeu. Diàlegs entre ciència i literatura. L’exposició, produïda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, s’inaugura aquest dimecres, dia 22 de novembre, a les 19 hores i podrà visitar-se fins al 23 de febrer.

D’acord amb el professor de la Universitat de València i comissari de l’exposició, Pedro Ruiz Castell, l’exposició “pretén mostrar la relació entre la ciència i la literatura, que es va consolidar sobretot al llarg del segle XIX, moment en què es van articular una sèrie de discursos, en el marc del Romanticisme, que pretenien harmonitzar enteniment i imaginació, al mateix temps que desafiar les normes d’objectivació, fins i tot en la literatura especialitzada i entre la comunitat científica”.

El títol de l’exposició evoca a com la ciència i la literatura, lluny de poder ser considerades com a cultures independents, han mantingut un diàleg constant al llarg de la història. De fet, la manera en què la literatura ha representat històricament l’activitat científica ha sigut considerada fonamental per seduir i preparar al públic lector per a assumir determinades propostes científiques i tecnològiques, al mateix temps que ha sigut una eina "privilegiada" amb la qual facilitar una reflexió crítica sobre les implicacions ètiques i socials de la ciència. En aquest sentit, l’obra de Mary W. Shelley es mostra com a estudi de cas a partir del qual abordar totes aquestes qüestions.

L’exposició està estructurada en quatre parts. En primer lloc, la introducció reflexiona al voltant de la ciència i la literatura en el Romanticisme europeu, i aborda la qüestió de l’autoria de l’obra, publicada en un primer moment en 1918 de forma anònima. La segona part està dedicada als debats científics que van influir en l’elaboració de la novel·la de Mary W. Shelley: des de la importància de les expedicions científiques i la qüestió anatòmica, fins a la consideració de l’electricitat com a fluid vital. A la tercera part es pot trobar un muntatge expositiu que juga visualment amb el moment de la creació, tant de l’obra com de Victor Frankenstein. De fet, els objectes ací exposats inviten a reflexionar al voltant de la darrera part de l’exposició, dedicada a explorar l’impacte i les conseqüències d’aquesta obra, tractant qüestions relacionades amb la construcció de la identitat, la responsabilitat del científic i el desenvolupament d’àrees com la fisiologia i l’electromedicina.

Frankenstein o el modern Prometeu. Diàlegs entre ciència i literatura mostra més d’una trentena de peces originals, incloent llibres d’autors, entre els que es troben obres d’Alexander von Humboldt i aparells de gran valor històric, com una encisadora màquina de Wimhurst i un enginyós aparell electromèdic, alguns pertorbadors instruments de cirurgia i un imponent aparell de Raigs X de principis del segle XX. La major part de les peces procedeixen dels fons de la Universitat de València, amb una presència especialment important d’obres procedents de la Biblioteca Historicomèdica Vicent Peset Llorca i dels instruments científics de la col·lecció cientificomèdica que alberga l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero.