València és una ciutat ideal per a sentir-se de nou com un xiquet

VALÈNCIA. Ben bé podria ser un argument publicitari de la nova campanya de Turisme València, perquè reflexionant sobre les coses que més m'agraden de la nostra ciutat, he arribat a la conclusió que València és la ciutat ideal per a sentir-se de nou un xiquet. Tornar per moments a la infantesa, a l'època de despreocupació i de felicitat absoluta. Eixe període vital en què no coneixies la vergonya, feies el que et venia de gust (amb permís o sense permís dels adults) i, al remat, et senties més lliure. Una etapa de la vida de la qual en recordem quasi sempre la part positiva, la que venia associada a la il·lusió davant de qualsevol activitat que et proposaven els teus pares.

París és una ciutat per a sentir-se una personalitat important passejant per les avingudes i els monuments; a Roma pots fàcilment traslladar-te al passat; Berlín potser siga un lloc per a sentir-te modern i transgressor; i Sevilla tal volta siga una ciutat on apareix la teua part més artística i festiva. València, en canvi, considere que és un lloc per a retrobar-se amb la nostra primera joventut.

El Gulliver

Per exemple, visitar el Gulliver i passar les hores redolant i esvarant pels seus tobogans et fa, sens dubte, sentir-te de nou un xiquet. La dimensió del Gulliver impressiona menys que quan el miraves amb els ulls de la inexperiència, però el gegant adormit continua fent-te sentir com un lil·liputenc que atrapa l'enorme viatger amb cordes i claus. Òbviament, és molt millor per a viure eixa sensació acudir sense xiquets i evitar els caps de setmana, perquè si hi ha molt de crit es perd un poc la màgia. Per cert, el minigolf que trobem al costat del Gulliver també és una activitat prou recomanable per a disfrutar sense complexos d'una competició sana entre amics o familiars.

Empinar el catxirulo

A Madrid supose que també aniran al camp a empinar el catxirulo, però res com anar a la Malva-rosa o al Saler a desafiar el vent i l'aigua. És un costum molt pasqüero que podem practicar durant tot l'any. Però no cal catxirulo, en general la platja és un lloc on et pots sentir prou lliure si vas sense complexos, i jugar a futbol o a voleibol, a les pales, o a escabussar la teua parella et fa sentir de nou un adolescent. Per a jugar tranquil necessites una platja amb molta arena, res de caletes idíl·liques, que són llocs per a persones adultes i per a estar tranquils, no per a xiquets ni per a gent que vol retrobar eixe sentiment.

L'Oceanogràfic

Teniu al cap eixe moment en el qual entres a la botiga de joguets Imaginarium per la porta gran, i el teu fill entra per la porta menuda? A l'Oceanogràfic has d'anar a quatre potes per entrar en una esfera contra la qual xoquen les ones. Després passeges entre balenes, observes l'espectacle dels dofins (mai passa de moda) i acabes saludant les foques i els pingüins com si eixires del cine de vore una pel·lícula de Pixar plena d'animalets. A més, existix la possibilitat de dormir allí, entre peixos, taurons i tortugues, i poques coses ens feien més comboi de menuts que dormir fora de casa en un lloc especial. La comoditat quedava en un segon pla, perquè l'emoció ens feia viure cada moment d'aquelles nits amb una intensitat només comparable a les nits de les primeres experiències sexuals.

El Bioparc

No deixem de banda els animals, perquè els zoològics són llocs de pelegrinatge típics amb l'escola o la família. Però quan eres més gran comences a sentir empatia pels animals i patixes en observar que viuen en gàbies i estan tristos. Al Bioparc han evitat prou bé que tingues esta sensació i els animals semblen contents, però, a més, hi ha un lloc, en la zona anomenada de Madagascar, on pots passejar entre els lèmurs. Impossible no enamorar-se d'ells. L'espectacle dels pardals, els simpàtics suricates, els lleons i les hienes són altres dels animals amb els quals et quedes de nou amb la boca oberta com si tingueres 8 anys.

Teatre de marionetes

 A València tenim un teatre, La Estrella, que fa més de 30 anys que fa somriure els més menuts de la casa i tota la família. Perquè el millor és que, en les dos sales pensades per a xiquets, els seus espectacles clàssics aconseguixen que els pares entren en la història i s'ho passen tan bé com els menuts de la casa, o més. Res millor que pallassos, marionetes i cadires de quan anàvem a escola per a sentir-nos de nou atrapats per contes com "Los Tres Cerditos", "Ricitos de Oro" o "El Patito Feo".

El Museu L'Iber

Els clicks de Playmobil fan aparicions estel·lars a ExpoJove o altres exposicions temporals. Però els soldadets de plom estan sempre al nostre abast al Museu L'Iber. La col·lecció de miniatures més gran del món ens ajuda a conéixer batalles històriques, recrear moments rellevants de la humanitat i ens ajuda a imaginar-nos de nou jugant a casa a guerres i conquestes. Un lloc fabulós per a observar la història amb mirada innocent.

Anar en bicicleta

Vos recordeu del moment de Verano Azul en el qual passejaven despreocupats tots els protagonistes en bicicleta pel mig del carrer? Eixe moment de la nostra adolescència en el qual tenies temps per a invertir en no fer res concret, i xarraves amb els amics mentre rosegaves una pipa darrere d'una altra, sense cap tipus de pressa. València és una ciutat ideal per a anar en bicicleta, especialment pel llit del riu Túria, el Parc de Capçalera i l'horta d'Alboraia. Llocs on parar-te a mirar els ànecs, tombar-te en unes mantes a fer una picaeta, o simplement evadir-te del soroll de la ciutat i respirar olor a flor de taronger, garrofes i pinotxa. Transportar-te a eixes sensacions juvenils sense necessitat d'acne, d'exàmens de matemàtiques, ni de demanar 100 pessetes als teus pares per a comprar-te una mesureta de llepolies.

Com heu vist, hi ha moltes activitats diferents que ens poden fer sentir de nou xiquets a València. La gatera del carrer Museu també convida a perdre la vergonya, i més d'un s'ho passaria mel jugant a l'amagatall al Museu del Carme, al Jardí de les Hespèrides o al Botànic. I, si no heu anat mai a una partida de pilota valenciana, una visita al trinquet de Pelayo és una altra gran opció, però cal seure prop de la corda, al costat d'algú amb qui raonar del funcionament de la partida. Anar al camp , a l’horta, i menjar-te una taronja directament del taronger, o tirar uns coets durant les falles, són moltes altres de les coses que fan que València siga una ciutat ideal per a retrobar-se amb l’infant que portem tots encara dins.