Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

gay friendly

València, ix de l'armari, reina

5/01/2016 - 

VALÈNCIA. Enguany –per primera volta– la Comunitat Valenciana posarà un stand dedicat a atraure turisme homosexual en el pavelló LGTB de FITUR… i ja era hora, marededeusenyor!

Actualment, Espanya és la primera destinació europea del col·lectiu LGTB amb una xifra que ja per ella mateixa és un argument més –un altre més– contra qualsevol homòfob. El turisme LGTB deixa 6.000 milions d’euros anuals. Una quantitat que encara no ha tocat sostre, ja que estem parlant d’una xifra per inèrcia. El potencial econòmic serà més alt quan les administracions treballen plans específics per a este target.

De fet, més enllà d’accions puntuals, la Comunitat Valenciana mai no s’havia llançat oficialment a per este perfil. I el cas és que, a mi, que de seguida m’ix l’herència fenícia, àrab, jueva i, en definitiva, comercial i mediterrània, 6.000 milions d’euros anuals em semblen una quantitat massa sucosa per perdre el temps preguntant-me amb qui se’n van vostés al llit.

Sempre he pensat que el País Valencià –i especialment la ciutat de València– és molt mariquita. Serà perquè sóc de Sueca –el meu poble té encara més fama de ser gay friendly–, però ací sempre hem tingut certa tradició de tolerància cap al fet homosexual. No hi ha tio que a les festes del seu poble no s’haja disfressat mai de dona amb dos taronges Washingtones per mamelles… Igual que no hi ha poble que no tinga un transformista local que actue en les festes patronals. Això per no parlar del gran El Titi cantant La Maredeueta

…o dels polítics, alguns de renom, que han practicat l’ocultisme en la seua orientació sexual, tot i militar en algun partit amb un recurs contra la llei de matrimoni homosexual. I el millor? Que als seus votants els l’ha suat. Cosa que demostra que els valencians som un poble discretament avançat pel que fa a estes coses. Supose que serà per eixe caràcter festiu i alegre de vore-ho tot de manera natural. Tal volta, però, ha arribat el moment de conjugar eixa predisposició valenciana a tolerar la llibertat sexual amb un interés més reivindicatiu i a la vegada més comercial.

La crisi econòmica ens obliga a diversificar. I, sobretot, a deixar este concepte paleto de ciutat de eventos. Els esdeveniments són fets puntuals –com la Fórmula 1– que suposen molta despesa de diners públics i només ocorren tres dies l’any. A més, no fan marca de ciutat. Què en queda de tot allò?

En canvi, València com a ciutat gay friendly és una marca permanent en el temps. El turista LGTB, a més, és un tipus de turista “professional”, de gran poder adquisitiu i que, bàsicament, ve a passar-s’ho bé. No és com el de la visita del Papa, per exemple. Que van vindre a ocupar València una setmana, que l’allotjament el posaven les parròquies i, a més, els donaven una motxilleta amb el berenar. Escolta, i que damunt els vam omplir la ciutat de Polyklyns perquè pixaren! Vaja, que no es gastaven els diners ni en la típica Coca-Cola que et demanes per quedar bé quan entres a un bar a orinar!

Ah, i el tema que la visita d’un Papa estiga en un sumari judicial per corrupció el deixarem a banda. Sembla un contrasentit, però el turista de la caritat cristiana, ara per ara, ens ha eixit per un ull de la cara.

València sense complexos

Segons les estadístiques, el turista LGTB és un turista que gasta els bitllets com si li cremaren. Que ve a eixir de sopar, de compres, de museus, de festa i, amb una mica de sort, a lligar i a fer-ho… Que ja és prou més del que poden dir el milió de pelegrins que van vindre a vore Ratzinger. Ei, ho dic per això d’estar de festa!!! Tot i que la idea de “festa” pot ser molt espiritual, tampoc diria que allò de Ratzinguer poguera passar mai per una rave

Però, i si de veritat aconseguim posar València en el mapa global LGTB? Vos imagineu a una parella de gais estrangers que posen de moda casar-se a l’Albufera? M’aborrone.

Necessitem donar visibilitat a esta València divertida i sense complexos i que viu la vida en present. Perquè eixa imatge de ciutat “guai” és també una imatge de marca molt atractiva per a visitar, per a quedar-se a viure i fins i tot per a invertir. I el millor de tot és que això no depén d’una conselleria ni dels diners públics només. És una actitud sencera d’una ciutat. Una ciutat que envia al món el missatge que és oberta i diversa. I, en els temps que corren, és el missatge més encertat que podem enviar.

Tant de bo, en un futur, València siga una ciutat amb una visió comercial i social tan tolerant que puga ser la capital europea més gay friendly i al mateix temps tornar a organitzar una visita papal. Això sí, jo, ara per ara, començaria per convidar al balcó de l’Ajuntament de les pròximes falles una icona LGTB com la Conchita Wurst. Segur que ens ix més barata que el Papa.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email